miércoles, 26 de septiembre de 2012
miércoles, 19 de septiembre de 2012
L'Opinió a Europa amb respecte la possible independència de Catalunya.
La
evolución del debate independentista en Cataluña ha sido objeto de numerosos
análisis y artículos a nivel internacional, especialmente en Europa. La cuestión
preocupa y es conocida entre los políticos de la UE.
¿Qué dicen los
tratados?
Tratado de Funcionamiento de la Unión
Europea
Artículo
4
2. La Unión respetará
la igualdad de los Estados miembros ante los Tratados, así como su identidad
nacional, inherente a las
estructuras fundamentales políticas y constitucionales de éstos, también en lo
referente a la autonomía local y regional. Respetará las funciones esenciales
del Estado, especialmente las que tienen por objeto garantizar su integridad
territorial, mantener el orden
público y salvaguardar la seguridad nacional. En particular, la seguridad
nacional seguirá siendo responsabilidad exclusiva de cada Estado
miembro.
(…)
El
artículo 4 afirma que la Unión
Europea respetará las acciones y la autonomía del Estado para garantizar su
integridad territorial. Es decir, una independencia de Cataluña declarada
unilateralmente, sin el consentimiento de España, no podría ser aceptada por la UE.
Tratado Funcionamiento de la Unión
Europea
Artículo
20
1.
Se crea una
ciudadanía de la Unión. Será ciudadano de la Unión toda persona que ostente la
nacionalidad de un Estado miembro. La
ciudadanía de la Unión se añade a la ciudadanía nacional sin
sustituirla.
(…)
Las
disposiciones del artículo 20 dejan claro que la ciudadanía europea sólo existe
junto a la ciudadanía de un Estado miembro, no es sustitutiva de ésta. Por lo
que, si una región deja de pertenecer a un Estado miembro, sus ciudadanos no
sólo pierden la nacionalidad del Estado miembro, también pierden la ciudadanía
europea; es decir,la región
independizada saldría automáticamente de la UE.
Tratado Funcionamiento de la Unión
Europea
Artículo
49
Cualquier Estado europeo que respete los
valores mencionados en el artículo 2 y se comprometa a promoverlos podrá
solicitar el ingreso como miembro en la Unión. Se informará de esta solicitud al
Parlamento Europeo y a los Parlamentos nacionales. El Estado solicitante
dirigirá su solicitud al Consejo, que se pronunciará por
unanimidad después de haber
consultado a la Comisión y previa aprobación del Parlamento Europeo, el cual se
pronunciará por mayoría de los miembros que lo componen. Se tendrán en cuenta
los criterios de elegibilidad acordados por el Consejo Europeo.
Este
artículo aclara que la solicitud de adhesión a la Unión Europea debe pasar por
la aprobación de la Comisión, del Parlamento Europeo con mayoría y del
Consejo por
unanimidad.
El
Consejo es el conjunto de Estados miembros de la UE. Para que un país pueda
iniciar el proceso de adhesión a la UE debe primero contar con el apoyo unánime
de todos los países miembros de la UE. Si hay un solo país en toda la UE que no
apoyase la candidatura, el país independizado no podría adherirse en la UE,
siendo rechazada su solicitud de candidato.
En el
caso de una hipotética independencia de Cataluña, España obviamente podría
bloquear la entrada de Cataluña a la UE, e incluso países que presenten
tensiones nacionalistas como Reino Unido, Bélgica o Italia podrían bloquear la
adhesión de Cataluña, pues si un solo país se opone, ya no podría adherirse a la
UE.
¿Qué dice la
Comisión Europea?
En junio
de 2012 la Comisión Europea (CE) rechazó una petición de Reagrupament, partido
liderado por Joan
Carretero, en la que se solicitaba la regulación de la
incorporación de estados surgidos de la secesión. La respuesta de la CE fue que
no se iba a regular la incorporación de estados surgidos de la secesión pues
“está manifiestamente fuera del
ámbito de competencias de la Comisión para presentar una propuesta relativa a un
acto jurídico para los fines de aplicación de los Tratados”. Asimismo la CE añadió en respuesta a la Iniciativa Ciudadana Europea
de Reagrupament que “esta propuesta tiene por objetivo garantizar
que los ciudadanos de un nuevo Estado resultante de la secesión de una parte de
un Estado miembro de la UE sigan siendo ciudadanos de la UE, lo que va en contra
de lo establecido en el artículo 20 del tratado de Funcionamiento de la UE,
donde se dice que sólo las personas que tengan nacionalidad de un Estado miembro
son ciudadanos de la UE. La ciudadanía de la UE es complementaria, pero no
sustitutiva, de la ciudadanía nacional”.
Más
tarde, en agosto de 2012 el Presidente de la
Comisión, Durao Barroso, en respuesta a
una parlamentaria italiana de la Liga Norte, Mara Bizzotto, deja claro que en el caso de
“una hipotética secesión de una
parte de un Estado miembro, la solución tendría que encontrarse y negociarse dentro del ordenamiento legal
internacional” haciendo referencia también al artículo 20por el cual
se establece que “la ciudadanía
de la UE es adicional y no sustituye a la ciudadanía nacional, esto es, la
ciudadanía de un Estado miembro de la UE”.
A raíz de
la multitudinaria manifestación
de la Diada en Barcelona, el mismo 11 de setiembre de
2012, el portavoz comunitario, Oliver Baillly, afirmó estar al corriente de la celebración de la marcha a favor de
la secesión pero abogó por restringir el debate al ámbito regional y nacional.
“Corresponde a las regiones, a
las fuerzas políticas regionales o nacionales
discutir estas cuestiones en el contexto doméstico. No hay disposiciones en los
Tratados de la UE sobre la secesión de una región de un Estado
miembro”.
En
cualquier caso, Oliver Bailly, insistió que una supuesta independencia de Cataluña debería respetar
la legislación internacional y pasar por el proceso de reconocimiento y adhesión
puesto que no existe ningún tratado en la UE que regule este aspecto. En
cualquier caso, una vez conseguida la independencia, la negociación de su
ingreso con la UE debería estar de acuerdo con los tratados de acceso
existentes.
Esta
postura de la CE expuesta a través de Oliver Baillyno sólo se ha trasladado a la prensa
catalana y española, sino que ha sido recogida por la prensa británica (BBC) haciendo referencia a la situación de Escocia. Las
declaraciones de Bailly afirmando
que una secesión de un Estado miembro no implicaría la pertenencia de ese nuevo
Estado a la UE de forma automática han dejado en entre dicho a políticos
nacionalistas como Keith
Brown oNicola Sturgeon que hasta ahora afirmaban que si
Escocia declarase su independencia seguiría formando parte de la UE.
Por su
parte, el vicepresidente de la CE, Joaquín Almunia, ha
calificado las declaraciones de Oliver Baillydel 11 de setiembre de apresuradas. “Este
tipo de declaraciones son apresuradas porque no tiene nada que ver el estado de
ánimo de la manifestación del 11-S con las discusiones sobre quién debe
pertenecer o dejar de pertenecer a la UE”. Para Almunia
las personas que se concentraron en Barcelona no pedían la independencia sino
que “querían expresar una
desazón profunda que se venía viendo en Catalunya desde hace algún tiempo. Pero
pasar de ahí a conclusiones políticas concretas me parece que requiere tiempo y
prudencia”.
Al día
siguiente, el 12 de setiembre, Oliver Bailly ha matizado que
“no puede especular sobre
ninguna consecuencia política”. “En el escenario hipotético de que una parte
de un Estado miembro quiera abandonar ese Estado miembro, y no menciono a
ninguna región de Europa, en primer lugar es un asunto interno dentro de ese
Estado miembro definir esos acuerdos”. Asimismo, ha dejado
claro que la independencia de un territorio de un Estado miembro debe acordarse
con “el Derecho
Internacional” dejando claro que “la posición de la Comisión no ha cambiado y
es muy clara”.
El 14 de
setiembre el Secretario General del PP Europeo,Antonio López Istúriz, declaró que
"la Unión Europea no va a dar
la bienvenida a este tipo de secesionismo dentro de los países de la
UE”. "
Sin
embargo, López Istúriz señaló que si finalmente la mayoría de los
ciudadanos catalanes se decidiesen por esa independencia y quisieran formar
parte de la UE, Cataluña tendría que ser aceptada de forma "unánime" por los
estado miembros.
En este
sentido, López-Istúriz recordó que
en el proyecto de Constitución
Europea esto ya aparecía "incluso como norma", de manera que la UE no
integrará a aquellas regiones o zonas que se quieran segregar de un país de la
UE.
El mismo
14 de setiembre el Secretario de Estado para la Unión Europea, Íñigo Méndez de Vigo,
en una visita a Barcelona para dar una conferencia en el Círculo Ecuestre
declaraba que Europa "no está para aventuras de nuevos
Estados" y que una hipotética independencia de Cataluña no
tendría "ni encaje
constitucional ni solución a nivel europeo".
"Aquí en Cataluña
tenéis el 'seny' (sentido común) y la 'rauxa' (arrebato), a mi me gusta más la primera palabra. No creemos
problemas artificiales, Europa no está para aventuras de nuevos Estados, nadie
está en eso en Europa; está para que hagamos cosas juntos y resolvamos
problemas"
¿Qué dice el
Parlamento Europeo?
El
Parlamento Europeo como tal no ha emitido ninguna
valoración al respecto de la independencia de Cataluña.No
obstante, ha habido eurodiputados que han forzado el debate.
A raíz de
la manifestación del
11-S de 2012 los eurodiputados
catalanes Ramon Tremosa (CiU)
y RaülRomeva (ICV) y la
gallega Ana Miranda (BNG, en representación de ERC) enviaron una carta a todos los eurodiputados para
informarles del seguimiento de la manifestación el día de la Diada y para pedir
el apoyo de la Eurocámara a la
celebración de un referéndum de independencia en Catalunya.
En el
escrito, Romeva, Tremosa y Miranda
aseguran que Catalunya "quiere
ser plenamente responsable y un socio comprometido en la Unión
Europea" y sostienen que "los catalanes tienen el derecho de construir
un nuevo estado socialmente justo, económicamente próspero y medioambientalmente
sostenible".
Si bien
es cierto que ha habido ciertas acciones de los eurodiputados independentistas
para exponer su causa al resto de europarlamentarios y sumar adeptos a la
cuestión, de momento, no ha logrado nada más que una cierta repercusión
mediática en Cataluña.
Asimismo,
en agosto de 2011 salió de Vic la llamada “Marxa a Europa” que consistía en un grupo de independentistas que anduvieron a pie
desde Vic hasta Estrasburgo para entregar allí un manifiesto independentista y
reunirse con los eurodiputados catalanes. La Marcha apenas tuvo efecto en la
prensa y no llegó a suscitar ningún interés entre los eurodiputados.
¿Cuál es la vía
para una Cataluña independiente dentro de la UE?
Tal y
como ha expresado la Comisión Europea y los Tratados de la
UE, si Cataluña se independiza de Españaautomáticamente dejaría de formar parte de la UE
y debería seguir los pasos de adhesión como cualquier otro Estado.
El primer
paso para una Cataluña independiente es presentar su candidatura de adhesión a
la UE cumpliendo con el artículo 49 del Tratado de la UE y cumpliendo los
requisitos políticos, económicas y de acervo comunitario (criterios de
Copenhague).
El
Ministro de Asuntos Exteriores y ex eurodiputado, José Manuel García Margallo, explicó en una entrevista el 13 de
setiembre, las consecuencias de una hipotética independencia de Cataluña en
relación con la UE.
Margallo advirtió al presidente de la
Generalitat, ArturMas, de que dentro del
ordenamiento constitucional español "no cabe la secesión unilateral" de una comunidad
autónoma y que tampoco está previsto en el marco de la Unión Europea pues
el Tratado de la UEestipula que "la
organización territorial de los estados miembros corresponde a los estados
miembros".
En el
caso de España, prosiguió, el Artículo 2 de la
Constitución deja muy clara la "unidad de la nación española”. Así pues, "en el
marco constitucional español no cabe la secesión unilateral, no cabe la
declaración de independencia de ninguna región, no cabe la separación de ninguna
región". "Y si no cabe en el marco constitucional español, no cabe en el
ordenamiento europeo".
En todo
caso, "en el supuesto de que
haya una secesión" en un Estado miembro de la Unión,
"la nación de nuevo cuño tendrá
que pedir la adhesión" y "ponerse a la cola" de
los países que ya la han pedido. Asimismo, Margalloadvirtió que la entrada de nuevos países
en la UE debe ser "aprobada por
unanimidad" de los 27 estados miembros, por lo que puede
bloquearse por cualquier país de la UE, incluida España.
Más allá
del recordatorio de García Margallo de que cualquier nueva adhesión de un Estado miembro debe ser aprobada
unánimemente por todos los países de la Unión, existen países como la propia Francia que establece en su Constitución que cuando un país
se quiera adherir a la UE y su
población represente más del 5% de la poblaciónfrancesa, se
deberá convocar un referéndum vinculante sobre su adhesión. Por lo
que, si Cataluña, con más de 7 millones de habitantes, se
independizase y pidiese la adhesión a la UE, en Francia se convocaría un
referéndum sobre su adhesión.
Por otra
parte, existen los criterios económicos, políticos y del
acervo comunitario que, en principio, podrían
pareceruna cuestión menor, pero en una
situación de crisis y ante el mal estado de las cuentas
catalanas podrían ser un duro obstáculo. Recordemos que Cataluña es la CCAA más endeudada de España, la deuda
catalana está calificada como bono basura y la Generalitat afronta graves problemas de liquidez.
Veamos
algunos casos similares o que al menos nospuedes ayudar a
contextualizar disputas territoriales o secesionistas.
Caso
Macedonia
Macedonia
es un ejemplo de la importancia de la unanimidad del Consejo Europeo.
La
República de Macedonia obtuvo en diciembre de 2005 el estatus de candidato
oficial tras haberlo solicitado formalmente en enero de 2004, aunque las
negociaciones no han comenzado todavía. Este país debe resolver sus disputas con
Grecia antes de que se pueda llegar a una decisión sobre su ingreso a la
UE.
Grecia se
opone a que Macedonia sea miembro de la UE pues el nombre de Macedonia, Grecia lo da a una de sus regiones, y niega que la República de Macedonia pueda llamarse Macedonia, pues es el nombre de su región.
Caso
Groenlandia
Groenlandia se unió a la Unión Europea junto a Dinamarca en 1973. No
obstante, tras un referéndum en 1982, de la misma forma
que perdió la mayoría de sus vínculos con Dinamarca también abandonó la UE en 1985.
A pesar
de que Groenlandia se retiró voluntariamente de la UE, es
un ejemplo de la contundencia del artículo 20 y de que la
ciudanía europea no es irrevocable.
Caso Kosovo
El acceso
de Kosovo a la Unión Europea tras su declaración de independencia de Serbia
afronta muchos problemas económicos y políticos, el más grande es el hecho de
que varios estados de Unión Europea que tendrían que ratificar su eventual
acceso no lo reconocen como estado.
Los
miembros de la UE que no reconocen a Kosovo como estado independiente son:
España, Eslovaquia, Chipre, Rumanía y Grecia.
El caso
de Kosovo es una ejemplificación de la importancia de que el Consejo debe
aprobar por unanimidad la candidatura de un país a formar
parte de la UE y de las dificultades para ser reconocido como Estado por la
comunidad internacional y ser aceptado en las organizaciones
internacionales.
A pesar
de estos casos, que hemos analizado brevemente, no existe ningún precedente de
una secesión en la Unión Europea, por ello no son casos aplicables. No obstante,
si atendemos a los artículos de los
tratadas, a las declaraciones de la Comisión y de los políticos comunitarios, no
hay ninguna duda que la secesión y la independencia de
regiones de Estados miembros va en contra de la Unión Europea, lo que
cerraría las puertas a la entrada
y/o permanencia de una Cataluña independienteen la UE.
Dades Jurídiques amb respecte les declaracions d'independència d'Ajuntaments Catalans
Al respecto de las
recientes decisiones adoptadas por los Plenos de los Ayuntamientos de Sant Pere
de Torelló y de Calldetenes, que mediante acuerdo plenario se han declarado
“territorio catalán
libre”, se
informa de que estos acuerdos son nulos de pleno derecho de conformidad con lo
previsto en varios de los supuestos del artículo 62 de la Ley 30/1992 que
regula el Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y el
Procedimiento Administrativo Común.
En primer lugar y
yendo directamente al núcleo del asunto, el citado acuerdo va en contra de lo
previsto en el artículo 2 de la Constitución Española, el cual establece la
“indisoluble
unidad de la nación española”. Vemos como precisamente en el
artículo 62 .2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, “se establece
que serán nulas todas las disposiciones administrativas que vulneren la
constitución”, siendo este un caso evidente
de acuerdo contrario a la constitución, puesto que ningún territorio puede
independizarse de la nación española.
Para ello sería necesario reformar el
artículo segundo de la Constitución, cuestión que como es obvio no está al
alcance de un Ayuntamiento, ya que para la reforma constitucional de este
artículo recogido en el título preliminar de la constitución, habría que
acudir al procedimiento agravado recogido en el artículo 168 de la carta magna.
Como bien es sabido, los ayuntamientos sólo tienen potestad reglamentaria, ni
siquiera legislativa, y mucho menos iniciativa constituyente de acuerdo con lo
recogido en el artículo 87 de la Constitución.
Seguidamente, de la
anterior reflexión queda claro que el Ayuntamiento no tiene competencia alguna
por razón de la materia para poder declarar la independencia del término
municipal. Pero es que además, tampoco en la norma que regula el ámbito
competencial de las Entidades Locales y que forma parte del Bloque de
Constitucionalidad, como es la Ley 7/1985 de Bases de Régimen Local, ni el
RD
2568/1986 del
Reglamento de Organización y Funcionamiento de las Entidades Locales que
desarrolla a la anterior, otorgan competencia para declarar la independencia del
término municipal respecto de la nación española, ni al Pleno (cuyas
competencias se regulan en los artículos 22 y 50 de las normas anteriores
respectivamente), ni a ningún otro órgano de la Entidad Local, incurriendo por
tanto en el supuesto de nulidad de pleno derecho del artículo 62.1.b) de la Ley
de Procedimiento Administrativo Común, que literalmente dice “ Los
actos de las Administraciones públicas son nulos de pleno derecho en los casos
siguientes: b) Los dictados por órgano manifiestamente incompetente por razón
de la materia o del territorio”
En conclusión,
podemos señalar que el acuerdo en cuestión es nulo de pleno derecho, según lo
previsto en el artículo 62 la Ley 30/1992, por vulnerar el principio de
jerarquía normativa al ir claramente contra lo previsto en la Constitución, y
por la falta de competencia por razón de la materia del órgano que lo
dicta.
miércoles, 12 de septiembre de 2012
Aprovada per tots els Grups del consistori la moció presentada per el PP Català de Sant Vicenç dels Horts so-licitant a l'Ajuntament la creacio d' una Ordenança municipal per incentivar l'estalvi d'aigua.
Desprès
de veure com l'organisme que gestiona l'aigua a Sant Vicenç, l’empresa Aigües Ter Llobregat ens fa un increment
del 70% al nostre rebut, tenim que pendre messures d´estalvi.
L'estalvi
d'aigua és una política efectiva mitjà ambiental. Cuidar el medi ambient també
és optimitzar els consums d'aigua. Es pot fer molt més per fer un ús racional
de l'aigua com ben escàs.
La protecció del medi ambient és un valor social que
s’ha de fomentar des de les administracions públiques. Aquesta protecció, en
virtut de les potestats atribuïdes pels municipis en matèria de medi ambient,
esdevé servei públic obligatori en les poblacions tal com estableix
l’article26.1d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de
règim local.
Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és
la finalitat d’aquesta Mocio com tambe donar una utilització racional a l’aigua
que equival a estalviar, fent extensa aquesta accepció als conceptes
d’aprofitament, reaprofitament i reutilització.
D’aquesta manera, per a cada activitat que requereixi
consum d’aigua s’ha de destinar aquella amb una qualitat i característiques que
corresponguin a l’ús que se’nvol fer.
Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua
en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, amb el benentès que podem
trobar usos que no requereixin emprar una aigua d’aquestes característiques
(com la destinada al reg de parcs i jardins, a la neteja d’interiors, exteriors
i eines de treball, o la pròpia per reomplir els dipòsits dels vàters, entre
d’altres).
L’objectiu de la protecció i preservació del medi
ambient no pot anar contra simateix, ni en detriment d’un altre com la
protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, sota cap concepte s’ha
de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la
salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.
La demanda creixent de l’aigua està indissolublement
lligada a l’augment del nombre
d’habitants, fet que implica la sobreexplotació dels
recursos hídrics amb el consegüent greuge per al medi ambient. Per això, cal
establir una base normativa que permeti el correcte ús i estalvi d’aquest recurs.
Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de
l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els
materials menys nocius per al medi ambient
L’objecte d’aquesta Mocio
és regular tant la incorporació com la utilització de sistemes d’estalvi
d’aigua als edificis i construccions, i determinar en quins casos i
circumstàncies tindria que ser obligatòria.
Cada
vegada són més els municipis catalans que disposen d'una Ordenança Municipal
d'aquest tipus: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Santa Coloma de
Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges, Sant Adrià del Besòs, Begues, Sabadell o
Castellbisbal etc...
Solicitem: Aprovar una ordenança municipal per
incentivar l'estalvi d'aigua d'acord amb
el contingut de las propostes que s'exposen:
Article 1. Incentivar i regula la incorporació
d’instal·lacions i mecanismes estalviadors d’aigua als edificis i construccions
amb l’objecte de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati.
Vetllar per l’estalvi eficient i per l’ús racional de
l’aigua com a bé escàs que és amb la creacio d´una ordenança.
Article 2.
L’àmbit d’aplicació recau sobre:
a) Tot tipus de noves edificacions i construccions,
incloses les sotmeses arehabilitació i/o reforma integral, canvi d’ús de la
totalitat o part de l’edificio construcció (tant si són de titularitat pública
com privada) inclosos els edificis independents que formin part d’instal·lacions
complexes, amb excepció de les enumerades a l’article 18 de la present
Ordenança.
b) En especial, cal preveure la incorporació de
sistemes d’estalvi d’aigua
per als següents usos:
- habitatge
- residencial, hoteler i similars
- educatiu
- sanitari
- recreatiu
- comercial
- industrial
- esportiu
- qualsevol altre que comporti l’existència d’instal·lacions
destinades al consum d’aigua
Tots aquests usos, i els que es puguin esdevenir,
s’han d’entendre en el sentit
que defineixi la normativa urbanística vigent.
Article 3. PERSONES
RESPONSABLES
S’adreça a
persones físiques i/o jurídiques que, per la seva condició, han de garantir
l’efectiu compliment d’una Ordenança, i en especial les següents:
- Companyies de subministrament d’aigua potable
- Instal·ladors autoritzats d’instal·lacions d’aigua
(lampistes...)
- Arquitectes, constructors i promotors immobiliaris
- Propietaris, titulars i arrendataris d’edificis i
construccions
- Ciutadans en general que vetllaran per l’ús racional
dels recursos naturals per la millora i conservació del medi ambient
Article 4. DEFINICIONS
caldrà entendre per:
Sistemes d’estalvi d’aigua: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin un estalvi eficient del consum d’aigua,
així com una reutilització
d’aquesta per a una utilitat diferent.
Sistemes de captació d’aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la recollida i
emmagatzematge de l’aigua
procedent de la pluja.
Sistemes d’aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la captació i
emmagatzematge de l’aigua
procedent dels sistemes de renovació d’aigua de les
piscines.
Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el
cabal d’aigua.
Sistemes d’aigües grises: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin la reutilització mitjançant la
reconducció i depuració de les aigües
de banyeres i dutxes per a omplir les cisternes dels
vàters.
CAPÍTOL II: SISTEMES PER
A L’ESTALVI D’AIGUA
Sense caràcter limitatiu s’indiquen els següents
sistemes d’estalvi d’aigua:
- Reguladors de pressió de l’aigua d’entrada
- Airejadors per a aixetes i dutxes
- Captadors d’aigua de pluja
- Reutilitzadors de l’aigua sobrant de les piscines
- Recirculadors d’aigua de dutxes i banyeres
- Cisternes dels vàters
Article 6. REGULADORS DE
PRESSIÓ
S’ha d’instal·lar un regulador de pressió de l’aigua
per cada comptador individual d’entrada d’aigua dels edificis i construccions,
de manera que es garanteixi una sortida d’aigua potable amb una pressió màxima
de 2 quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 Kg/cm²) durant tots els mesos
de l’any.
Article 7. AIREJADORS
PER A AIXETES I DUTXES
A banda d’aquests mecanismes, pel que fa a aixetes
d’ús públic, aquestes han de disposar de temporitzadors o qualsevol altre
mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua
limitant les descàrregues a un litre (1 l) d’aigua.
Article 8. CAPTADORS
D’AIGUA DE PLUJA
1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua provinent de la pluja es pot fer servir per
al reg de parcs i jardins,
neteja d’interiors i exteriors...i qualsevol altre ús
adequat a les seves
característiques, exceptuant el consum humà.
2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
El sistema de captació d’aigua de pluja ha de constar
de:
- les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció
de l’aigua de pluja,
- un sistema de decantació o filtratge d’impureses, i
- un aljub o dipòsit d’emmagatzematge.
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que
no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar
el seu subministrament. Pel que fa a la senyalització, en els punts de subministrament
d’aquesta aigua i al dipòsit d’emmagatzematge, caldrà fixar un rètol indicatiu
que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca
sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat
en llocs fàcilment visibles en tots els casos.
2.2.El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha
de fer en funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En el cas de
l’ús per a reg, s’ha de partir de la base que calen aproximadament quatre-cents
litres (400 l) d’aigua per regar cent metres quadrats (100 m2) de gespa. En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions
inferiors als 15 m3.
2.3.Les canalitzacions exteriors han d’anar
centralitzades en un punt (canal baixant) per facilitar la recollida de l’aigua
i la seva entrada dins el dipòsit d’emmagatzematge.
2.4.Per garantir la qualitat de l’aigua
emmagatzemada, cal disposar d’un sistema de filtració i decantació. El filtre
ha de fer com a màxim 150 micres (150 μ).
2.5.El dipòsit d’emmagatzematge s’ha de soterrar a
uns 50 cm
del nivell del terra i ha de ser de poliester i fibra
de vidre, ja que són els materials no porosos que garanteixen una millor
qualitat de l’aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. Aquest
dipòsit ha de comptar amb els següents elements:
- un sobreeixidor que tingui sortida a la xarxa de
clavegueram (ha de tenir una mida el doble del conducte d’entrada d’aigua).
- un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el
cabal necessari per a cada ús.
- un recobriment d’obra que li serveixi de protecció i
en garanteixi l’estat.
2.6.Sense perjudici de l’anterior, es podran
utilitzar altres materials i sistemes, sempre que garanteixin les condicions de
qualitat i seguretat.
3. En qualsevol cas, caldrà sotmetre’s al que disposa
l’article 5.7 referent a
“Depósitos de Reserva” de la Orden de 9 diciembre
de 1975 por la que se
aprueban las Normas Básicas para las instalaciones de
suministro de agua.
Article 9. AIGUA SOBRANT
DE PISCINES
1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i
declorada, pot emprar-se per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i
exteriors...i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà.
2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que
no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de
contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser
independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada
tant en els punts de subministrament d’aigua com al dipòsit d’emmagatzematge. Concretament,
caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme
corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color
vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots
els casos.
2.2.El sistema de reutilització d’aigua sobrant de
piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada
d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge.
2.3.El càlcul del dimensionat d’aquest dipòsit es
farà en funció de:
- l’aigua que renovi la piscina,
- l’espai disponible i
- la superfície de reg o l’ús al qual es destinarà.
2.4.Pel que fa a les característiques tècniques del
dipòsit caldrà ajustar-se al que disposa l’article anterior amb l’afegit de la
incorporació d’un filtre declorador de carbó activat.
2.5.En qualsevol cas, per tal de minimitzar els
costos i aprofitar eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt
de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix
dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua
per mitjà de filtres.
Article 10. REUTILITZACIÓ D’AIGUA DE DUTXES I
BANYERES
1. Aquest sistema està destinat exclusivament a
reutilitzar l’aigua de dutxes i banyeres amb l’objectiu de reomplir les
cisternes dels vàters. Pel que fa als vàters, cal aplicar el que disposa
l’article 11 d’aquesta Ordenança, mentre que per a dutxes i banyeres, cal
aplicar l’article 7.
2. Queda prohibida la captació d’aigua per aquest
sistema d’un lloc diferent al que s’especifica en aquest article, en especial
aigües provinents de processos industrials, cuines, bidets, rentadores,
rentaplats i qualsevol aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents,
productes químics contaminants així com un elevat nombre d’agents infecciosos
i/o restes fecals.
3. Instal·lació del sistema d’aigües grises
3.1.S’ha de fer separació de baixants d’aigües
residuals i un únic baixant per a la recollida de dutxes i banyeres. El baixant
d’aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora físico-química
i/o biològica compacta que garanteixi la depuració de l’aigua.
3.2.Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la
resta, totes les canonades del sistema d’aigües grises han de ser específiques
per a aigua no potable i senyalitzades a tal efecte.
3.3.La depuradora ha de tenir un sobreeixidor i unes
vàlvules de buidatge connectades a la xarxa de clavegueram, així com d’una
entrada d’aigua de xarxa per garantir en tot moment el subministrament d’aigua
a les cisternes dels vàters.
3.4.A l’aigua de la depuradora s’hi ha d’afegir un
colorant no tòxic i biodegradable de color que serveix d’indicador de la
correcta depuració de les aigües.
3.5.L’aigua depurada es bombeja cap a les cisternes
dels vàters. També es podrà distribuir per gravetat quan les cisternes estiguin
situades a un nivell inferior al de la depuradora.
4. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no
es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne
el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la
xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant a la
depuradora com en els punts de subministrament d’aigua a les cisternes dels
vàters. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO
POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat
per una aspa de color
vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs
fàcilment visibles en tots els casos.
5. El càlcul de la instal·lació d’aigües grises depèn
del nombre de persones de cada habitatge i, en qualsevol cas, en funció de l’ús
de l’edifici o construcció cal diferenciar les següents tipologies:
- Habitatges unifamiliars
Es pren com a càlcul de referència que el consum
d’aigua per a dutxes i/o banyeres és d’un mínim de seixanta litres per persona
i dia (60 l/persona/dia) i d’un màxim de cent litres per persona i dia (100l/persona/dia).
- Habitatges plurifamiliars
El càlcul de referència és el mateix que per als
habitatges unifamiliars amb l’especificitat que hi ha d’haver un sistema d’aigües
grises comú per a tots els veïns.
- Hotels
Es pren com a càlcul de referència que el consum
mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és d’un mínim de noranta litres per persona
i dia (90 l/persona/dia) i d’un màxim de cent vint litres per persona i dia
(120 l/persona/dia).
- Complexos esportius
Es pren com a càlcul de referència que el consum
mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és, com a màxim, de seixanta litres
usuari i dia (60 l/usuari/dia).
6. Caldrà preveure parts comunes als edificis i
construccions per allotjar la depuradora, que ha de ser de fàcil accés, per tal
de garantir-ne el manteniment i control.
Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest
sistema d’estalvi d’aigua, junt amb els altres subministraments, i fer que tot
el conjunt de canonades discorrin per l’interior dels edificis i construccions,
per evitar qualsevol impacte visual.
Article 11. CISTERNES DELS VÀTERS
1. Les cisternes dels vàters d’edificis de nova
construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima de sis litres (6 l) i
han de permetre la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de
descàrrega.
2. A les cisternes dels vàters de lavabos d’ús públic
cal fixar un rètol indicatiu que informi:
- que disposen d’un mecanisme que permet aturar la
descàrrega o d’un sistema de doble descàrrega.
- del funcionament del sistema d’estalvi d’aigua de què
disposin. Si les cisternes dels vàters empren un sistema d’aigües grises per a
reomplirse, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu.
Article 12. IMPACTE VISUAL
Per als sistemes d’aprofitament d’aigua és
d’aplicació el que s’estableix a les Normes Urbanístiques del Pla General
Metropolità i a les Ordenances Metropolitanes d’Edificació per tal d’impedir la
desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l’harmonia
paisatgística o arquitectònica, i també a la preservació i protecció dels
edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos als corresponents catàlegs o
plans urbanístics de protecció del patrimoni.
CAPÍTOL III: REQUISITS
Article 13. REQUISITS FORMALS
1. Tots els edificis, construccions i usos de
l’article 2 d’aquesta mocio queden sotmesos a l’exigència d’atorgament de la
llicència urbanística corresponent (llicència d’obra major o menor, obertura
i/o altres, segons el cas).
2. A la sol·licitud de la llicència, cal adjuntar el
projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions i els càlculs
corresponents que justifiquin el compliment d’una Ordenança.
3. L’atorgament de la llicència i l’autorització de
funcionament de les instal·lacions un cop executades les obres, requereix la
presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent, que faci
constar que les instal·lacions executades s’ajusten al projecte.
Article 14. MILLORS TECNOLOGIES DISPONIBLES
L’aplicació d’aquesta Ordenança es farà en cada cas
d’acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els
projectes presentats en cada moment s’hauran d’adaptar als canvis tecnològics
que s’hagin produït, i tractar d’incorporar les darreres novetats tècniques.
CAPÍTOL IV: SISTEMES DE CONTROL I MANTENIMENT
Article 15. CONTROL I MANTENIMENT
1. Control
1.1.Els serveis tècnics municipals controlaran la
correcta preinstal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els
sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s’estimin
convenients.
1.2.A tal efecte, en les inspeccions que realitzin es
poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que es considerin
necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua.
1.3.Si es comprova que una instal·lació o el seu
funcionament no s’ajusta a aquesta Ordenança, l’òrgan municipal competent
practicarà els requeriments que siguin procedents i, si és necessari, resoldrà
la restauració de la realitat física alterada que correspongui per assegurarne el
compliment.
1.4.L’òrgan municipal competent pot imposar multes
coercitives per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i resolucions cursades.
1.5.El Ple de l’Ajuntament pot encomanar la
realització
d’inspeccions en edificis i construccions per tal de
comprovar el compliment de les previsions d’aquesta mocio.
1.6.L’Àmbit de Gestió Municipal encarregat del
compliment d’aquesta Ordenança registrarà i farà el seguiment i control dels sistemes
d’aigües grises instal·lats al municipi. Per a cada instal·lació haurà de
disposar, com a mínim, de les següents dades:
- l’esquema tècnic,
- dades de l’instal·lador,
- dades del titular, propietari o responsable
2. Manteniment
2.1.El/s titular/s o responsable/s d’edificis i
construccions que comptin amb sistemes d’estalvi d’aigua, estarà/n obligat/s a
realitzar les operacions de manteniment i reparació per mantenir les
instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficiència i eficàcia. En
especial, per als
sistemes de reutilització d’aigües caldrà fer neteges
periòdiques que consistiran en:
- neteja de filtres un mínim d’una vegada a l’any i
llur reposició quan s’esgoti la seva vida útil
- neteja dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua un
mínim d’una vegada a l’any
2.2.Els serveis tècnics municipals podran efectuar
controls i revisions per assegurar el bon manteniment dels sistemes i prendre
les accions oportunes segons es disposa en els punts 3 i 4 de l’apartat anterior.
Article 16. SUSPENSIÓ D’OBRES I ACTIVITATS
1. L’Alcaldia, o l’òrgan delegat a tal efecte, podrà
acordar la suspensió de les obres d’edificis i usos en els casos en què
s’incompleixi la futura Ordenança.
2. La potestat de suspensió d’obres i usos requerirà
la instrucció d’expedient tramitat en els termes previstos en la legislació
urbanística i en la de procediment de règim jurídic aplicable a les
administracions públiques.
Article 17. INFORMACIÓ ALS USUARIS
1. En el moment de la compra o lloguer de l’edifici o
construcció cal informar l’usuari mitjançant la facilitació d’instruccions
protocolitzades sobre l’estalvi de l’aigua, funcionament i manteniment de les
instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua.
2. El promotor i/o venedor en cas de successives
compra-vendes, serà responsable d’informar el comprador de l’existència dels
sistemes d’estalvi d’aigua. Així mateix, el propietari serà responsable
d’informar els usuaris en cas que l’edifici o construcció sigui destinat a
lloguer.
3. Els instal·ladors autoritzats dels sistemes
d’estalvi d’aigua, també han d’informar mitjançant instruccions protocolitzades
sobre l’estalvi d’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions.
Article 18. EXCEPCIONS
En qualsevol cas, queden exceptuats d’instal·lar els
sistemes d’aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris,
guarderies, llars d’avis...i tots aquells centres que, per les seves condicions
i característiques, les aigües grises generades poden contenir agents el
tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
CAPÍTOL V: INFRACCIONS, SANCIONS I PROCEDIMENT
SANCIONADOR
Article 19. INFRACCIONS
Són infraccions les previstes a la legislació general
sobre habitatge i medi ambient, i en particular:
1. Constitueix una infracció molt greu:
1.1.No instal·lar els sistemes d’estalvi d’aigua quan
sigui obligatori i d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança.
1.2.Possibilitar que l’aigua potable entri en
contacte amb la no potable.
1.3.La no senyalització o senyalització insuficient
de la no potabilitat de les aigües, d’acord amb el que disposa aquesta Ordenança.
2. Constitueixen infraccions greus:
2.1.La realització incompleta o insuficient de les
instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua que correspon, atenent a les
característiques de l’edificació i a les exigències fixades per a cada sistema
d’estalvi d’aigua.
13
2.2.La manca de manteniment que comporti la disminució
de l’efectivitat de les instal·lacions.
2.3.La no informació degudament protocol·litzada per
part de qui correspongui sobre els sistemes d’estalvi d’aigua instal·lats a
l’edifici o construcció.
2.4.L’incompliment dels requeriments i ordres d’execució
dictats per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança.
3. Constitueixen infraccions lleus:
3.1.Impedir l'accés a les instal·lacions als
encarregats de la funció d'inspecció habilitats a tal efecte, així com negar-se
a presentar la informació sol·licitada. La reiterada pràctica d’aquesta
infraccióconstituirà una infracció greu.
3.2.Qualsevol altre incompliment de la present
Ordenança nodefinit com a infracció greu o molt greu.
Article 20. SANCIONS
Les sancions que corresponen per a la comissió d’infraccions
segons el que disposa el règim d’aquesta Ordenança, amb independència de les
actuacions municipals tendents a impedir les utilitzacions a què doni lloc la
infracció, són:
1. Per infraccions lleus, multa fins a 1500 €
2. Per infraccions greus, multa fins a 3000 €
3. Per infraccions molt greus, multa fins a 6000 €
Article 21. PROCEDIMENT SANCIONADOR
El procediment sancionador, les circumstàncies de
qualificació de les infraccions i les mesures complementàries a les sancions
són les que s’estableixen en la legislació urbanística i sobre habitatge de
Catalunya.
CAPÍTOL VI: ACCIÓ DE FOMENT
Article 22. MESURES DE FOMENT
1. Per facilitar l’aplicació d’aquesta mocio,
l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts incorporarà en el pressupost anual
municipal una línia de subvencions o ajuts econòmics per incentivar propietaris
i promotors.
2. Per a la concessió i efectivitat de les
subvencions, se seguirà en allò que sigui d’aplicació el procediment previst a
les Normes reguladores per a l’atorgament de subvencions.
Humbert Palafoll
Portaveu del Grup Municipal del PP Catalá a Sant
Vicenç dels Horts
martes, 11 de septiembre de 2012
L'independentisme i el descontentament social marquen la Diada
La política catalana viu convulsa. La dramàtica situació econòmica, que ha portat a la Generalitat a demanar l'ajuda financera de l'Estat, fins a 5.023 milions d'euros, acollint-se al Fons de Liquiditat Autonòmica, perquè no pot finançar-se als mercats internacionals, ha provocat un moviment de rebuig, de descontentament social.Però ha estat el moviment independentista el que ha despertat a molts catalans, que poden protagonitzar la major manifestació catalanista des de 1977, en la qual es va demanar l'autonomia de Catalunya i que pot constituir, segons l'historiador José Enrique Ruiz Domènech, un punt d'inflexió de gran importància.
Mas es fa seu el clam
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat clar en un missatge institucional que el clam que es produeixi en la manifestació serà el seu, encara que considera que "no hi ha batalla més urgent ni repte més important que la sobirania fiscal" de Catalunya. Mas, no obstant això, ha expressat la seva convicció que "mai com ara Catalunya havia estat tan a prop en la seva aspiració i en el seu anhel de plenitud nacional".
Amb la reivindicació del pacte fiscal com a gran fita, que és la petició central de Mas per a tota la legislatura, el Govern de la Generalitat ha encoratjat la manifestació de caràcter independentista, que porta com a lema Catalunya, nou Estat d'Europa. El propi portaveu del Govern, Francesc Homs, va assegurar que no se sentia gens incòmode amb el lema escollit pels organitzadors, l'Assemblea Nacional de Catalunya.
Estratègia de CiU
Pel Govern de CiU, per tant, la mobilització li pot servir per carregar-se de raons i pressionar al Govern que presideix Mariano Rajoy per negociar un pacte fiscal que ofereixi a la Generalitat la clau dels impostos que es paguen a Catalunya, amb una Hisenda pròpia. Rajoy i Mas es reuniran a la Moncloa el 20 de setembre.
Però aquesta mobilització pot deixar en una situació molt delicada al PSC. El seu primer secretari, Pere Navarro, ha tractat de presentar la manifestació com una expressió del descontentament social per les retallades, amb la idea que l'èxit de la manifestació no deixi ferit de mort als socialistes. Navarro és conscient que, malgrat que el PSC no hi serà a la manifestació, alguns dels seus representants més catalanistes sí ho faran.
També el soci de Convergència, Unió Democràtica, el partit que lidera Josep Antoni Duran Lleida, ha viscut les seves contradiccions internes. Duran s'ha afegit a la protesta, adduint, com Navarro, que serà transversal i que molts catalans participaran per motius diferents.
Petició només independentista
El fet és que el debat s'ha viscut amb gran intensitat en els últims dies, amb una presència a les xarxes socials que ha provocat, fins i tot, alguns moments de tensió. Els partits polítics han convertit la Diada en una lluita partidista, en la qual, de nou, sorgeixen els dos eixos que divideixen la política catalana des de la Transició: l'eix nacional, i l'eix social tradicional entre esquerra i dreta.
El canvi, no obstant això, el fet rellevant que condiciona el futur de Catalunya, és que s'ha imposat l'eix nacional, que es pot constatar en la rèplica del president d'Esquerra Republicana a Duran Lleida. "És una evidència. La marxa serà independentista, està convocada per una entitat independentista, té un lema independentista i es veurà una participació independentista massiva", assegura Oriol Junqueras.
Els sindicats, CCOO i UGT, no renuncien, no obstant això, a les seves pròpies reivindicacions socials. I al llarg del dia, en les diferents celebracions, denunciaran "les retallades socials i les polítiques d'austeritat". Però el moviment sindical no s'ha desmarcat de la reivindicació nacional. "El binomi avanç social i avanç nacional és inseparable", s'assegura en un comunicat conjunt.
¿Catalunya fora de la UE?
Tot això pot provocar un punt d'inflexió en la política catalana. L'historiador José Enrique Ruiz Domènech, autor del llibre Catalunya-Espanya, Acords i desacords, considera que la manifestació expressa que la societat catalana va per davant dels dirigents polítics, i que aquests s'han vist clarament superats. Però, lluny de tractar de reconduir la situació, Ruiz-Domènech entén que s'han apuntat al moviment sense plantejar el debat en tota la seva cruesa.
Ruiz Domènech recorda l'afirmació de Montaigne, segons la qual és millor no moure's en temps de crisi.
Però veu en la manifestació independentista un procés que acabarà culminant més ràpid o més tard, i que dependrà "del reconeixement que pugui fer la Unió Europea", perquè per a l'historiador un futur fora d'Europa seria nefast i inviable per a Catalunya.La qüestió, segons Ruiz-Domènech, és que "ningú ha plantejat el debat de debò, el cost de crear un Estat, la situació de les possibles minories, la qüestió de la llengua, tot". I veu un grau alt de "frivolitat" en tot el procés, que no hauria de passar "en cap cas" per alguna situació similar a la que es va viure en 1934, quan el president Companys va proclamar la República catalana.
Vía: economía digital
Suscribirse a:
Entradas (Atom)