Mostrando entradas con la etiqueta ILUSION. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta ILUSION. Mostrar todas las entradas

viernes, 18 de enero de 2013

La Desamortización


225px-Juan_Alvarez_Mendizabal
Generalmente se entiende por desamortización la expropiación –en ciertos casos sin justo precio- que se produjo de los bienes de la Iglesia o del Estado al considerarse como  bienes en “manos muertas”, o bienes mal gestionados, o simplemente baldíos o yermos.  La desamortización de Mendizábal (1836) supuso que muchas fincas –gran parte de ellas incultas o  con un bajo rendimiento- fueran  expropiadas y luego vendidas a los mejores postores, generalmente la oligarquía. No podemos olvidar que la desamortización de Madoz (1855) fue mucho  más importante pues afecto no sólo a bienes eclesiásticos, sino a bienes del Estado, bienes comunales, de la Beneficencia e Instrucción pública, Órdenes militares y un largo etcétera de Instituciones muchas de ellas civiles. Las desamortizaciones produjeron grandes beneficios y  además fueron el inicio de la burguesía liberal del siglo XIX,  antecedente de la clase media actual.

El efecto de la desamortización en la economía española fue altamente beneficioso. Se liberaron millones de hectáreas de terreno y de edificios de sus trabas jurídicas –los fideicomisos, los mayorazgos, las capellanías y obras pías, las herencias de confianza- y entraron en el mercado como bienes libres y no gravados. Fue probablemente el primer gran éxito del liberalismo económico español del siglo XIX.  El otro éxito fue político pues el país empezó a organizarse como un Estado a pesar de la queja de Balmes en 1840 “no se puede estar tranquilo bajo las condiciones en que se encuentra España, dónde todo es provisional, todo incierto: no hay monarquía absoluta, ni gobierno representativo, ni dictadura militar, sino confusa mescolanza, una situación indefinible, monstruosa, en que no prevalece ningún principio fijo, en que no gobierna ninguna regla” (Consideraciones Políticas sobre la situación de España (Agosto de 1840).
No obstante, la economía española tuvo una segundo desamortización  a caballo entre el sigo XIX y el XX.  Como pone de relieve Javier Tusell (Historia de España en el siglo XX) la “pérdida de las colonias tuvo unas consecuencia paradójicamente positivas” pues supuso la repatriación de grandes capitales que  durante siglos se fueron invirtiendo en las colonias y que quedaron desamortizados en contra de  España por los nuevos gobernantes de las antiguas colonias. El efecto económico de la llegada de los capitales extranjeros modernizó España al optarse con estos capitales por inversiones de carácter más productivo.  Se pudieron  capear los treinta primeros años del siglo XX que se caracterizaron por una enorme inestabilidad política y social gracias a que el porcentaje de la industrialización española se elevó del 20 al 31 por ciento del PIB como el citado Tusell  recuerda.
La tercera desamortización es más reciente y ha tenido dos fases. La privatización  de las grandes monopolios franquistas  fue la primera etapa. Telefónica, Tabacalera, Argentaria, Endesa, Iberia, Empresa Nacional de Autopistas, Transmediterránea, Azucarera Española, Campsa-Repsol  y una larga lista de empresas que formaban parte del sector público. El periodista Mariano Guindal  (El Declive de los Dioses, 2011)  explica que “Rato era consciente de que la única manera de cumplir los criterios de convergencia con la UE era privatizar las empresas públicas”.  Esa fue la tarea de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI). Estas privatizaciones combinadas con la expansión del crédito  a partir de la entrada  del Euro dotaron a la economía española   de empresas con músculo financiero que eficazmente gestionadas se convirtieron en auténticas multinacionales. En su segunda etapa, la tercera desamortización  ha supuesto la privatización de parte del sector bancario –las antiguas Cajas-, proceso que estamos viviendo ahora. Las Cajas no eran públicas, pero al ser Instituciones de tipo fundacional su gestión quedo en la mayoría de los casos en manos de las Comunidades Autónomas, de las Diputaciones, Cabildos o Municipios.  En una palabra, sus gestores fueron políticos o gerentes nombrados por políticos. Es conocido como se han gestionado las Cajas de Ahorro y el enorme  quebranto económico a resultas de la gestión llevada a cabo. La sociedad española ha tomada nota. Esperemos que no vuelva a ocurrir.
Estamos inmersos en esta nueva desamortización. El sector público o el sector privado ineficiente y mal gestionado –las Cajas de Ahorro- han sido recapitalizadas y gestionadas  por financieros especializados, –en principio- buenos y eficientes administradores. Este ha sido el proceso y este proceso tendrá sus efectos más pronto que tarde. La eficacia en la gestión y el saneamiento de los balances producirán un efecto positivo en el crédito y en la economía española y ayudara a salir de la crisis. Al tiempo. Al recuperarse las Cajas deberán devolver los préstamos con sus intereses y restablecerse la “injusticia” que su recapitalización supone.
Lo que se ha hecho el Partido Popular en solo año ha sido una nueva “desamortización”, es decir, pasar del sector público o del sector privado ineficiente –manos muertas- bienes, hoy empresas,  al sector privado que confrontado con el mercado es siempre más eficiente y flexible. No creo que exista otra solución. En cualquier caso el tiempo acaba poniendo las cosas en su sitio.
VIA: Toni Bosch. com

"Hay mossos que van a trabajar con su rollo de papel higiénico porque no hay presupuesto"


"Hay mossos que van a trabajar con su rollo de papel higiénico porque no hay presupuesto"
Ni coches patrulla, ni gasolina, ni emisoras, ni... papel higiénico. El portavoz del Sindicato de Policías de Cataluña, David Miquel ha denunciado en Queremos hablar los efectos que están teniendo los recortes presupuestarios en la labor diaria de los Mossos d'Esquadra. Miquel ha explicado que el pasado viernes varios agentes tuvieron que acudir a socorrer en sus vehículos particulares a cuatro compañeros que se encontraban en situación de riesgo porque no había coches patrullla disponibles en la comisaria de la localidad de Sant Vicenç dels Horts. En esa misma sede policial, los agentes han sido informados de que no hay presupuesto para papel higiénico, por lo que acuden a su puesto de trabajo con su propio rollo "porque sino, no pueden ni hacer sus necesidades".
via: 
http://www.abc.es/radio/podcast/20130108/hay-mossos-trabajar-rollo-papel-92691.html

lunes, 31 de diciembre de 2012

miércoles, 12 de septiembre de 2012

Aprovada per tots els Grups del consistori la moció presentada per el PP Català de Sant Vicenç dels Horts so-licitant a l'Ajuntament la creacio d' una Ordenança municipal per incentivar l'estalvi d'aigua.


 

Desprès de veure com l'organisme que gestiona l'aigua a Sant Vicenç, l’empresa Aigües Ter Llobregat ens fa un increment del 70% al nostre rebut, tenim que pendre messures d´estalvi.
L'estalvi d'aigua és una política efectiva mitjà ambiental. Cuidar el medi ambient també és optimitzar els consums d'aigua. Es pot fer molt més per fer un ús racional de l'aigua com ben escàs.



La protecció del medi ambient és un valor social que s’ha de fomentar des de les administracions públiques. Aquesta protecció, en virtut de les potestats atribuïdes pels municipis en matèria de medi ambient, esdevé servei públic obligatori en les poblacions tal com estableix l’article26.1d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta Mocio com tambe donar una utilització racional a l’aigua que equival a estalviar, fent extensa aquesta accepció als conceptes d’aprofitament, reaprofitament i reutilització.

D’aquesta manera, per a cada activitat que requereixi consum d’aigua s’ha de destinar aquella amb una qualitat i característiques que corresponguin a l’ús que se’nvol fer.
Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, amb el benentès que podem trobar usos que no requereixin emprar una aigua d’aquestes característiques (com la destinada al reg de parcs i jardins, a la neteja d’interiors, exteriors i eines de treball, o la pròpia per reomplir els dipòsits dels vàters, entre d’altres).

L’objectiu de la protecció i preservació del medi ambient no pot anar contra simateix, ni en detriment d’un altre com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, sota cap concepte s’ha de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.

La demanda creixent de l’aigua està indissolublement lligada a l’augment del nombre
d’habitants, fet que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics amb el consegüent greuge per al medi ambient. Per això, cal establir una base normativa que permeti el correcte ús i estalvi d’aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi ambient


L’objecte d’aquesta Mocio és regular tant la incorporació com la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, i determinar en quins casos i circumstàncies tindria que ser obligatòria.

Cada vegada són més els municipis catalans que disposen d'una Ordenança Municipal d'aquest tipus: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges, Sant Adrià del Besòs, Begues, Sabadell o Castellbisbal etc... 



Solicitem: Aprovar una ordenança municipal per incentivar l'estalvi d'aigua  d'acord amb el contingut de las propostes que s'exposen:

Article 1. Incentivar i regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes estalviadors d’aigua als edificis i construccions amb l’objecte de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati.
Vetllar per l’estalvi eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és amb la creacio d´una ordenança.


Article 2.
L’àmbit d’aplicació recau sobre:
a) Tot tipus de noves edificacions i construccions, incloses les sotmeses arehabilitació i/o reforma integral, canvi d’ús de la totalitat o part de l’edificio construcció (tant si són de titularitat pública com privada) inclosos els edificis independents que formin part d’instal·lacions complexes, amb excepció de les enumerades a l’article 18 de la present Ordenança.
b) En especial, cal preveure la incorporació de sistemes d’estalvi d’aigua
per als següents usos:
- habitatge
- residencial, hoteler i similars
- educatiu
- sanitari
- recreatiu
- comercial
- industrial
- esportiu
- qualsevol altre que comporti l’existència d’instal·lacions
destinades al consum d’aigua
Tots aquests usos, i els que es puguin esdevenir, s’han d’entendre en el sentit
que defineixi la normativa urbanística vigent.


Article 3. PERSONES RESPONSABLES
 S’adreça a persones físiques i/o jurídiques que, per la seva condició, han de garantir l’efectiu compliment d’una Ordenança, i en especial les següents:
- Companyies de subministrament d’aigua potable
- Instal·ladors autoritzats d’instal·lacions d’aigua (lampistes...)
- Arquitectes, constructors i promotors immobiliaris
- Propietaris, titulars i arrendataris d’edificis i construccions
- Ciutadans en general que vetllaran per l’ús racional dels recursos naturals per la millora i conservació del medi ambient


Article 4. DEFINICIONS

caldrà entendre per:
Sistemes d’estalvi d’aigua: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin un estalvi eficient del consum d’aigua, així com una reutilització
d’aquesta per a una utilitat diferent.
Sistemes de captació d’aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la recollida i emmagatzematge de l’aigua
procedent de la pluja.
Sistemes d’aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la captació i emmagatzematge de l’aigua
procedent dels sistemes de renovació d’aigua de les piscines.
Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el
cabal d’aigua.
Sistemes d’aigües grises: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin la reutilització mitjançant la reconducció i depuració de les aigües
de banyeres i dutxes per a omplir les cisternes dels vàters.


CAPÍTOL II: SISTEMES PER A L’ESTALVI D’AIGUA




Article 5. SISTEMES D’ESTALVI
Sense caràcter limitatiu s’indiquen els següents sistemes d’estalvi d’aigua:
- Reguladors de pressió de l’aigua d’entrada
- Airejadors per a aixetes i dutxes
- Captadors d’aigua de pluja
- Reutilitzadors de l’aigua sobrant de les piscines
- Recirculadors d’aigua de dutxes i banyeres
- Cisternes dels vàters


Article 6. REGULADORS DE PRESSIÓ
S’ha d’instal·lar un regulador de pressió de l’aigua per cada comptador individual d’entrada d’aigua dels edificis i construccions, de manera que es garanteixi una sortida d’aigua potable amb una pressió màxima de 2 quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 Kg/cm²) durant tots els mesos de l’any.



Article 7. AIREJADORS PER A AIXETES I DUTXES
S’han d’instal·lar mecanismes economitzadors d’aigua o similars i/o mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 kg/cm²) tinguin un cabal màxim de vuit litres minut (8 l/min) per a aixetes i de deu litres minut (10 l/min) per a les dutxes.
A banda d’aquests mecanismes, pel que fa a aixetes d’ús públic, aquestes han de disposar de temporitzadors o qualsevol altre mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua limitant les descàrregues a un litre (1 l) d’aigua.



Article 8. CAPTADORS D’AIGUA DE PLUJA




En aquelles noves edificacions i construccions (tan de caràcter públic com privat) que incloguin el manteniment d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfície superior als 1.000 m², l’aigua de pluja s’ha de captar mitjançant una instal·lació que garanteixi el seu emmagatzematge i consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic. En concret, es recolliran les aigües pluvials de teulades i terrats. En cas que amb aquestes aportacions no es puguin satisfer les necessitats hídriques per al reg i/o altres usos, també s’autoritza la recollida de les aigües del jardí.

1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua provinent de la pluja es pot fer servir per al reg de parcs i jardins,
neteja d’interiors i exteriors...i qualsevol altre ús adequat a les seves
característiques, exceptuant el consum humà.

2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
El sistema de captació d’aigua de pluja ha de constar de:
- les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció de l’aigua de pluja,
- un sistema de decantació o filtratge d’impureses, i
- un aljub o dipòsit d’emmagatzematge.

2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Pel que fa a la senyalització, en els punts de subministrament d’aquesta aigua i al dipòsit d’emmagatzematge, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

2.2.El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha de fer en funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En el cas de l’ús per a reg, s’ha de partir de la base que calen aproximadament quatre-cents litres (400 l) d’aigua per regar cent metres quadrats (100 m2) de gespa. En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions inferiors als 15 m3.

2.3.Les canalitzacions exteriors han d’anar centralitzades en un punt (canal baixant) per facilitar la recollida de l’aigua i la seva entrada dins el dipòsit d’emmagatzematge.

2.4.Per garantir la qualitat de l’aigua emmagatzemada, cal disposar d’un sistema de filtració i decantació. El filtre ha de fer com a màxim 150 micres (150 μ).

2.5.El dipòsit d’emmagatzematge s’ha de soterrar a uns 50 cm
del nivell del terra i ha de ser de poliester i fibra de vidre, ja que són els materials no porosos que garanteixen una millor qualitat de l’aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. Aquest dipòsit ha de comptar amb els següents elements:
- un sobreeixidor que tingui sortida a la xarxa de clavegueram (ha de tenir una mida el doble del conducte d’entrada d’aigua).
- un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el cabal necessari per a cada ús.
- un recobriment d’obra que li serveixi de protecció i en garanteixi l’estat.

2.6.Sense perjudici de l’anterior, es podran utilitzar altres materials i sistemes, sempre que garanteixin les condicions de qualitat i seguretat.

3. En qualsevol cas, caldrà sotmetre’s al que disposa l’article 5.7 referent a
“Depósitos de Reserva” de la Orden de 9 diciembre de 1975 por la que se
aprueban las Normas Básicas para las instalaciones de suministro de agua.
  
Article 9. AIGUA SOBRANT DE PISCINES


En aquelles noves piscines (tant de caràcter públic com privat) que tinguin una superfície de làmina d’aigua superior a 40 m², l’aigua sobrant s’ha de captar mitjançant una instal·lació que en garanteixi l’emmagatzematge i el consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic.

1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i declorada, pot emprar-se per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i exteriors...i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà.

2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant en els punts de subministrament d’aigua com al dipòsit d’emmagatzematge. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

2.2.El sistema de reutilització d’aigua sobrant de piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge.

2.3.El càlcul del dimensionat d’aquest dipòsit es farà en funció de:
- l’aigua que renovi la piscina,
- l’espai disponible i
- la superfície de reg o l’ús al qual es destinarà.

2.4.Pel que fa a les característiques tècniques del dipòsit caldrà ajustar-se al que disposa l’article anterior amb l’afegit de la incorporació d’un filtre declorador de carbó activat.

2.5.En qualsevol cas, per tal de minimitzar els costos i aprofitar eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua
per mitjà de filtres.

Article 10. REUTILITZACIÓ D’AIGUA DE DUTXES I BANYERES


Tots els edificis residencials amb més de 8 habitatges i les edificacions o construccions per a altres usos en què es prevegi un volum de consum anual d’aigua destinada a dutxes i banyeres superior a 400 m3, han de tenir un sistema de reutilització d’aigües grises.

1. Aquest sistema està destinat exclusivament a reutilitzar l’aigua de dutxes i banyeres amb l’objectiu de reomplir les cisternes dels vàters. Pel que fa als vàters, cal aplicar el que disposa l’article 11 d’aquesta Ordenança, mentre que per a dutxes i banyeres, cal aplicar l’article 7.

2. Queda prohibida la captació d’aigua per aquest sistema d’un lloc diferent al que s’especifica en aquest article, en especial aigües provinents de processos industrials, cuines, bidets, rentadores, rentaplats i qualsevol aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents, productes químics contaminants així com un elevat nombre d’agents infecciosos i/o restes fecals.



3. Instal·lació del sistema d’aigües grises
3.1.S’ha de fer separació de baixants d’aigües residuals i un únic baixant per a la recollida de dutxes i banyeres. El baixant d’aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora físico-química i/o biològica compacta que garanteixi la depuració de l’aigua.

3.2.Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la resta, totes les canonades del sistema d’aigües grises han de ser específiques per a aigua no potable i senyalitzades a tal efecte.

3.3.La depuradora ha de tenir un sobreeixidor i unes vàlvules de buidatge connectades a la xarxa de clavegueram, així com d’una entrada d’aigua de xarxa per garantir en tot moment el subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters.

3.4.A l’aigua de la depuradora s’hi ha d’afegir un colorant no tòxic i biodegradable de color que serveix d’indicador de la correcta depuració de les aigües.

3.5.L’aigua depurada es bombeja cap a les cisternes dels vàters. També es podrà distribuir per gravetat quan les cisternes estiguin situades a un nivell inferior al de la depuradora.

4. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant a la depuradora com en els punts de subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color
vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

5. El càlcul de la instal·lació d’aigües grises depèn del nombre de persones de cada habitatge i, en qualsevol cas, en funció de l’ús de l’edifici o construcció cal diferenciar les següents tipologies:
- Habitatges unifamiliars
Es pren com a càlcul de referència que el consum d’aigua per a dutxes i/o banyeres és d’un mínim de seixanta litres per persona i dia (60 l/persona/dia) i d’un màxim de cent litres per persona i dia (100l/persona/dia).
- Habitatges plurifamiliars
El càlcul de referència és el mateix que per als habitatges unifamiliars amb l’especificitat que hi ha d’haver un sistema d’aigües grises comú per a tots els veïns.
- Hotels
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és d’un mínim de noranta litres per persona i dia (90 l/persona/dia) i d’un màxim de cent vint litres per persona i dia (120 l/persona/dia).
- Complexos esportius
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és, com a màxim, de seixanta litres usuari i dia (60 l/usuari/dia).

6. Caldrà preveure parts comunes als edificis i construccions per allotjar la depuradora, que ha de ser de fàcil accés, per tal de garantir-ne el manteniment i control.
Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest sistema d’estalvi d’aigua, junt amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorrin per l’interior dels edificis i construccions, per evitar qualsevol impacte visual.


Article 11. CISTERNES DELS VÀTERS
1. Les cisternes dels vàters d’edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima de sis litres (6 l) i han de permetre la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega.

2. A les cisternes dels vàters de lavabos d’ús públic cal fixar un rètol indicatiu que informi:
- que disposen d’un mecanisme que permet aturar la descàrrega o d’un sistema de doble descàrrega.
- del funcionament del sistema d’estalvi d’aigua de què disposin. Si les cisternes dels vàters empren un sistema d’aigües grises per a reomplirse, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu.



Article 12. IMPACTE VISUAL
Per als sistemes d’aprofitament d’aigua és d’aplicació el que s’estableix a les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i a les Ordenances Metropolitanes d’Edificació per tal d’impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica, i també a la preservació i protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos als corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.


CAPÍTOL III: REQUISITS
Article 13. REQUISITS FORMALS
1. Tots els edificis, construccions i usos de l’article 2 d’aquesta mocio queden sotmesos a l’exigència d’atorgament de la llicència urbanística corresponent (llicència d’obra major o menor, obertura i/o altres, segons el cas).

2. A la sol·licitud de la llicència, cal adjuntar el projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions i els càlculs corresponents que justifiquin el compliment d’una Ordenança.

3. L’atorgament de la llicència i l’autorització de funcionament de les instal·lacions un cop executades les obres, requereix la presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent, que faci constar que les instal·lacions executades s’ajusten al projecte.



Article 14. MILLORS TECNOLOGIES DISPONIBLES
L’aplicació d’aquesta Ordenança es farà en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els projectes presentats en cada moment s’hauran d’adaptar als canvis tecnològics que s’hagin produït, i tractar d’incorporar les darreres novetats tècniques.


CAPÍTOL IV: SISTEMES DE CONTROL I MANTENIMENT
Article 15. CONTROL I MANTENIMENT
1. Control
1.1.Els serveis tècnics municipals controlaran la correcta preinstal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s’estimin convenients.

1.2.A tal efecte, en les inspeccions que realitzin es poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que es considerin necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua.

1.3.Si es comprova que una instal·lació o el seu funcionament no s’ajusta a aquesta Ordenança, l’òrgan municipal competent practicarà els requeriments que siguin procedents i, si és necessari, resoldrà la restauració de la realitat física alterada que correspongui per assegurarne el compliment.

1.4.L’òrgan municipal competent pot imposar multes coercitives per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i resolucions cursades.

1.5.El Ple de l’Ajuntament pot encomanar la realització
d’inspeccions en edificis i construccions per tal de comprovar el compliment de les previsions d’aquesta mocio.

1.6.L’Àmbit de Gestió Municipal encarregat del compliment d’aquesta Ordenança registrarà i farà el seguiment i control dels sistemes d’aigües grises instal·lats al municipi. Per a cada instal·lació haurà de disposar, com a mínim, de les següents dades:
- l’esquema tècnic,
- dades de l’instal·lador,
- dades del titular, propietari o responsable

2. Manteniment
2.1.El/s titular/s o responsable/s d’edificis i construccions que comptin amb sistemes d’estalvi d’aigua, estarà/n obligat/s a realitzar les operacions de manteniment i reparació per mantenir les instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficiència i eficàcia. En especial, per als
sistemes de reutilització d’aigües caldrà fer neteges periòdiques que consistiran en:
- neteja de filtres un mínim d’una vegada a l’any i llur reposició quan s’esgoti la seva vida útil
- neteja dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua un mínim d’una vegada a l’any

2.2.Els serveis tècnics municipals podran efectuar controls i revisions per assegurar el bon manteniment dels sistemes i prendre les accions oportunes segons es disposa en els punts 3 i 4 de l’apartat anterior.


Article 16. SUSPENSIÓ D’OBRES I ACTIVITATS
1. L’Alcaldia, o l’òrgan delegat a tal efecte, podrà acordar la suspensió de les obres d’edificis i usos en els casos en què s’incompleixi la futura Ordenança.

2. La potestat de suspensió d’obres i usos requerirà la instrucció d’expedient tramitat en els termes previstos en la legislació urbanística i en la de procediment de règim jurídic aplicable a les administracions públiques.
  

Article 17. INFORMACIÓ ALS USUARIS
1. En el moment de la compra o lloguer de l’edifici o construcció cal informar l’usuari mitjançant la facilitació d’instruccions protocolitzades sobre l’estalvi de l’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua.

2. El promotor i/o venedor en cas de successives compra-vendes, serà responsable d’informar el comprador de l’existència dels sistemes d’estalvi d’aigua. Així mateix, el propietari serà responsable d’informar els usuaris en cas que l’edifici o construcció sigui destinat a lloguer.

3. Els instal·ladors autoritzats dels sistemes d’estalvi d’aigua, també han d’informar mitjançant instruccions protocolitzades sobre l’estalvi d’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions.

Article 18. EXCEPCIONS
En qualsevol cas, queden exceptuats d’instal·lar els sistemes d’aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris, guarderies, llars d’avis...i tots aquells centres que, per les seves condicions i característiques, les aigües grises generades poden contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.


CAPÍTOL V: INFRACCIONS, SANCIONS I PROCEDIMENT SANCIONADOR
Article 19. INFRACCIONS
Són infraccions les previstes a la legislació general sobre habitatge i medi ambient, i en particular:
1. Constitueix una infracció molt greu:
1.1.No instal·lar els sistemes d’estalvi d’aigua quan sigui obligatori i d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança.

1.2.Possibilitar que l’aigua potable entri en contacte amb la no potable.

1.3.La no senyalització o senyalització insuficient de la no potabilitat de les aigües, d’acord amb el que disposa aquesta Ordenança.

2. Constitueixen infraccions greus:
2.1.La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua que correspon, atenent a les característiques de l’edificació i a les exigències fixades per a cada sistema d’estalvi d’aigua.
13
2.2.La manca de manteniment que comporti la disminució de l’efectivitat de les instal·lacions.

2.3.La no informació degudament protocol·litzada per part de qui correspongui sobre els sistemes d’estalvi d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció.

2.4.L’incompliment dels requeriments i ordres d’execució dictats per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança.

3. Constitueixen infraccions lleus:
3.1.Impedir l'accés a les instal·lacions als encarregats de la funció d'inspecció habilitats a tal efecte, així com negar-se a presentar la informació sol·licitada. La reiterada pràctica d’aquesta infraccióconstituirà una infracció greu.

3.2.Qualsevol altre incompliment de la present Ordenança nodefinit com a infracció greu o molt greu.


Article 20. SANCIONS
Les sancions que corresponen per a la comissió d’infraccions segons el que disposa el règim d’aquesta Ordenança, amb independència de les actuacions municipals tendents a impedir les utilitzacions a què doni lloc la infracció, són:
1. Per infraccions lleus, multa fins a 1500 €
2. Per infraccions greus, multa fins a 3000 €
3. Per infraccions molt greus, multa fins a 6000 €


Article 21. PROCEDIMENT SANCIONADOR
El procediment sancionador, les circumstàncies de qualificació de les infraccions i les mesures complementàries a les sancions són les que s’estableixen en la legislació urbanística i sobre habitatge de Catalunya.

  
CAPÍTOL VI: ACCIÓ DE FOMENT
Article 22. MESURES DE FOMENT
1. Per facilitar l’aplicació d’aquesta mocio, l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts incorporarà en el pressupost anual municipal una línia de subvencions o ajuts econòmics per incentivar propietaris i promotors.

2. Per a la concessió i efectivitat de les subvencions, se seguirà en allò que sigui d’aplicació el procediment previst a les Normes reguladores per a l’atorgament de subvencions.






Humbert Palafoll
Portaveu del Grup Municipal del PP Catalá a Sant Vicenç dels Horts

jueves, 2 de agosto de 2012

Un incendio quema dos hectáreas de matojos en Sant Vicenç dels Horts


02-08-2012 / 9:10: h EFE
Un incendio ha quemado esta madrugada dos hectáreas de matojos y bajo bosque entre dos urbanizaciones de Sant Vicenç dels Horts y Cervelló, según han informado los Bomberos.
Hasta 11 dotaciones de los Bomberos han trabajado para extinguir el fuego, que no ha provocado heridos.
El fuego se ha declarado poco antes de la medianoche y los Bomberos han dado por controladas las llamas en menos de tres horas.
Las llamas han afectado una zona de terreno cerca de dos urbanizaciones de Sant Vicenç y Cervelló, pero no ha sido necesario evacuar a los vecinos.


viernes, 20 de julio de 2012

MOCION DEL GRUPO MUNICIPAL DEL PARTIDO POPULAR PARA LA CREACIÓN DE UNA BONIFICACIÓN (O MECANISMO EQUIVALENTE) DEL IMPUESTO SOBRE INCREMENTO DEL VALOR DE LOS TERRENOS DE NATURALEZA URBANA (PLUSVALÍA) POR TRANSMISIÓN INTER VIVOS DE LA VIVIENDA HABITUAL



CONSIDERANDO QUE la actual situación económica ha supuesto un importante incremento de las ejecuciones hipotecarias como consecuencia de la imposibilidad de muchas personas y de familias enteras de hacer frente al pago de los préstamos suscritos para financiar la compra de la vivienda habitual. No hace falta insistir sobre la dramática situación social que conlleva la pérdida de la vivienda y de la pérdida de los importes pagados por el propietario durante el tiempo que sí pudo pagar la hipoteca para liberar la carga financiera, que para aquellas familias supuso probablemente la inversión más significativa de su vida: la compra de una vivienda.
Hasta hace bien poco el escenario normativo y económico no ofrecía soluciones válidas a las familias para la negociación con las entidades financieras ante una morosidad de sus deudas. Sin duda, gracias a las recientes reformas impulsadas desde el Gobierno de España, se han creado alternativas para las personas y/o familias que se encuentren en dicha situación, encaminadas a forzar una renegociación de las condiciones económicas de los préstamos hipotecarios con las entidades financieras acreedoras y, de forma subsidiaria, la obligatoriedad de la aceptación de la dación en pago por la entidad financiera acreedora como método para saldar totalmente la deuda.
CONSIDERANDO QUE Un tercer supuesto también desafortunado y que ha multiplicado su presencia en el mercado inmobiliario en este contexto de crisis inmobiliaria y financiera es aquel en que el propietario, sea por motivo de no poder hacer frente a los importes de la deuda hipotecaria o por cualquier otro motivo, se ve en la necesidad de vender su vivienda habitual por un importe inferior al que pagó por su adquisición. En este caso, nos encontramos ante una situación en la que el propietario, por el hecho de verse obligado a vender la vivienda por debajo del valor de compra sufre una pérdida patrimonial, que en algunos casos llega a ser de importes muy considerables.
CONSIDERANDO QUE, además de la pérdida patrimonial mencionada, existe otra problemática de carácter fiscal que se acumula, debiendo el vendedor liquidar posteriormente el Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana, conocido como plusvalía municipal, (cuya competencia corresponde a las corporaciones locales) y esto supone agravar aún más si cabe la situación económica del vendedor. Por ello, es de justicia, al menos, neutralizar la carga fiscal que supone para las personas y familias deudoras hacer frente al pago de dicho tributo.
CONSIDERANDO QUE:
el llamado impuesto de plusvalía municipal establece como hecho imponible el incremento de valor de los terrenos de naturaleza urbana y que se manifiesta en la transmisión de la propiedad.
dicho valor se establece legalmente en base a los valores catastrales y a los coeficientes de actualización establecidos legalmente.
la Ordenanza Fiscal del IIVTNU vigente actualmente establece como tipo de gravamen el 30%, siendo dicho tipo el máximo permitido por la Ley Reguladora de las Haciendas Locales.
a pesar de que la vía legal para la solución de la problemática mencionada sería la modificación del marco normativo actual sobre las Haciendas Locales, está en manos de los Ayuntamientos mitigar la injusticia que en la práctica se produce estableciendo mecanismos de bonificación (o subvención) en la Ordenanza Fiscal relativa al Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana (plusvalía), de suerte tal que como consecuencia de las ventas de inmuebles que sean la vivienda habitual del vendedor en las que por razón del precio de compraventa se obtenga una cantidad inferior a la que se desembolsase en su día para la adquisición del inmueble, éstos se beneficien de la bonificación (subvención) equivalente al 95% de la cuota que resulte a pagar del Impuesto.
El Grupo Municipal del Partido Popular propone al pleno del Ayuntamiento de Sant Cugat, el siguiente acuerdo:
ÚNICO.- La creación de una bonificación (o subvención si el marco normativo no lo permitiera) del 95% de la cuota a pagar para todos aquellos obligados a liquidar el Impuesto sobre el Incremento del Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana (plusvalía) que, como consecuencia de la transmisión de la propiedad a tercero, se haya obtenido una cantidad inferior a la que se pagó al adquirir dicha propiedad.

miércoles, 18 de julio de 2012

La sombra de los hombres de negro se cierne sobre España; la intervención cada vez más cerca - Pere Brachfield

La vuelta Ciclista a Espanya arriba a Sant VIcenç dels Horts

El proper 26 d'agost les comarques del Bages, Baix Llobregat i Barcelonès es convertiran en les protagonistes de la 67a edició de la Vuelta Ciclista a Espanya que arriba a la capital catalana després de 13 anys d'absència (l'última vegada va ser el 1999). Aquesta etapa, la 9a de la ronda, sortirà d'Andorra i passarà pels municipis de Cardona, Manresa, Monistrol de Montserrat, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat fins arribar a la meta, a l'avinguda de l'Estadi Olímpic de Barcelona.

lunes, 9 de julio de 2012

MOCIÓ Per declarar l’any 2013 com “Any del riu Llobregat”





Els grup municipal del PP catalá a l’Ajuntament de  Sant Vicenç dels Horts  a través dels seus portaveus, presenten al Ple d’aquesta moció.


El riu Llobregat té una gran importància social, històrica i ambiental per les comarques de la seva Conca i ha estat eix de desenvolupament, condicionant i configurant el nostre territori.

Les seves aigües han fet possible una rica biodiversitat, una potent economia agrícola i el desenvolupament del teixit industrial. Tanmateix, els models socioeconòmics fonamentats en el creixement (augment del consum de recursos naturals, les emissions i residus) han ocasionat una creixent degradació del sistema fluvial, del territori i de la salut dels ecosistemes dels que formem part.

El paper del riu, com a vertebrador natural del territori i com a font de riquesa econòmica i social,  ha anat desapareixent, encaixonat sota una espessa xarxa d'autopistes, carreteres, línies d'alta velocitat, ampliacions de ports i aeroports, urbanització i ocupació del sòl sense límits, esculleres, ...

Avui el sistema fluvial del riu i les rieres pateixen una degradació que els fa irreconeixibles com a sistemes naturals per on circulen, sovint, aigües residuals contaminades per la indústria, les ciutats, salinitzades per les mines de potassa i on la pagesia manté els seus camps de cultiu sota una forta pressió especuladora.

El Llobregat està en estat crític. La recuperació del riu i de la seva conca s’està fent en moltes ocasions basant-se en models d'intervenció que prioritzen la urbanització de l'espai fluvial. Hem de treballar per la seva recuperació ambiental i paisatgística i per aconseguir la declaració del curs baix del riu del Llobregat com un espai natural protegit, connectat amb altres espais naturals com son el delta del Llobregat o el Parc Natural de Collserola, on els pagesos no han de perdre ni un pam més de terra, i on el riu i el seu espai recuperin la qualitat de les seves aigües.

La Unió Europea va elaborar la Directiva Marc de l'Aigua que va entrar en vigor a finals de l'any 2000 i que contempla l'aigua no només com un recurs, sinó també com l'element clau de tot un ecosistema. Segons això, la gestió de l'aigua s'ha de basar en el respecte al medi ambient, l'ús sostenible i la gestió conjunta de tot tipus d'aigua dintre d'una demarcació hidrogràfica. L'objectiu és que al 2015 els sistemes aquàtics gaudeixin de bon estat ecològic.

Atès la proposta realitzada per algunes entitats cíviques de les poblacions riberenques del Llobregat; ANDA d’Abrera, Associació Hàbitats - Projecte Rius, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBL), Centre Excursionista de Molins de Rei (CEM), Centre d’Ecologia i projectes Alternatius- Ecologistes de Catalunya (CEPA-EdC), CMA l’Arrel de Sant Joan Despí, Consorci del parc fluvial del Llobregat, DEMAC de Castellbisbal, DEMASAB de Sant Andreu de la Barca, DEPANA, Ecologistes en Acció, Els Amics del Camell de Molins de Rei, Espluga Viva- Esplugues de Llobregat, Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), Martorell Viu, Ateneu Mulei de Molins de Rei, Associació de veïns de els Conserves de Molins de Rei, Associació Hàbitats – Projecte Rius, La Mola de Molins de Rei, Òmnium Cultural del Baix Llobregat, Plataforma Serres Garraf i l’Ordal, Prou sal, Salvem les Oliveretes, Seo Bird LIFE, WWF-Barcelona, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, Societat Catalana d’Herpetologia..., reunits sota el nom de Llobregat SOStenible, per a realitzar tot un seguit d’accions de sensibilització, d’estudis i de propostes de millora al voltant de la Conca del Llobregat durant l’any 2013 recollides en l’anomena’t “Manifest pel riu Llobregat”.

Atès la importància de realitzar activitats que ajudin a un millor coneixement dels valors del riu Llobregat i que impliquin activament la ciutadania en la seva descoberta, conservació i ús, que ja es realitzen puntualment a la ciutat impulsades per institucions i entitats diverses però que fora interessant coordinar i impulsar.

Per aquests motius els Grup Municipal del  PP CATALÁ sotmet al Ple els següents:

ACORDS
1. Que l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts  declari l’any 2013 com “Any del riu Llobregat” amb l’objectiu de fer un reconeixement al riu que ha estat lligat a la història de les poblacions riberenques i que aquest any es dediqui a la difusió de coneixements dels seus valors, que s’organitzin activitats de divulgació ambiental i es cerquin solucions sobre les problemàtiques i les oportunitats que ofereix el riu Llobregat al seu pas per la comarca del Baix Llobregat.

2. Que es creï una Comissió del riu Llobregat, mixta, entre administracions i entitats, de caràcter paritari i basada en la cultura del consens, per tal d’elaborar un programa d’objectius a assolir i un calendari d’activitats per al 2013 i tenir cura del seu compliment. Aquesta Comissió s’haurà de crear al llarg de l’any 2012 i l’Ajuntament participarà d’aquesta Comissió amb, al menys, una persona.

3. Que l’Ajuntament es compromet a donar suport al programa consensuat que surti de la Comissió del riu Llobregat, participant activament i fent la màxima difusió possible.

4. Que l’Ajuntament transmetrà aquest acord de Ple a les administracions relacionades amb el riu Llobregat, amb competència sobre el mateix i la seva conca.

PP CATALÁ de Sant Vicenç dels Horts
Portaveu/ Humbert Palafoll.