Desprès
de veure com l'organisme que gestiona l'aigua a Sant Vicenç, l’empresa Aigües Ter Llobregat ens fa un increment
del 70% al nostre rebut, tenim que pendre messures d´estalvi.
L'estalvi
d'aigua és una política efectiva mitjà ambiental. Cuidar el medi ambient també
és optimitzar els consums d'aigua. Es pot fer molt més per fer un ús racional
de l'aigua com ben escàs.
La protecció del medi ambient és un valor social que
s’ha de fomentar des de les administracions públiques. Aquesta protecció, en
virtut de les potestats atribuïdes pels municipis en matèria de medi ambient,
esdevé servei públic obligatori en les poblacions tal com estableix
l’article26.1d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de
règim local.
Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és
la finalitat d’aquesta Mocio com tambe donar una utilització racional a l’aigua
que equival a estalviar, fent extensa aquesta accepció als conceptes
d’aprofitament, reaprofitament i reutilització.
D’aquesta manera, per a cada activitat que requereixi
consum d’aigua s’ha de destinar aquella amb una qualitat i característiques que
corresponguin a l’ús que se’nvol fer.
Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua
en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, amb el benentès que podem
trobar usos que no requereixin emprar una aigua d’aquestes característiques
(com la destinada al reg de parcs i jardins, a la neteja d’interiors, exteriors
i eines de treball, o la pròpia per reomplir els dipòsits dels vàters, entre
d’altres).
L’objectiu de la protecció i preservació del medi
ambient no pot anar contra simateix, ni en detriment d’un altre com la
protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, sota cap concepte s’ha
de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la
salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.
La demanda creixent de l’aigua està indissolublement
lligada a l’augment del nombre
d’habitants, fet que implica la sobreexplotació dels
recursos hídrics amb el consegüent greuge per al medi ambient. Per això, cal
establir una base normativa que permeti el correcte ús i estalvi d’aquest recurs.
Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de
l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els
materials menys nocius per al medi ambient
L’objecte d’aquesta Mocio
és regular tant la incorporació com la utilització de sistemes d’estalvi
d’aigua als edificis i construccions, i determinar en quins casos i
circumstàncies tindria que ser obligatòria.
Cada
vegada són més els municipis catalans que disposen d'una Ordenança Municipal
d'aquest tipus: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Santa Coloma de
Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges, Sant Adrià del Besòs, Begues, Sabadell o
Castellbisbal etc...
Solicitem: Aprovar una ordenança municipal per
incentivar l'estalvi d'aigua d'acord amb
el contingut de las propostes que s'exposen:
Article 1. Incentivar i regula la incorporació
d’instal·lacions i mecanismes estalviadors d’aigua als edificis i construccions
amb l’objecte de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati.
Vetllar per l’estalvi eficient i per l’ús racional de
l’aigua com a bé escàs que és amb la creacio d´una ordenança.
Article 2.
L’àmbit d’aplicació recau sobre:
a) Tot tipus de noves edificacions i construccions,
incloses les sotmeses arehabilitació i/o reforma integral, canvi d’ús de la
totalitat o part de l’edificio construcció (tant si són de titularitat pública
com privada) inclosos els edificis independents que formin part d’instal·lacions
complexes, amb excepció de les enumerades a l’article 18 de la present
Ordenança.
b) En especial, cal preveure la incorporació de
sistemes d’estalvi d’aigua
per als següents usos:
- habitatge
- residencial, hoteler i similars
- educatiu
- sanitari
- recreatiu
- comercial
- industrial
- esportiu
- qualsevol altre que comporti l’existència d’instal·lacions
destinades al consum d’aigua
Tots aquests usos, i els que es puguin esdevenir,
s’han d’entendre en el sentit
que defineixi la normativa urbanística vigent.
Article 3. PERSONES
RESPONSABLES
S’adreça a
persones físiques i/o jurídiques que, per la seva condició, han de garantir
l’efectiu compliment d’una Ordenança, i en especial les següents:
- Companyies de subministrament d’aigua potable
- Instal·ladors autoritzats d’instal·lacions d’aigua
(lampistes...)
- Arquitectes, constructors i promotors immobiliaris
- Propietaris, titulars i arrendataris d’edificis i
construccions
- Ciutadans en general que vetllaran per l’ús racional
dels recursos naturals per la millora i conservació del medi ambient
Article 4. DEFINICIONS
caldrà entendre per:
Sistemes d’estalvi d’aigua: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin un estalvi eficient del consum d’aigua,
així com una reutilització
d’aquesta per a una utilitat diferent.
Sistemes de captació d’aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la recollida i
emmagatzematge de l’aigua
procedent de la pluja.
Sistemes d’aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la captació i
emmagatzematge de l’aigua
procedent dels sistemes de renovació d’aigua de les
piscines.
Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el
cabal d’aigua.
Sistemes d’aigües grises: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin la reutilització mitjançant la
reconducció i depuració de les aigües
de banyeres i dutxes per a omplir les cisternes dels
vàters.
CAPÍTOL II: SISTEMES PER
A L’ESTALVI D’AIGUA
Sense caràcter limitatiu s’indiquen els següents
sistemes d’estalvi d’aigua:
- Reguladors de pressió de l’aigua d’entrada
- Airejadors per a aixetes i dutxes
- Captadors d’aigua de pluja
- Reutilitzadors de l’aigua sobrant de les piscines
- Recirculadors d’aigua de dutxes i banyeres
- Cisternes dels vàters
Article 6. REGULADORS DE
PRESSIÓ
S’ha d’instal·lar un regulador de pressió de l’aigua
per cada comptador individual d’entrada d’aigua dels edificis i construccions,
de manera que es garanteixi una sortida d’aigua potable amb una pressió màxima
de 2 quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 Kg/cm²) durant tots els mesos
de l’any.
Article 7. AIREJADORS
PER A AIXETES I DUTXES
A banda d’aquests mecanismes, pel que fa a aixetes
d’ús públic, aquestes han de disposar de temporitzadors o qualsevol altre
mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua
limitant les descàrregues a un litre (1 l) d’aigua.
Article 8. CAPTADORS
D’AIGUA DE PLUJA
1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua provinent de la pluja es pot fer servir per
al reg de parcs i jardins,
neteja d’interiors i exteriors...i qualsevol altre ús
adequat a les seves
característiques, exceptuant el consum humà.
2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
El sistema de captació d’aigua de pluja ha de constar
de:
- les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció
de l’aigua de pluja,
- un sistema de decantació o filtratge d’impureses, i
- un aljub o dipòsit d’emmagatzematge.
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que
no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar
el seu subministrament. Pel que fa a la senyalització, en els punts de subministrament
d’aquesta aigua i al dipòsit d’emmagatzematge, caldrà fixar un rètol indicatiu
que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca
sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat
en llocs fàcilment visibles en tots els casos.
2.2.El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha
de fer en funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En el cas de
l’ús per a reg, s’ha de partir de la base que calen aproximadament quatre-cents
litres (400 l) d’aigua per regar cent metres quadrats (100 m2) de gespa. En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions
inferiors als 15 m3.
2.3.Les canalitzacions exteriors han d’anar
centralitzades en un punt (canal baixant) per facilitar la recollida de l’aigua
i la seva entrada dins el dipòsit d’emmagatzematge.
2.4.Per garantir la qualitat de l’aigua
emmagatzemada, cal disposar d’un sistema de filtració i decantació. El filtre
ha de fer com a màxim 150 micres (150 μ).
2.5.El dipòsit d’emmagatzematge s’ha de soterrar a
uns 50 cm
del nivell del terra i ha de ser de poliester i fibra
de vidre, ja que són els materials no porosos que garanteixen una millor
qualitat de l’aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. Aquest
dipòsit ha de comptar amb els següents elements:
- un sobreeixidor que tingui sortida a la xarxa de
clavegueram (ha de tenir una mida el doble del conducte d’entrada d’aigua).
- un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el
cabal necessari per a cada ús.
- un recobriment d’obra que li serveixi de protecció i
en garanteixi l’estat.
2.6.Sense perjudici de l’anterior, es podran
utilitzar altres materials i sistemes, sempre que garanteixin les condicions de
qualitat i seguretat.
3. En qualsevol cas, caldrà sotmetre’s al que disposa
l’article 5.7 referent a
“Depósitos de Reserva” de la Orden de 9 diciembre
de 1975 por la que se
aprueban las Normas Básicas para las instalaciones de
suministro de agua.
Article 9. AIGUA SOBRANT
DE PISCINES
1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i
declorada, pot emprar-se per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i
exteriors...i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà.
2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que
no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de
contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser
independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada
tant en els punts de subministrament d’aigua com al dipòsit d’emmagatzematge. Concretament,
caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme
corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color
vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots
els casos.
2.2.El sistema de reutilització d’aigua sobrant de
piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada
d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge.
2.3.El càlcul del dimensionat d’aquest dipòsit es
farà en funció de:
- l’aigua que renovi la piscina,
- l’espai disponible i
- la superfície de reg o l’ús al qual es destinarà.
2.4.Pel que fa a les característiques tècniques del
dipòsit caldrà ajustar-se al que disposa l’article anterior amb l’afegit de la
incorporació d’un filtre declorador de carbó activat.
2.5.En qualsevol cas, per tal de minimitzar els
costos i aprofitar eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt
de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix
dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua
per mitjà de filtres.
Article 10. REUTILITZACIÓ D’AIGUA DE DUTXES I
BANYERES
1. Aquest sistema està destinat exclusivament a
reutilitzar l’aigua de dutxes i banyeres amb l’objectiu de reomplir les
cisternes dels vàters. Pel que fa als vàters, cal aplicar el que disposa
l’article 11 d’aquesta Ordenança, mentre que per a dutxes i banyeres, cal
aplicar l’article 7.
2. Queda prohibida la captació d’aigua per aquest
sistema d’un lloc diferent al que s’especifica en aquest article, en especial
aigües provinents de processos industrials, cuines, bidets, rentadores,
rentaplats i qualsevol aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents,
productes químics contaminants així com un elevat nombre d’agents infecciosos
i/o restes fecals.
3. Instal·lació del sistema d’aigües grises
3.1.S’ha de fer separació de baixants d’aigües
residuals i un únic baixant per a la recollida de dutxes i banyeres. El baixant
d’aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora físico-química
i/o biològica compacta que garanteixi la depuració de l’aigua.
3.2.Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la
resta, totes les canonades del sistema d’aigües grises han de ser específiques
per a aigua no potable i senyalitzades a tal efecte.
3.3.La depuradora ha de tenir un sobreeixidor i unes
vàlvules de buidatge connectades a la xarxa de clavegueram, així com d’una
entrada d’aigua de xarxa per garantir en tot moment el subministrament d’aigua
a les cisternes dels vàters.
3.4.A l’aigua de la depuradora s’hi ha d’afegir un
colorant no tòxic i biodegradable de color que serveix d’indicador de la
correcta depuració de les aigües.
3.5.L’aigua depurada es bombeja cap a les cisternes
dels vàters. També es podrà distribuir per gravetat quan les cisternes estiguin
situades a un nivell inferior al de la depuradora.
4. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no
es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne
el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la
xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant a la
depuradora com en els punts de subministrament d’aigua a les cisternes dels
vàters. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO
POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat
per una aspa de color
vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs
fàcilment visibles en tots els casos.
5. El càlcul de la instal·lació d’aigües grises depèn
del nombre de persones de cada habitatge i, en qualsevol cas, en funció de l’ús
de l’edifici o construcció cal diferenciar les següents tipologies:
- Habitatges unifamiliars
Es pren com a càlcul de referència que el consum
d’aigua per a dutxes i/o banyeres és d’un mínim de seixanta litres per persona
i dia (60 l/persona/dia) i d’un màxim de cent litres per persona i dia (100l/persona/dia).
- Habitatges plurifamiliars
El càlcul de referència és el mateix que per als
habitatges unifamiliars amb l’especificitat que hi ha d’haver un sistema d’aigües
grises comú per a tots els veïns.
- Hotels
Es pren com a càlcul de referència que el consum
mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és d’un mínim de noranta litres per persona
i dia (90 l/persona/dia) i d’un màxim de cent vint litres per persona i dia
(120 l/persona/dia).
- Complexos esportius
Es pren com a càlcul de referència que el consum
mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és, com a màxim, de seixanta litres
usuari i dia (60 l/usuari/dia).
6. Caldrà preveure parts comunes als edificis i
construccions per allotjar la depuradora, que ha de ser de fàcil accés, per tal
de garantir-ne el manteniment i control.
Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest
sistema d’estalvi d’aigua, junt amb els altres subministraments, i fer que tot
el conjunt de canonades discorrin per l’interior dels edificis i construccions,
per evitar qualsevol impacte visual.
Article 11. CISTERNES DELS VÀTERS
1. Les cisternes dels vàters d’edificis de nova
construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima de sis litres (6 l) i
han de permetre la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de
descàrrega.
2. A les cisternes dels vàters de lavabos d’ús públic
cal fixar un rètol indicatiu que informi:
- que disposen d’un mecanisme que permet aturar la
descàrrega o d’un sistema de doble descàrrega.
- del funcionament del sistema d’estalvi d’aigua de què
disposin. Si les cisternes dels vàters empren un sistema d’aigües grises per a
reomplirse, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu.
Article 12. IMPACTE VISUAL
Per als sistemes d’aprofitament d’aigua és
d’aplicació el que s’estableix a les Normes Urbanístiques del Pla General
Metropolità i a les Ordenances Metropolitanes d’Edificació per tal d’impedir la
desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l’harmonia
paisatgística o arquitectònica, i també a la preservació i protecció dels
edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos als corresponents catàlegs o
plans urbanístics de protecció del patrimoni.
CAPÍTOL III: REQUISITS
Article 13. REQUISITS FORMALS
1. Tots els edificis, construccions i usos de
l’article 2 d’aquesta mocio queden sotmesos a l’exigència d’atorgament de la
llicència urbanística corresponent (llicència d’obra major o menor, obertura
i/o altres, segons el cas).
2. A la sol·licitud de la llicència, cal adjuntar el
projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions i els càlculs
corresponents que justifiquin el compliment d’una Ordenança.
3. L’atorgament de la llicència i l’autorització de
funcionament de les instal·lacions un cop executades les obres, requereix la
presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent, que faci
constar que les instal·lacions executades s’ajusten al projecte.
Article 14. MILLORS TECNOLOGIES DISPONIBLES
L’aplicació d’aquesta Ordenança es farà en cada cas
d’acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els
projectes presentats en cada moment s’hauran d’adaptar als canvis tecnològics
que s’hagin produït, i tractar d’incorporar les darreres novetats tècniques.
CAPÍTOL IV: SISTEMES DE CONTROL I MANTENIMENT
Article 15. CONTROL I MANTENIMENT
1. Control
1.1.Els serveis tècnics municipals controlaran la
correcta preinstal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els
sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s’estimin
convenients.
1.2.A tal efecte, en les inspeccions que realitzin es
poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que es considerin
necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua.
1.3.Si es comprova que una instal·lació o el seu
funcionament no s’ajusta a aquesta Ordenança, l’òrgan municipal competent
practicarà els requeriments que siguin procedents i, si és necessari, resoldrà
la restauració de la realitat física alterada que correspongui per assegurarne el
compliment.
1.4.L’òrgan municipal competent pot imposar multes
coercitives per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i resolucions cursades.
1.5.El Ple de l’Ajuntament pot encomanar la
realització
d’inspeccions en edificis i construccions per tal de
comprovar el compliment de les previsions d’aquesta mocio.
1.6.L’Àmbit de Gestió Municipal encarregat del
compliment d’aquesta Ordenança registrarà i farà el seguiment i control dels sistemes
d’aigües grises instal·lats al municipi. Per a cada instal·lació haurà de
disposar, com a mínim, de les següents dades:
- l’esquema tècnic,
- dades de l’instal·lador,
- dades del titular, propietari o responsable
2. Manteniment
2.1.El/s titular/s o responsable/s d’edificis i
construccions que comptin amb sistemes d’estalvi d’aigua, estarà/n obligat/s a
realitzar les operacions de manteniment i reparació per mantenir les
instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficiència i eficàcia. En
especial, per als
sistemes de reutilització d’aigües caldrà fer neteges
periòdiques que consistiran en:
- neteja de filtres un mínim d’una vegada a l’any i
llur reposició quan s’esgoti la seva vida útil
- neteja dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua un
mínim d’una vegada a l’any
2.2.Els serveis tècnics municipals podran efectuar
controls i revisions per assegurar el bon manteniment dels sistemes i prendre
les accions oportunes segons es disposa en els punts 3 i 4 de l’apartat anterior.
Article 16. SUSPENSIÓ D’OBRES I ACTIVITATS
1. L’Alcaldia, o l’òrgan delegat a tal efecte, podrà
acordar la suspensió de les obres d’edificis i usos en els casos en què
s’incompleixi la futura Ordenança.
2. La potestat de suspensió d’obres i usos requerirà
la instrucció d’expedient tramitat en els termes previstos en la legislació
urbanística i en la de procediment de règim jurídic aplicable a les
administracions públiques.
Article 17. INFORMACIÓ ALS USUARIS
1. En el moment de la compra o lloguer de l’edifici o
construcció cal informar l’usuari mitjançant la facilitació d’instruccions
protocolitzades sobre l’estalvi de l’aigua, funcionament i manteniment de les
instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua.
2. El promotor i/o venedor en cas de successives
compra-vendes, serà responsable d’informar el comprador de l’existència dels
sistemes d’estalvi d’aigua. Així mateix, el propietari serà responsable
d’informar els usuaris en cas que l’edifici o construcció sigui destinat a
lloguer.
3. Els instal·ladors autoritzats dels sistemes
d’estalvi d’aigua, també han d’informar mitjançant instruccions protocolitzades
sobre l’estalvi d’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions.
Article 18. EXCEPCIONS
En qualsevol cas, queden exceptuats d’instal·lar els
sistemes d’aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris,
guarderies, llars d’avis...i tots aquells centres que, per les seves condicions
i característiques, les aigües grises generades poden contenir agents el
tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
CAPÍTOL V: INFRACCIONS, SANCIONS I PROCEDIMENT
SANCIONADOR
Article 19. INFRACCIONS
Són infraccions les previstes a la legislació general
sobre habitatge i medi ambient, i en particular:
1. Constitueix una infracció molt greu:
1.1.No instal·lar els sistemes d’estalvi d’aigua quan
sigui obligatori i d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança.
1.2.Possibilitar que l’aigua potable entri en
contacte amb la no potable.
1.3.La no senyalització o senyalització insuficient
de la no potabilitat de les aigües, d’acord amb el que disposa aquesta Ordenança.
2. Constitueixen infraccions greus:
2.1.La realització incompleta o insuficient de les
instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua que correspon, atenent a les
característiques de l’edificació i a les exigències fixades per a cada sistema
d’estalvi d’aigua.
13
2.2.La manca de manteniment que comporti la disminució
de l’efectivitat de les instal·lacions.
2.3.La no informació degudament protocol·litzada per
part de qui correspongui sobre els sistemes d’estalvi d’aigua instal·lats a
l’edifici o construcció.
2.4.L’incompliment dels requeriments i ordres d’execució
dictats per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança.
3. Constitueixen infraccions lleus:
3.1.Impedir l'accés a les instal·lacions als
encarregats de la funció d'inspecció habilitats a tal efecte, així com negar-se
a presentar la informació sol·licitada. La reiterada pràctica d’aquesta
infraccióconstituirà una infracció greu.
3.2.Qualsevol altre incompliment de la present
Ordenança nodefinit com a infracció greu o molt greu.
Article 20. SANCIONS
Les sancions que corresponen per a la comissió d’infraccions
segons el que disposa el règim d’aquesta Ordenança, amb independència de les
actuacions municipals tendents a impedir les utilitzacions a què doni lloc la
infracció, són:
1. Per infraccions lleus, multa fins a 1500 €
2. Per infraccions greus, multa fins a 3000 €
3. Per infraccions molt greus, multa fins a 6000 €
Article 21. PROCEDIMENT SANCIONADOR
El procediment sancionador, les circumstàncies de
qualificació de les infraccions i les mesures complementàries a les sancions
són les que s’estableixen en la legislació urbanística i sobre habitatge de
Catalunya.
CAPÍTOL VI: ACCIÓ DE FOMENT
Article 22. MESURES DE FOMENT
1. Per facilitar l’aplicació d’aquesta mocio,
l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts incorporarà en el pressupost anual
municipal una línia de subvencions o ajuts econòmics per incentivar propietaris
i promotors.
2. Per a la concessió i efectivitat de les
subvencions, se seguirà en allò que sigui d’aplicació el procediment previst a
les Normes reguladores per a l’atorgament de subvencions.
Humbert Palafoll
Portaveu del Grup Municipal del PP Catalá a Sant
Vicenç dels Horts
