El llibre "La Catalunya més fosca" revela que Sánchez Llibre va ordenar a Joan Cogul que abans que abandonés el càrrec pagués tots els estudis del Consorci de Promoció Turística de Catalunya que estaven pendents de cobrament.
Fa molts anys que es van produir els fets, en fa uns quants -no gaires- que el judici va acabar, fa mesos que el Tribunal Suprem va confirmar la sentència i va rebaixar les penes i fa només unes setmanes que el cas es va donar per tancat quan l'Audiència de Barcelona va decidir que cap dels condemnats aniria a presó. Però tot i això, alguns dels secrets del cas Turisme tot just es coneixen ara. El llibre La Catalunya més fosca, del periodista barceloní Víctor Saura, posa al descobert dades d'aquest afer que fins ara eren desconegudes, dades que aprofundeixen una mica més en la presumpta relació amb els fets dels dos líders d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida i Josep Sánchez Llibre.
El llibre editat per Editorial Basefa nou retrats de personatges que s'han vist implicats en assumptes que l'autor defineix com a "tèrbols". Un d'ells és el de Joan Cogul, el que va ser el director del Consorci de Promoció Turística de Catalunya, i que es suïcidar a les Filipines poc abans de ser jutjat a l'Audiència de Barcelona per un frau milionari a l'organisme públic. Saura basa bona part del seu relat en les declaracions de la vídua de Cogul, Carmen Fargas, que va ser jutjada i condemnada pel mateix cas.
Fargas ja va revelar durant el judici que Unió -el partit que controlava l'ens i del qual Cogul era militant- havia tingut a veure amb l'assumpte i així es recull en la sentència que en els fets provats relata que el director del Consorci actuava per ordres de dirigents d'UDC i/o de la Conselleria de Turisme. Fins i tot posa de manifest que es va intentar comprar el silenci de Cogul i Fargas pagant un sou a aquesta última.
Però l'autor va una mica més enllà i sosté que Josep Sánchez Llibre va ser el que va confirmar a Cogul que havia de deixar el seu càrrec en el Consorci el 1995, quan la conselleria de Turisme havia de passar a mans de Convergència. "Poc després va rebre la confirmació per boca del número dos del seu partit, Josep Sánchez Llibre, que com a missió final li va ordenar que abans de marxar s'assegurés de pagar tots els estudis pendents de cobrament".
El cas Turisme es va basar en l'elaboració d'estudis que eren copiats i que no tenien cap utilitat per part d'empreses que facturaven al Consorci amb l'únic objectiu de sostreure fons públics. L'autor afegeix que Sánchez Llibre va prometre a Cogul una feina -que mai li va arribar- i un advocat per defensar-se. En una conversa a la seu d'Unió l'actual diputat al Congrés, amb "Duran i Lleida a l'altre banda del fil telefònic", va dir a Cogul i Fargas "que no valia la pena amoïnar-se, que tot plegat acabaria en no-res, però que el millor era que Cogul es donés de baixa com a militant".
Duran i els expedients
Un dels enigmes més escandalosos mai aclarits del cas Turisme és la desaparició de 2.800 expedients de contractació dels anys 1990 i 1991, anteriors a la gestió de Cogul. Aquesta extensa documentació mai va aparèixer i, per tant, tot el que l'afectava no va arribar a judici.
Víctor Saura aporta una nova dada respecte a això i assegura que l'exdirector del Consorci "havia conservat la còpia d'un document intern en què figurava la relació d'aquests lligalls. Segons Fargas, arran de l'esclat del cas, Cogul va dur aquest paper (és a dir, una còpia de la còpia) a Duran Lleida en persona, perquè en fes l'ús que cregués oportú. Poc després, alguns dies o, a tot estirar, setmanes, va tenir notícia de la desaparició dels expedients".
La relació dels dos acusats amb dirigents d'Unió no va acabar aquí, tot i que tant Fargas com Cogul es van adonar que no es complia cap de les promeses que els anaven fent. Segueix relatant l'autor que poc abans que l'exalt càrrec del Consorci morís i en dues visites que el matrimoni va fer a Barcelona per comparèixer al jutjat, "Cogul es va entrevistar en un bar amb el diputat d'Unió Jordi Casas, a qui Duran havia designat interlocutor, i amb ell va repassar amb detall la tàctica defensiva a seguir. El partit l'havia decebut, però això no vol dir que no cregués que hi havia una voluntat real d'ajudar-lo".
Un dels enigmes més escandalosos mai aclarits del cas Turisme és la desaparició de 2.800 expedients de contractació dels anys 1990 i 1991, anteriors a la gestió de Cogul. Aquesta extensa documentació mai va aparèixer i, per tant, tot el que l'afectava no va arribar a judici.
Víctor Saura aporta una nova dada respecte a això i assegura que l'exdirector del Consorci "havia conservat la còpia d'un document intern en què figurava la relació d'aquests lligalls. Segons Fargas, arran de l'esclat del cas, Cogul va dur aquest paper (és a dir, una còpia de la còpia) a Duran Lleida en persona, perquè en fes l'ús que cregués oportú. Poc després, alguns dies o, a tot estirar, setmanes, va tenir notícia de la desaparició dels expedients".
La relació dels dos acusats amb dirigents d'Unió no va acabar aquí, tot i que tant Fargas com Cogul es van adonar que no es complia cap de les promeses que els anaven fent. Segueix relatant l'autor que poc abans que l'exalt càrrec del Consorci morís i en dues visites que el matrimoni va fer a Barcelona per comparèixer al jutjat, "Cogul es va entrevistar en un bar amb el diputat d'Unió Jordi Casas, a qui Duran havia designat interlocutor, i amb ell va repassar amb detall la tàctica defensiva a seguir. El partit l'havia decebut, però això no vol dir que no cregués que hi havia una voluntat real d'ajudar-lo".
