miércoles, 19 de septiembre de 2012

Dades Jurídiques amb respecte les declaracions d'independència d'Ajuntaments Catalans





Al respecto de las recientes decisiones adoptadas por los Plenos de los Ayuntamientos de Sant Pere de Torelló y de Calldetenes, que mediante acuerdo plenario se han declarado “territorio catalán libre”, se informa de que estos acuerdos son nulos de pleno derecho de conformidad con lo previsto en varios de los supuestos del artículo 62 de la Ley 30/1992 que regula el Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y el Procedimiento Administrativo Común.


En primer lugar y yendo directamente al núcleo del asunto, el citado acuerdo va en contra de lo previsto en el artículo 2 de la Constitución Española, el cual establece la “indisoluble unidad de la nación española”. Vemos como precisamente en el artículo 62 .2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, “se establece que serán nulas todas las disposiciones administrativas que vulneren la constitución”, siendo este un caso evidente de acuerdo contrario a la constitución, puesto que ningún territorio puede independizarse de la nación española. 
Para ello sería necesario reformar el artículo segundo de la Constitución, cuestión que como es obvio no está al alcance de un Ayuntamiento, ya que para la reforma constitucional de este artículo recogido en el título preliminar de la constitución, habría que acudir al procedimiento agravado recogido en el artículo 168 de la carta magna. Como bien es sabido, los ayuntamientos sólo tienen potestad reglamentaria, ni siquiera legislativa, y mucho menos iniciativa constituyente de acuerdo con lo recogido en el artículo 87 de la Constitución.

Seguidamente, de la anterior reflexión queda claro que el Ayuntamiento no tiene competencia alguna por razón de la materia para poder declarar la independencia del término municipal. Pero es que además, tampoco en la norma que regula el ámbito competencial de las Entidades Locales y que forma parte del Bloque de Constitucionalidad, como es la Ley 7/1985 de Bases de Régimen Local, ni el RD 

2568/1986 del Reglamento de Organización y Funcionamiento de las Entidades Locales que desarrolla a la anterior, otorgan competencia para declarar la independencia del término municipal respecto de la nación española, ni al Pleno (cuyas competencias se regulan en los artículos 22 y 50 de las normas anteriores respectivamente), ni a ningún otro órgano de la Entidad Local, incurriendo por tanto en el supuesto de nulidad de pleno derecho del artículo 62.1.b) de la Ley de Procedimiento Administrativo Común, que literalmente dice “ Los actos de las Administraciones públicas son nulos de pleno derecho en los casos siguientes: b) Los dictados por órgano manifiestamente incompetente por razón de la materia o del territorio”
En conclusión, podemos señalar que el acuerdo en cuestión es nulo de pleno derecho, según lo previsto en el artículo 62 la Ley 30/1992, por vulnerar el principio de jerarquía normativa al ir claramente contra lo previsto en la Constitución, y por la falta de competencia por razón de la materia del órgano que lo dicta. 

miércoles, 12 de septiembre de 2012

Aprovada per tots els Grups del consistori la moció presentada per el PP Català de Sant Vicenç dels Horts so-licitant a l'Ajuntament la creacio d' una Ordenança municipal per incentivar l'estalvi d'aigua.


 

Desprès de veure com l'organisme que gestiona l'aigua a Sant Vicenç, l’empresa Aigües Ter Llobregat ens fa un increment del 70% al nostre rebut, tenim que pendre messures d´estalvi.
L'estalvi d'aigua és una política efectiva mitjà ambiental. Cuidar el medi ambient també és optimitzar els consums d'aigua. Es pot fer molt més per fer un ús racional de l'aigua com ben escàs.



La protecció del medi ambient és un valor social que s’ha de fomentar des de les administracions públiques. Aquesta protecció, en virtut de les potestats atribuïdes pels municipis en matèria de medi ambient, esdevé servei públic obligatori en les poblacions tal com estableix l’article26.1d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta Mocio com tambe donar una utilització racional a l’aigua que equival a estalviar, fent extensa aquesta accepció als conceptes d’aprofitament, reaprofitament i reutilització.

D’aquesta manera, per a cada activitat que requereixi consum d’aigua s’ha de destinar aquella amb una qualitat i característiques que corresponguin a l’ús que se’nvol fer.
Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, amb el benentès que podem trobar usos que no requereixin emprar una aigua d’aquestes característiques (com la destinada al reg de parcs i jardins, a la neteja d’interiors, exteriors i eines de treball, o la pròpia per reomplir els dipòsits dels vàters, entre d’altres).

L’objectiu de la protecció i preservació del medi ambient no pot anar contra simateix, ni en detriment d’un altre com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, sota cap concepte s’ha de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.

La demanda creixent de l’aigua està indissolublement lligada a l’augment del nombre
d’habitants, fet que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics amb el consegüent greuge per al medi ambient. Per això, cal establir una base normativa que permeti el correcte ús i estalvi d’aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi ambient


L’objecte d’aquesta Mocio és regular tant la incorporació com la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, i determinar en quins casos i circumstàncies tindria que ser obligatòria.

Cada vegada són més els municipis catalans que disposen d'una Ordenança Municipal d'aquest tipus: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges, Sant Adrià del Besòs, Begues, Sabadell o Castellbisbal etc... 



Solicitem: Aprovar una ordenança municipal per incentivar l'estalvi d'aigua  d'acord amb el contingut de las propostes que s'exposen:

Article 1. Incentivar i regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes estalviadors d’aigua als edificis i construccions amb l’objecte de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati.
Vetllar per l’estalvi eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és amb la creacio d´una ordenança.


Article 2.
L’àmbit d’aplicació recau sobre:
a) Tot tipus de noves edificacions i construccions, incloses les sotmeses arehabilitació i/o reforma integral, canvi d’ús de la totalitat o part de l’edificio construcció (tant si són de titularitat pública com privada) inclosos els edificis independents que formin part d’instal·lacions complexes, amb excepció de les enumerades a l’article 18 de la present Ordenança.
b) En especial, cal preveure la incorporació de sistemes d’estalvi d’aigua
per als següents usos:
- habitatge
- residencial, hoteler i similars
- educatiu
- sanitari
- recreatiu
- comercial
- industrial
- esportiu
- qualsevol altre que comporti l’existència d’instal·lacions
destinades al consum d’aigua
Tots aquests usos, i els que es puguin esdevenir, s’han d’entendre en el sentit
que defineixi la normativa urbanística vigent.


Article 3. PERSONES RESPONSABLES
 S’adreça a persones físiques i/o jurídiques que, per la seva condició, han de garantir l’efectiu compliment d’una Ordenança, i en especial les següents:
- Companyies de subministrament d’aigua potable
- Instal·ladors autoritzats d’instal·lacions d’aigua (lampistes...)
- Arquitectes, constructors i promotors immobiliaris
- Propietaris, titulars i arrendataris d’edificis i construccions
- Ciutadans en general que vetllaran per l’ús racional dels recursos naturals per la millora i conservació del medi ambient


Article 4. DEFINICIONS

caldrà entendre per:
Sistemes d’estalvi d’aigua: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin un estalvi eficient del consum d’aigua, així com una reutilització
d’aquesta per a una utilitat diferent.
Sistemes de captació d’aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la recollida i emmagatzematge de l’aigua
procedent de la pluja.
Sistemes d’aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la captació i emmagatzematge de l’aigua
procedent dels sistemes de renovació d’aigua de les piscines.
Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el
cabal d’aigua.
Sistemes d’aigües grises: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin la reutilització mitjançant la reconducció i depuració de les aigües
de banyeres i dutxes per a omplir les cisternes dels vàters.


CAPÍTOL II: SISTEMES PER A L’ESTALVI D’AIGUA




Article 5. SISTEMES D’ESTALVI
Sense caràcter limitatiu s’indiquen els següents sistemes d’estalvi d’aigua:
- Reguladors de pressió de l’aigua d’entrada
- Airejadors per a aixetes i dutxes
- Captadors d’aigua de pluja
- Reutilitzadors de l’aigua sobrant de les piscines
- Recirculadors d’aigua de dutxes i banyeres
- Cisternes dels vàters


Article 6. REGULADORS DE PRESSIÓ
S’ha d’instal·lar un regulador de pressió de l’aigua per cada comptador individual d’entrada d’aigua dels edificis i construccions, de manera que es garanteixi una sortida d’aigua potable amb una pressió màxima de 2 quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 Kg/cm²) durant tots els mesos de l’any.



Article 7. AIREJADORS PER A AIXETES I DUTXES
S’han d’instal·lar mecanismes economitzadors d’aigua o similars i/o mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 kg/cm²) tinguin un cabal màxim de vuit litres minut (8 l/min) per a aixetes i de deu litres minut (10 l/min) per a les dutxes.
A banda d’aquests mecanismes, pel que fa a aixetes d’ús públic, aquestes han de disposar de temporitzadors o qualsevol altre mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua limitant les descàrregues a un litre (1 l) d’aigua.



Article 8. CAPTADORS D’AIGUA DE PLUJA




En aquelles noves edificacions i construccions (tan de caràcter públic com privat) que incloguin el manteniment d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfície superior als 1.000 m², l’aigua de pluja s’ha de captar mitjançant una instal·lació que garanteixi el seu emmagatzematge i consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic. En concret, es recolliran les aigües pluvials de teulades i terrats. En cas que amb aquestes aportacions no es puguin satisfer les necessitats hídriques per al reg i/o altres usos, també s’autoritza la recollida de les aigües del jardí.

1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua provinent de la pluja es pot fer servir per al reg de parcs i jardins,
neteja d’interiors i exteriors...i qualsevol altre ús adequat a les seves
característiques, exceptuant el consum humà.

2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
El sistema de captació d’aigua de pluja ha de constar de:
- les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció de l’aigua de pluja,
- un sistema de decantació o filtratge d’impureses, i
- un aljub o dipòsit d’emmagatzematge.

2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Pel que fa a la senyalització, en els punts de subministrament d’aquesta aigua i al dipòsit d’emmagatzematge, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

2.2.El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha de fer en funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En el cas de l’ús per a reg, s’ha de partir de la base que calen aproximadament quatre-cents litres (400 l) d’aigua per regar cent metres quadrats (100 m2) de gespa. En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions inferiors als 15 m3.

2.3.Les canalitzacions exteriors han d’anar centralitzades en un punt (canal baixant) per facilitar la recollida de l’aigua i la seva entrada dins el dipòsit d’emmagatzematge.

2.4.Per garantir la qualitat de l’aigua emmagatzemada, cal disposar d’un sistema de filtració i decantació. El filtre ha de fer com a màxim 150 micres (150 μ).

2.5.El dipòsit d’emmagatzematge s’ha de soterrar a uns 50 cm
del nivell del terra i ha de ser de poliester i fibra de vidre, ja que són els materials no porosos que garanteixen una millor qualitat de l’aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. Aquest dipòsit ha de comptar amb els següents elements:
- un sobreeixidor que tingui sortida a la xarxa de clavegueram (ha de tenir una mida el doble del conducte d’entrada d’aigua).
- un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el cabal necessari per a cada ús.
- un recobriment d’obra que li serveixi de protecció i en garanteixi l’estat.

2.6.Sense perjudici de l’anterior, es podran utilitzar altres materials i sistemes, sempre que garanteixin les condicions de qualitat i seguretat.

3. En qualsevol cas, caldrà sotmetre’s al que disposa l’article 5.7 referent a
“Depósitos de Reserva” de la Orden de 9 diciembre de 1975 por la que se
aprueban las Normas Básicas para las instalaciones de suministro de agua.
  
Article 9. AIGUA SOBRANT DE PISCINES


En aquelles noves piscines (tant de caràcter públic com privat) que tinguin una superfície de làmina d’aigua superior a 40 m², l’aigua sobrant s’ha de captar mitjançant una instal·lació que en garanteixi l’emmagatzematge i el consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic.

1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i declorada, pot emprar-se per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i exteriors...i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà.

2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant en els punts de subministrament d’aigua com al dipòsit d’emmagatzematge. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

2.2.El sistema de reutilització d’aigua sobrant de piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge.

2.3.El càlcul del dimensionat d’aquest dipòsit es farà en funció de:
- l’aigua que renovi la piscina,
- l’espai disponible i
- la superfície de reg o l’ús al qual es destinarà.

2.4.Pel que fa a les característiques tècniques del dipòsit caldrà ajustar-se al que disposa l’article anterior amb l’afegit de la incorporació d’un filtre declorador de carbó activat.

2.5.En qualsevol cas, per tal de minimitzar els costos i aprofitar eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua
per mitjà de filtres.

Article 10. REUTILITZACIÓ D’AIGUA DE DUTXES I BANYERES


Tots els edificis residencials amb més de 8 habitatges i les edificacions o construccions per a altres usos en què es prevegi un volum de consum anual d’aigua destinada a dutxes i banyeres superior a 400 m3, han de tenir un sistema de reutilització d’aigües grises.

1. Aquest sistema està destinat exclusivament a reutilitzar l’aigua de dutxes i banyeres amb l’objectiu de reomplir les cisternes dels vàters. Pel que fa als vàters, cal aplicar el que disposa l’article 11 d’aquesta Ordenança, mentre que per a dutxes i banyeres, cal aplicar l’article 7.

2. Queda prohibida la captació d’aigua per aquest sistema d’un lloc diferent al que s’especifica en aquest article, en especial aigües provinents de processos industrials, cuines, bidets, rentadores, rentaplats i qualsevol aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents, productes químics contaminants així com un elevat nombre d’agents infecciosos i/o restes fecals.



3. Instal·lació del sistema d’aigües grises
3.1.S’ha de fer separació de baixants d’aigües residuals i un únic baixant per a la recollida de dutxes i banyeres. El baixant d’aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora físico-química i/o biològica compacta que garanteixi la depuració de l’aigua.

3.2.Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la resta, totes les canonades del sistema d’aigües grises han de ser específiques per a aigua no potable i senyalitzades a tal efecte.

3.3.La depuradora ha de tenir un sobreeixidor i unes vàlvules de buidatge connectades a la xarxa de clavegueram, així com d’una entrada d’aigua de xarxa per garantir en tot moment el subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters.

3.4.A l’aigua de la depuradora s’hi ha d’afegir un colorant no tòxic i biodegradable de color que serveix d’indicador de la correcta depuració de les aigües.

3.5.L’aigua depurada es bombeja cap a les cisternes dels vàters. També es podrà distribuir per gravetat quan les cisternes estiguin situades a un nivell inferior al de la depuradora.

4. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant a la depuradora com en els punts de subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color
vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

5. El càlcul de la instal·lació d’aigües grises depèn del nombre de persones de cada habitatge i, en qualsevol cas, en funció de l’ús de l’edifici o construcció cal diferenciar les següents tipologies:
- Habitatges unifamiliars
Es pren com a càlcul de referència que el consum d’aigua per a dutxes i/o banyeres és d’un mínim de seixanta litres per persona i dia (60 l/persona/dia) i d’un màxim de cent litres per persona i dia (100l/persona/dia).
- Habitatges plurifamiliars
El càlcul de referència és el mateix que per als habitatges unifamiliars amb l’especificitat que hi ha d’haver un sistema d’aigües grises comú per a tots els veïns.
- Hotels
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és d’un mínim de noranta litres per persona i dia (90 l/persona/dia) i d’un màxim de cent vint litres per persona i dia (120 l/persona/dia).
- Complexos esportius
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és, com a màxim, de seixanta litres usuari i dia (60 l/usuari/dia).

6. Caldrà preveure parts comunes als edificis i construccions per allotjar la depuradora, que ha de ser de fàcil accés, per tal de garantir-ne el manteniment i control.
Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest sistema d’estalvi d’aigua, junt amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorrin per l’interior dels edificis i construccions, per evitar qualsevol impacte visual.


Article 11. CISTERNES DELS VÀTERS
1. Les cisternes dels vàters d’edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima de sis litres (6 l) i han de permetre la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega.

2. A les cisternes dels vàters de lavabos d’ús públic cal fixar un rètol indicatiu que informi:
- que disposen d’un mecanisme que permet aturar la descàrrega o d’un sistema de doble descàrrega.
- del funcionament del sistema d’estalvi d’aigua de què disposin. Si les cisternes dels vàters empren un sistema d’aigües grises per a reomplirse, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu.



Article 12. IMPACTE VISUAL
Per als sistemes d’aprofitament d’aigua és d’aplicació el que s’estableix a les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i a les Ordenances Metropolitanes d’Edificació per tal d’impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica, i també a la preservació i protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos als corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.


CAPÍTOL III: REQUISITS
Article 13. REQUISITS FORMALS
1. Tots els edificis, construccions i usos de l’article 2 d’aquesta mocio queden sotmesos a l’exigència d’atorgament de la llicència urbanística corresponent (llicència d’obra major o menor, obertura i/o altres, segons el cas).

2. A la sol·licitud de la llicència, cal adjuntar el projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions i els càlculs corresponents que justifiquin el compliment d’una Ordenança.

3. L’atorgament de la llicència i l’autorització de funcionament de les instal·lacions un cop executades les obres, requereix la presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent, que faci constar que les instal·lacions executades s’ajusten al projecte.



Article 14. MILLORS TECNOLOGIES DISPONIBLES
L’aplicació d’aquesta Ordenança es farà en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els projectes presentats en cada moment s’hauran d’adaptar als canvis tecnològics que s’hagin produït, i tractar d’incorporar les darreres novetats tècniques.


CAPÍTOL IV: SISTEMES DE CONTROL I MANTENIMENT
Article 15. CONTROL I MANTENIMENT
1. Control
1.1.Els serveis tècnics municipals controlaran la correcta preinstal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s’estimin convenients.

1.2.A tal efecte, en les inspeccions que realitzin es poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que es considerin necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua.

1.3.Si es comprova que una instal·lació o el seu funcionament no s’ajusta a aquesta Ordenança, l’òrgan municipal competent practicarà els requeriments que siguin procedents i, si és necessari, resoldrà la restauració de la realitat física alterada que correspongui per assegurarne el compliment.

1.4.L’òrgan municipal competent pot imposar multes coercitives per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i resolucions cursades.

1.5.El Ple de l’Ajuntament pot encomanar la realització
d’inspeccions en edificis i construccions per tal de comprovar el compliment de les previsions d’aquesta mocio.

1.6.L’Àmbit de Gestió Municipal encarregat del compliment d’aquesta Ordenança registrarà i farà el seguiment i control dels sistemes d’aigües grises instal·lats al municipi. Per a cada instal·lació haurà de disposar, com a mínim, de les següents dades:
- l’esquema tècnic,
- dades de l’instal·lador,
- dades del titular, propietari o responsable

2. Manteniment
2.1.El/s titular/s o responsable/s d’edificis i construccions que comptin amb sistemes d’estalvi d’aigua, estarà/n obligat/s a realitzar les operacions de manteniment i reparació per mantenir les instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficiència i eficàcia. En especial, per als
sistemes de reutilització d’aigües caldrà fer neteges periòdiques que consistiran en:
- neteja de filtres un mínim d’una vegada a l’any i llur reposició quan s’esgoti la seva vida útil
- neteja dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua un mínim d’una vegada a l’any

2.2.Els serveis tècnics municipals podran efectuar controls i revisions per assegurar el bon manteniment dels sistemes i prendre les accions oportunes segons es disposa en els punts 3 i 4 de l’apartat anterior.


Article 16. SUSPENSIÓ D’OBRES I ACTIVITATS
1. L’Alcaldia, o l’òrgan delegat a tal efecte, podrà acordar la suspensió de les obres d’edificis i usos en els casos en què s’incompleixi la futura Ordenança.

2. La potestat de suspensió d’obres i usos requerirà la instrucció d’expedient tramitat en els termes previstos en la legislació urbanística i en la de procediment de règim jurídic aplicable a les administracions públiques.
  

Article 17. INFORMACIÓ ALS USUARIS
1. En el moment de la compra o lloguer de l’edifici o construcció cal informar l’usuari mitjançant la facilitació d’instruccions protocolitzades sobre l’estalvi de l’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua.

2. El promotor i/o venedor en cas de successives compra-vendes, serà responsable d’informar el comprador de l’existència dels sistemes d’estalvi d’aigua. Així mateix, el propietari serà responsable d’informar els usuaris en cas que l’edifici o construcció sigui destinat a lloguer.

3. Els instal·ladors autoritzats dels sistemes d’estalvi d’aigua, també han d’informar mitjançant instruccions protocolitzades sobre l’estalvi d’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions.

Article 18. EXCEPCIONS
En qualsevol cas, queden exceptuats d’instal·lar els sistemes d’aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris, guarderies, llars d’avis...i tots aquells centres que, per les seves condicions i característiques, les aigües grises generades poden contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.


CAPÍTOL V: INFRACCIONS, SANCIONS I PROCEDIMENT SANCIONADOR
Article 19. INFRACCIONS
Són infraccions les previstes a la legislació general sobre habitatge i medi ambient, i en particular:
1. Constitueix una infracció molt greu:
1.1.No instal·lar els sistemes d’estalvi d’aigua quan sigui obligatori i d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança.

1.2.Possibilitar que l’aigua potable entri en contacte amb la no potable.

1.3.La no senyalització o senyalització insuficient de la no potabilitat de les aigües, d’acord amb el que disposa aquesta Ordenança.

2. Constitueixen infraccions greus:
2.1.La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua que correspon, atenent a les característiques de l’edificació i a les exigències fixades per a cada sistema d’estalvi d’aigua.
13
2.2.La manca de manteniment que comporti la disminució de l’efectivitat de les instal·lacions.

2.3.La no informació degudament protocol·litzada per part de qui correspongui sobre els sistemes d’estalvi d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció.

2.4.L’incompliment dels requeriments i ordres d’execució dictats per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança.

3. Constitueixen infraccions lleus:
3.1.Impedir l'accés a les instal·lacions als encarregats de la funció d'inspecció habilitats a tal efecte, així com negar-se a presentar la informació sol·licitada. La reiterada pràctica d’aquesta infraccióconstituirà una infracció greu.

3.2.Qualsevol altre incompliment de la present Ordenança nodefinit com a infracció greu o molt greu.


Article 20. SANCIONS
Les sancions que corresponen per a la comissió d’infraccions segons el que disposa el règim d’aquesta Ordenança, amb independència de les actuacions municipals tendents a impedir les utilitzacions a què doni lloc la infracció, són:
1. Per infraccions lleus, multa fins a 1500 €
2. Per infraccions greus, multa fins a 3000 €
3. Per infraccions molt greus, multa fins a 6000 €


Article 21. PROCEDIMENT SANCIONADOR
El procediment sancionador, les circumstàncies de qualificació de les infraccions i les mesures complementàries a les sancions són les que s’estableixen en la legislació urbanística i sobre habitatge de Catalunya.

  
CAPÍTOL VI: ACCIÓ DE FOMENT
Article 22. MESURES DE FOMENT
1. Per facilitar l’aplicació d’aquesta mocio, l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts incorporarà en el pressupost anual municipal una línia de subvencions o ajuts econòmics per incentivar propietaris i promotors.

2. Per a la concessió i efectivitat de les subvencions, se seguirà en allò que sigui d’aplicació el procediment previst a les Normes reguladores per a l’atorgament de subvencions.






Humbert Palafoll
Portaveu del Grup Municipal del PP Catalá a Sant Vicenç dels Horts

martes, 11 de septiembre de 2012

L'independentisme i el descontentament social marquen la Diada

La política catalana viu convulsa. La dramàtica situació econòmica, que ha portat a la Generalitat a demanar l'ajuda financera de l'Estat, fins a 5.023 milions d'euros, acollint-se al Fons de Liquiditat Autonòmica, perquè no pot finançar-se als mercats internacionals, ha provocat un moviment de rebuig, de descontentament social.

Però ha estat el moviment independentista el que ha despertat a molts catalans, que poden protagonitzar la major manifestació catalanista des de 1977, en la qual es va demanar l'autonomia de Catalunya i que pot constituir, segons l'historiador José Enrique Ruiz Domènech, un punt d'inflexió de gran importància.

Mas es fa seu el clam

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat clar en un missatge institucional que el clam que es produeixi en la manifestació serà el seu, encara que considera que "no hi ha batalla més urgent ni repte més important que la sobirania fiscal" de Catalunya. Mas, no obstant això, ha expressat la seva convicció que "mai com ara Catalunya havia estat tan a prop en la seva aspiració i en el seu anhel de plenitud nacional".

Amb la reivindicació del pacte fiscal com a gran fita, que és la petició central de Mas per a tota la legislatura, el Govern de la Generalitat ha encoratjat la manifestació de caràcter independentista, que porta com a lema Catalunya, nou Estat d'Europa. El propi portaveu del Govern, Francesc Homs, va assegurar que no se sentia gens incòmode amb el lema escollit pels organitzadors, l'Assemblea Nacional de Catalunya.

Estratègia de CiU

Pel Govern de CiU, per tant, la mobilització li pot servir per carregar-se de raons i pressionar al Govern que presideix Mariano Rajoy per negociar un pacte fiscal que ofereixi a la Generalitat la clau dels impostos que es paguen a Catalunya, amb una Hisenda pròpia. Rajoy i Mas es reuniran a la Moncloa el 20 de setembre.

Però aquesta mobilització pot deixar en una situació molt delicada al PSC. El seu primer secretari, Pere Navarro, ha tractat de presentar la manifestació com una expressió del descontentament social per les retallades, amb la idea que l'èxit de la manifestació no deixi ferit de mort als socialistes. Navarro és conscient que, malgrat que el PSC no hi serà a la manifestació, alguns dels seus representants més catalanistes sí ho faran.

També el soci de Convergència, Unió Democràtica, el partit que lidera Josep Antoni Duran Lleida, ha viscut les seves contradiccions internes. Duran s'ha afegit a la protesta, adduint, com Navarro, que serà transversal i que molts catalans participaran per motius diferents.

Petició només independentista
El fet és que el debat s'ha viscut amb gran intensitat en els últims dies, amb una presència a les xarxes socials que ha provocat, fins i tot, alguns moments de tensió. Els partits polítics han convertit la Diada en una lluita partidista, en la qual, de nou, sorgeixen els dos eixos que divideixen la política catalana des de la Transició: l'eix nacional, i l'eix social tradicional entre esquerra i dreta.

El canvi, no obstant això, el fet rellevant que condiciona el futur de Catalunya, és que s'ha imposat l'eix nacional, que es pot constatar en la rèplica del president d'Esquerra Republicana a Duran Lleida. "És una evidència. La marxa serà independentista, està convocada per una entitat independentista, té un lema independentista i es veurà una participació independentista massiva", assegura Oriol Junqueras.

Els sindicats, CCOO i UGT, no renuncien, no obstant això, a les seves pròpies reivindicacions socials. I al llarg del dia, en les diferents celebracions, denunciaran "les retallades socials i les polítiques d'austeritat". Però el moviment sindical no s'ha desmarcat de la reivindicació nacional. "El binomi avanç social i avanç nacional és inseparable", s'assegura en un comunicat conjunt.

¿Catalunya fora de la UE?

Tot això pot provocar un punt d'inflexió en la política catalana. L'historiador José Enrique Ruiz Domènech, autor del llibre Catalunya-Espanya, Acords i desacords, considera que la manifestació expressa que la societat catalana va per davant dels dirigents polítics, i que aquests s'han vist clarament superats. Però, lluny de tractar de reconduir la situació, Ruiz-Domènech entén que s'han apuntat al moviment sense plantejar el debat en tota la seva cruesa.

Ruiz Domènech recorda l'afirmació de Montaigne, segons la qual és millor no moure's en temps de crisi.

Però veu en la manifestació independentista un procés que acabarà culminant més ràpid o més tard, i que dependrà "del reconeixement que pugui fer la Unió Europea", perquè per a l'historiador un futur fora d'Europa seria nefast i inviable per a Catalunya.
La qüestió, segons Ruiz-Domènech, és que "ningú ha plantejat el debat de debò, el cost de crear un Estat, la situació de les possibles minories, la qüestió de la llengua, tot". I veu un grau alt de "frivolitat" en tot el procés, que no hauria de passar "en cap cas" per alguna situació similar a la que es va viure en 1934, quan el president Companys va proclamar la República catalana.
Vía: economía digital

jueves, 6 de septiembre de 2012

Manifest Diada 2012





La Diada ha de ser motiu d’unió i celebració de tots el catalans. Catalunya és la terra d' avantguarda, d' oportunitats, d’empenta i de coratge. És el reflex d’una societat oberta i plural, que ha buscat sempre el lideratge i ser referent en tots els àmbits. Aquests valors són els símbols de Catalunya que més orgullosos ens han de fer sentir.
Volem que aquesta Diada sigui la del sentiment compartit de mirar cap el futur amb optimisme. Som els primers en saber els difícils moments que estem travessant. Som els primers que volem que aviat arribin temps més pròspers. Però la divisió i la confrontació no poden aportar riquesa. La voluntat d’alguns de voler restar Espanya de Catalunya només ens portaria a la divisió entre catalans, a la confrontació i al xoc de trens.
Avui és un dia festiu per a Catalunya, que ha de servir per enfortir els nostres valors i no per imposar més crispació. Cap partit polític no pot erigir-se com l’únic eix vertebrador de Catalunya, ni de la catalanitat, ni de l’11 de setembre.
No és més català qui més es radicalitza o pretén enfrontar-se a la resta d’Espanya. No ho és. Qui millor defensa els interessos de Catalunya és qui té com prioritat donar resposta a les preocupacions reals dels catalans.
Ara hem de reivindicar la Catalunya emprenedora, innovadora i competitiva. Una Catalunya que amb entusiasme enceti un projecte de recuperació i deixar de banda les queixes i el victimisme constant que alguns han convertit en l’excusa per no dur a terme els canvis necessaris i per emmascarar la seva gestió. Ara Europa ens demana estabilitat, ens demana responsabilitat i sobretot mesures eficaces per a la recuperació econòmica. Per això, aquells que volen exaltar certs sentiments de confrontació i de ruptura no pensen en les greus conseqüències que tindria per a Catalunya la separació d’Espanya i l’aïllament d’Europa. Ara és el moment de fets que donin esperança als catalans i les catalanes. És l’hora de definir les prioritats més immediates, centrar els debats que són necessaris i no crear falses expectatives que només generen frustracions.
Per una Diada d’unitat, de consens i pluralitat, per una Diada de tots.

Bona Diada!



La Diada debe ser motivo de unión y celebración de todos los catalanes. Cataluña es tierra de vanguardia, de oportunidades y de coraje. Es el reflejo de una sociedad abierta y plural que ha buscado siempre el liderazgo y ser referente en todos los ámbitos. Estos valores son los símbolos de Cataluña que más orgullosos nos deben hacer sentir.
Queremos que esta Diada sea la del sentimiento compartido de mirar hacia el futuro con optimismo. Somos los primeros en saber los difíciles momentos que estamos atravesando. Somos los primeros que queremos que pronto lleguen tiempos más prósperos. Pero la división y la confrontación no pueden aportar riqueza. La voluntad de algunos de querer restar España de Cataluña sólo nos llevaría a la división entre catalanes, a la confrontación y al choque de trenes.
Hoy es un día festivo para Cataluña, que ha de servir para fortalecer nuestros valores y no para imponer más crispación. Ningún partido político puede erigirse como el único eje vertebrador de Cataluña, ni de la catalanidad, ni del 11 de septiembre.
No es más catalán quien más se radicaliza o pretende enfrentarse al resto de España. No lo es. Quien mejor defiende los intereses de Cataluña es quien tiene como prioridad dar respuesta a las preocupaciones reales de los catalanes.
Ahora debemos reivindicar la Cataluña emprendedora, innovadora y competitiva. Una Cataluña que con entusiasmo comience un proyecto de recuperación y dejar de lado las quejas y el victimismo constante que algunos han convertido en la excusa para no llevar a cabo los cambios necesarios y para enmascarar su gestión. Ahora Europa nos pide estabilidad, nos pide responsabilidad y sobre todo medidas eficaces para la recuperación económica. Por ello, aquellos que quieren exaltar ciertos sentimientos de confrontación y de ruptura no piensan en las graves consecuencias que tendría para Cataluña la separación de España y el aislamiento de Europa. Ahora es el momento de hechos que den esperanza a los catalanes y catalanas. Es el momento de definir las prioridades más inmediatas, centrar los debates que son necesarios y no crear falsas expectativas que sólo generan frustraciones.
Por una Diada de unidad, consenso y pluralidad, por una Diada de todos.

¡Bona Diada!

domingo, 2 de septiembre de 2012

REINVENTARNOS PARA NUESTROS HIJOS Y NIETOS



En unos momentos difíciles para todos, no hablaré de crisis.



Desde el PP Català d#SVH creemos que existen dos hechos que nos afectan directamente, uno es la situación económica europea, por la que desgraciadamente poco podemos hacer nosotros desde #SVH y el otro hecho es el cambio en un sistema social y económico basado en la especulación con corrupción, con unos valores que como en la bolsa, se desvanecen sin dejar huella.

El sistema tal como lo conocíamos hasta ahora está cambiando, estamos asistiendo al cambio día tras día,muchas de las cosas que dábamos por seguras desaparecerán o cambiarán, ahora debemos evolucionar adaptándonos a las necesidades y retos del nuevo sistemaque se nos plantea.

Cuando se nos presentan estos cambios, normalmente somos reacios a elloses normal, nos preocupa y nos provoca miedo lo desconocido, pero para ello debemosreinventarnos y estar más unidos que nunca ya que estos cambios van dirigidos hacia una nueva sociedad para nuestros hijos y nietos.

Estamos seguros de que trabajamos en el buen camino, tenemos que poder ofrecer un futuro a nuestros hijos, un futuro basado en las personas y para las personas; pero eneste proceso de cambios no debemos dejar a nadie por el camino, debemos tener compasión, ser generosos dar apoyo y consuelo.

Para ello desde el  PP Català de Sant Vicenç dels Horts, queremos ayudar a todas las personas que necesitan apoyoen estos momentos, debemos darles una esperanza, una ilusión, confianza y entusiasmo.

Nuestro objetivo es plantar  esas semillas que a lo mejor no veremos florecer, intentaremos acompañarlos en la búsqueda de una solución para su situación ya sea laboral, familiar o cualquier otro tipo de consulta o reto que se nos plantee.

Estoy convencido y tengo la certeza plena que ésta es nuestra función principal en este Ayuntamiento y para ello debemos trabajar juntos.

viernes, 3 de agosto de 2012

El síndrome del galgo



Josep Piqué - 16-07-2012
17-07-2012

A algunos estados miembros de la eurozona se nos pone un conejo metálico a un supuesto alcance y se nos pide que empecemos a correr.

Los aficionados a las carreras de galgos -en realidad, aficionados a las apuestas y al juego y no a los galgos, a pesar de su indudable belleza plástica- saben que el mejor modo de lograr que corran es acercarles al conejo mecánico que sirve de señuelo con la esperanza de que van a alcanzarlo. Y cuando ya lo tienen aparentemente a su alcance, el conejo, misteriosamente, acelera su curso y jamás lo pueden atrapar.

Pero se consigue que los galgos corran y se esfuercen. Y al final de la carrera, la recompensa no es, obviamente, el conejo metálico -duro de roer-, sino golosinas apetecibles.

Incluso con la limitada, aunque no desdeñable, memoria canina, si nunca hubiera recompensa, es probable que llegaran a la conclusión de que no vale la pena correr para nada. Pero como es habitual, no vamos a hablar de galgos ni de podencos, sino de Europa y de economía.

La metáfora me ha venido en los últimos tiempos a la cabeza pensando en lo que acontece en nuestra desdichada zona del euro. A algunos estados miembros de la eurozona se nos pone un conejo metálico a un supuesto alcance -ya sea el rescate del sistema bancario no sano o la relajación de las condiciones de refinanciación de la deuda soberana- y, en función de ese objetivo, se nos pide que empecemos a correr. Que nos esforcemos, que hagamos sacrificios y que asumamos costes económicos, pero también políticos y sociales muy importantes.

Obviamente, podemos y debemos discutir sobre cómo corremos, sobre el ritmo y el estilo, y cómo dosificamos fuerzas para llegar a nuestro destino. Y el destino no es el conejo ficticio, sino la recompensa.

Y la recompensa, en nuestro caso -un galgo un tanto famélico-, es que consigamos bajar la prima de riesgo y que, junto a otros países ya rescatados -Grecia, Irlanda y Portugal- o rescatables, como Italia u otros, podamos ir creando las condiciones para que cualquier financiación o refinanciación de deuda de cualquier Estado miembro de la unión monetaria (o de cualquiera de sus entes públicos) sea soportada por el conjunto de los recursos de toda la eurozona. Dicho en plata: cuando tengamos eurobonos. Y el debate se aproxima a la escolástica pregunta sobre qué fue primero, si el huevo o la gallina. Porque Alemania y sus compañeros de viaje nos dicen que sólo habrá eurobonos cuando baje significativamente la prima de riesgo y otros dicen que sólo con eurobonos la prima de riesgo bajará.

Es evidente que se trata de un falso dilema si se plantea estrictamente como una dicotomía. Habrá eurobonos cuando el coste de emitirlos sea asumible para los países que hoy se financian mejor que el promedio, pero entiendan que el coste de oportunidad de no emitirlos puede ser superior, porque está en juego la propia supervivencia de la moneda única. Y esa supervivencia a medio y largo plazo implica necesariamente la corrección de los desequilibrios excesivos que afectan a los diferentes estados miembros. Y ahí volvemos a la metáfora de la carrera de galgos.

El actual Gobierno español, con medio año de ejercicio, ha tomado innumerables medidas, unas más acertadas que otras. Normal. Pero cunde la sensación de que siempre nos quedamos cortos. Y que siempre se nos pide más. La expresión diplomática es "enhorabuena, van ustedes en la dirección correcta, pero necesitan ir más allá". Igual que el mensaje a los galgos con el dichoso conejo...

Y es cierto que eso ayuda a correr. A hacer cosas. A acometer reformas y ajustes imprescindibles. En definitiva, a intentar recuperar la imagen de país serio y riguroso y capaz de hacer honor a sus compromisos internacionales. Pero también necesitamos alguna recompensa al final de cada etapa y, desde luego, al final de la carrera. Y la estamos recibiendo. El rescate bancario es un buen ejemplo. No podíamos acometerlo con nuestros propios y estrictos recursos. Necesitábamos ayuda europea. Y afortunadamente, nos la dan. Condicionada, evidentemente, pero en razonablemente buenas condiciones. Y hay que agradecerla y utilizarla adecuadamente. La puerta abierta a una política proactiva del Mecanismo Europeo de Estabilidad en los mercados secundarios de deuda soberana, más allá de las intervenciones puntuales del BCE, es otro ejemplo. Son temas que no hay que subestimar.

Pero, al final, lo que debemos lograr es que el que acciona la velocidad del conejo ficticio llegue a la convicción de que también es uno de los galgos y lo que le conviene es que todos hagamos un digno papel en la carrera. Si unos cuantos galgos se quedan exhaustos en el camino, el interés se pierde y las apuestas desaparecen. Y todos perdemos.

Nos encontramos, pues, ante una doble responsabilidad: la de los que deben seguir esforzándose, y deben hacerlo bien y no a rastras, sino desde la convicción, y explicándolo a sus ciudadanos; y la de los que deben asumir que no se pueden pedir permanentemente esfuerzos sin recompensa, aunque tal actitud agrade, de forma miope, a sus ciudadanos.

Y el objetivo está claro: los galgos -todos- deben correr bien, sabiendo que el premio no es algo inalcanzable, sino que al final todos, con independencia de su clasificación, reciben una compensación.

Y esa compensación consiste en algo muy tangible: que el esfuerzo de tres generaciones de europeos no se vaya al traste por falta de coraje político. De unos y de otros.