lunes, 1 de octubre de 2012

Espanya sense Catalunya no és Espanya, igual que Catalunya sense la resta d’Espanya tampoc és Catalunya



“Vull ser la candidata dels milions de catalans que no volen separar-se d’Espanya, perquè creuen que és el millor projecte comú de futur; de tots aquells que no volen creuar fronteres per veure als seus familiars o amics de la resta d’Espanya; la candidata d’un partit que s’ha convertit en l’única esperança de molts catalans”

Alicia Sánchez-Camacho


• Cinc segles de formar part d’un mateix Estat ha creat entre les diferents parts d’Espanya uns lligams familiars, culturals, emocionals i econòmics que no són una realitat artificial com era la Unió Soviètica, Iugoslàvia o Txecolsvolàquia. Trencar aquesta vinculació per crear dos estats diferents suposa que nosaltres envers els nostres familiars i amics de la resta d’Espanya serem considerats estrangers i allò que tenim en comú passarà a ser com una cosa estranya al que som.

• Catalunya avui seria un país molt més pobre i despoblat si no fos per la seva relació intensa amb la resta d’Espanya. Al segle XIX i fins els 60 el mercat espanyol va ser un mercat protegit per a la indústria catalana. I gràcies a això Catalunya va esdevenir al llarg de la història la gran fàbrica d’Espanya, un dels seus motors industrials.

• Convé recordar els intensos fluxos migratoris de treballadors espanyols que van tenir com a destinació Catalunya durant el segle passat. Aquests moviments van comportar que durant el segle XX arribessin a Catalunya 3.000.000 de persones emigrades, i que la població catalana passés d’1.900.000 habitants a principis de segle als 6.100.000 a finals de segle. Aquest creixement va tenir una incidència especial en el període comprès entre els anys 1950 i 1975. Segons la demògrafa Anna Cabré, sense l’aportació de l’emigració espanyola Catalunya només hauria arribat als 2.400.000 habitants a finals del segle XX. Per tant, la diferència respecte als habitants reals seria de 3.700.000, que estarien vinculats directament o indirectament a l’emigració.

• Existeix una vinculació entre aquest creixement demogràfic provinent de l’emigració al desenvolupament econòmic que ha conegut el nostre país durant el segle XX. L’emigració de la resta d’Espanya a Catalunya està al darrere de la puixança econòmica, cultural i política del nostre país dels darrers 100 anys.


• El castellà és la segona llengua més parlada del món, amb més de 440 milions de parlants. El espanyol és la quarta llengua en nombre de premis Nobel de literatura de la historia, amb un total de 14. Gràcies a la nostra pertinença a Espanya som la principal potència editorial del món en llengua castellana. I això també ajuda a la indústria cultural en llengua catalana.

• Catalunya amb la resta d’Espanya han assolit fites molt notables en les darreres dècades: la recuperació de la democràcia, l’establiment de l’autogovern de regions i nacionalitats, els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, l’entrada en la Unió Europea i en el euro. Hem rebut fons europeus per raó de la menor renta promig del conjunt d’Espanya quan la renta catalana estava entre les zones més riques d’Europa. Aquestes ajudes comunitàries - com ara per exemple la relativa a la denominada PAC (Política Agrària Comú) que t’han a servir per el desenvolupament de les vinyes catalanes- que entre 1989 i 2013 deixaran en la regió la no menyspreable xifra de 10.392 milions d'euros.

• L’economia catalana al 2011 té un fort dèficit comercial amb l’estranger que compensa amb un ampli superàvit comercial amb la resta d’Espanya. Certament les vendes catalanes al estranger superen per primer a vegada la resta d’Espanya (49.389 milions de euros a la resta de Espanya i 55.525 de milions a la resta del món, 47% enfront a 53%). El que s’oblida es que Catalunya té un superàvit comercial amb la resta d’Espanya al 2011 de 22.684 milions d’euros i un dèficit comercial amb la resta del món de 15.325 milions. Gràcies a la relació comercial amb Espanya tenim un superàvit comercial de 7.359 milions.

• L’atur català rep 5.000 milions d’euros en forma de prestacions d’atur. Això és pot finançar en els mercats internacionals perquè som el 12% de la Unió Europea. Si Catalunya es separa tindrà que pagar molt més per finançar el seu dèficit. La prima de risc espanyola és molt alta però com reconeix inclús el conseller d’Economia de la Generalitat Andreu Mas Colell Catalunya no té un banc viable més que Espanya.

• Cal recordar que els bons patriòtics catalans a deu anys tenen una prima de risc respecte a Espanya de gairebé 600 punts, i de 1.100 punts respecte a Alemanya, a causa del deteriorament de les despeses i l'acumulació dels venciments, molt per sobre de la demanda. Catalunya hauria de pagar gairebé un 10% d'interès per finançar el seu deute a deu anys.

• La realitat comuna espanyola ha permès que les grans empreses catalanes estiguin sòlidament implantades arreu d’Espanya. La Caixa o Gas Natural tenen gran part del seu negoci i els seus clients en la resta d'Espanya. El 35% dels 20 milions de clients de Gas Natural estan en la resta del país i només el 10% a Catalunya. Mentre, set de cada 10 sucursals de La Caixa se situen fora de Catalunya. Totes les grans empreses catalanes abans de sortir al món han passat pel mercat espanyol.

• Gràcies a formar part d’Espanya la renda per càpita catalana és superior tots els anys un 20% a la mitjana del conjunt d’Espanya.

• Una Catalunya independent hauria de renegociar els tractats europeus i necessitaria el vot unànime dels països membres per a formar part no només de l'Euro sinó de la Unió Europea. Suposant que això s'aconsegueix, hauria un procés de destrucció de les relacions comercials que reduiria la renda per habitant dels catalans i de la resta dels espanyols. En aquest cas, la desviació de comerç a altres mercats reduiria aquest efecte, però el resultat seria una menor renda per habitant i major malestar dels ciutadans.

• D’acord amb els actuals Tractats, no es preveu una incorporació automàtica de Catalunya a la Unió Europea si es declarés la seva independència. En el millors dels casos, es podria incorporar al cap d’uns anys, després de realitzar el procés d’incorporació com han fet els països membres. Durant aquest temps, sectors econòmics importants deixaren de rebre les ajudes europees comportant posant en perill la seva supervivència com en el cas del sector agrari i ramader.

• La realitat de cinc segles de convivència ha generat el fonament d’una gran nació plural que és l’Espanya actual. Malgrat les singularitats entre les regions i nacionalitats d’Espanya podem entendre que som una realitat nacional en el que els diferents governs autonòmics amb pogut gaudir d’un alt grau d’autogovern, amb institucions pròpies. A més, les CCAA han pogut assolir un ampli marc competencial gràcies al desenvolupament constitucional. Així doncs, en el marc d’Espanya, Catalunya ha assolit el major nivell de reconeixement, de prosperitat i d’autogovern de la seva història.

• No oblidem una significativa dada que aporta l'estudi del CEO: solament un 23% dels ciutadans de Catalunya se senten solament catalans i un 71% combina en canvi, en diferent grau i intensitat, ambdues identitats, catalana i espanyola.

• Una Catalunya independent hauria de sostenir 1,2 milions de pensionistes i 821.000 desocupats (21,5%, enfront del 24,63% de tota Espanya), segons la EPA del segon trimestre de 2012. I tot amb una població activa de 3,7 milions de persones. El nostre sistema de pensions es deficitari i necessita de les aportacions del conjunt d’Espanya. Avui els treballadors espanyols que cotitzen paguen els jubilats espanyols i cobreixen un dèficit de 1.371 milions d'euros a l'any entre el que paguem en cotitzacions a Catalunya i el que cobren els pensionistes catalans. La diferència entre ingressos i pagaments té a veure, fonamentalment, amb la relació entre afiliats i pensionistes , però també amb altres factors com són les bases de cotització a la Seguretat Social, els complements de mínims (el que ‘subvenciona’ l'Estat per a arribar a la pensió legal de jubilació) o la política de prejubilacions o jubilacions anticipades aplicades en una comunitat autònoma. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb majors desequilibris entre el que paguen els seus treballadors per cotitzacions i el que es reben les seves ciutadans via pensions. Catalunya no podria sostenir la Seguretat Social per si sola i per això l'Estat li concedeix 2.000 milions per a compensar aquests numeros vermells.

miércoles, 19 de septiembre de 2012

L'Opinió a Europa amb respecte la possible independència de Catalunya.



La evolución del debate independentista en Cataluña ha sido objeto de numerosos análisis y artículos a nivel internacional, especialmente en Europa. La cuestión preocupa y es conocida entre los políticos de la UE.



¿Qué dicen los tratados?

Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea
Artículo 4


2. La Unión respetará la igualdad de los Estados miembros ante los Tratados, así como su identidad nacional, inherente a las estructuras fundamentales políticas y constitucionales de éstos, también en lo referente a la autonomía local y regional. Respetará las funciones esenciales del Estado, especialmente las que tienen por objeto garantizar su integridad territorial, mantener el orden público y salvaguardar la seguridad nacional. En particular, la seguridad nacional seguirá siendo responsabilidad exclusiva de cada Estado miembro.
(…)

El artículo afirma que la Unión Europea respetará las acciones y la autonomía del Estado para garantizar su integridad territorial. Es decir, una independencia de Cataluña declarada unilateralmente, sin el consentimiento de España, no podría ser aceptada por la UE.



Tratado Funcionamiento de la Unión Europea
Artículo 20

1.

Se crea una ciudadanía de la Unión. Será ciudadano de la Unión toda persona que ostente la nacionalidad de un Estado miembro. La ciudadanía de la Unión se añade a la ciudadanía nacional sin sustituirla.
(…)

Las disposiciones del artículo 20 dejan claro que la ciudadanía europea sólo existe junto a la ciudadanía de un Estado miembro, no es sustitutiva de ésta. Por lo que, si una región deja de pertenecer a un Estado miembro, sus ciudadanos no sólo pierden la nacionalidad del Estado miembro, también pierden la ciudadanía europea; es decir,la región independizada saldría automáticamente de la UE.


Tratado Funcionamiento de la Unión Europea
Artículo 49

Cualquier Estado europeo que respete los valores mencionados en el artículo 2 y se comprometa a promoverlos podrá solicitar el ingreso como miembro en la Unión. Se informará de esta solicitud al Parlamento Europeo y a los Parlamentos nacionales. El Estado solicitante dirigirá su solicitud al Consejo, que se pronunciará por unanimidad después de haber consultado a la Comisión y previa aprobación del Parlamento Europeo, el cual se pronunciará por mayoría de los miembros que lo componen. Se tendrán en cuenta los criterios de elegibilidad acordados por el Consejo Europeo.

Este artículo aclara que la solicitud de adhesión a la Unión Europea debe pasar por la aprobación de la Comisión, del Parlamento Europeo con mayoría y del Consejo por unanimidad.

El Consejo es el conjunto de Estados miembros de la UE. Para que un país pueda iniciar el proceso de adhesión a la UE debe primero contar con el apoyo unánime de todos los países miembros de la UE. Si hay un solo país en toda la UE que no apoyase la candidatura, el país independizado no podría adherirse en la UE, siendo rechazada su solicitud de candidato.

En el caso de una hipotética independencia de Cataluña, España obviamente podría bloquear la entrada de Cataluña a la UE, e incluso países que presenten tensiones nacionalistas como Reino Unido, Bélgica o Italia podrían bloquear la adhesión de Cataluña, pues si un solo país se opone, ya no podría adherirse a la UE.


¿Qué dice la Comisión Europea?

En junio de 2012 la Comisión Europea (CE) rechazó una petición de Reagrupament, partido liderado por Joan Carretero, en la que se solicitaba la regulación de la incorporación de estados surgidos de la secesión. La respuesta de la CE fue que no se iba a regular la incorporación de estados surgidos de la secesión pues “está manifiestamente fuera del ámbito de competencias de la Comisión para presentar una propuesta relativa a un acto jurídico para los fines de aplicación de los Tratados”. Asimismo la CE añadió en respuesta a la Iniciativa Ciudadana Europea de Reagrupament que “esta propuesta tiene por objetivo garantizar que los ciudadanos de un nuevo Estado resultante de la secesión de una parte de un Estado miembro de la UE sigan siendo ciudadanos de la UE, lo que va en contra de lo establecido en el artículo 20 del tratado de Funcionamiento de la UE, donde se dice que sólo las personas que tengan nacionalidad de un Estado miembro son ciudadanos de la UE. La ciudadanía de la UE es complementaria, pero no sustitutiva, de la ciudadanía nacional”.

Más tarde, en agosto de 2012 el Presidente de la ComisiónDurao Barrosoen respuesta a una parlamentaria italiana de la Liga Norte, Mara Bizzotto, deja claro que en el caso de “una hipotética secesión de una parte de un Estado miembro, la solución tendría que encontrarse y negociarse dentro del ordenamiento legal internacional” haciendo referencia también al artículo 20por el cual se establece que “la ciudadanía de la  UE es adicional y no sustituye a la ciudadanía nacional, esto es, la ciudadanía de un Estado miembro de la UE”.

A raíz de la multitudinaria manifestación de la Diada en Barcelona, el mismo 11 de setiembre de 2012, el portavoz comunitario, Oliver Baillly, afirmó estar al corriente de la celebración de la marcha a favor de la secesión pero abogó por restringir el debate al ámbito regional y nacional. “Corresponde a las regiones, a las fuerzas políticas regionales o nacionales discutir estas cuestiones en el contexto doméstico. No hay disposiciones en los Tratados de la UE sobre la secesión de una región de un Estado miembro”.

En cualquier caso, Oliver Bailly, insistió que una supuesta independencia de Cataluña debería respetar la legislación internacional y pasar por el proceso de reconocimiento y adhesión puesto que no existe ningún tratado en la UE que regule este aspecto. En cualquier caso, una vez conseguida la independencia, la negociación de su ingreso con la UE debería estar de acuerdo con los tratados de acceso existentes.

Esta postura de la CE expuesta a través de Oliver Baillyno sólo se ha trasladado a la prensa catalana y española, sino que ha sido recogida por la prensa británica (BBC) haciendo referencia a la situación de Escocia. Las declaraciones de Bailly afirmando que una secesión de un Estado miembro no implicaría la pertenencia de ese nuevo Estado a la UE de forma automática han dejado en entre dicho a políticos nacionalistas como Keith Brown oNicola Sturgeon que hasta ahora afirmaban que si Escocia declarase su independencia seguiría formando parte de la UE.

Por su parte, el vicepresidente de la CE, Joaquín Almunia, ha calificado las declaraciones de Oliver Baillydel 11 de setiembre de apresuradas. “Este tipo de declaraciones son apresuradas porque no tiene nada que ver el estado de ánimo de la manifestación del 11-S con las discusiones sobre quién debe pertenecer o dejar de pertenecer a la UE”. Para Almunia las personas que se concentraron en Barcelona no pedían la independencia sino que “querían expresar una desazón profunda que se venía viendo en Catalunya desde hace algún tiempo. Pero pasar de ahí a conclusiones políticas concretas me parece que requiere tiempo y prudencia”.

Al día siguiente, el 12 de setiembre, Oliver Bailly ha matizado que “no puede especular sobre ninguna consecuencia política”. “En el escenario hipotético de que una parte de un Estado miembro quiera abandonar ese Estado miembro, y no menciono a ninguna región de Europa, en primer lugar es un asunto interno dentro de ese Estado miembro definir esos acuerdos”. Asimismo, ha dejado claro que la independencia de un territorio de un Estado miembro debe acordarse con “el Derecho Internacional” dejando claro que “la posición de la Comisión no ha cambiado y es muy clara”.

El 14 de setiembre el Secretario General del PP Europeo,Antonio López Istúriz, declaró que "la Unión Europea no va a dar la bienvenida a este tipo de secesionismo dentro de los países de la UE”. "

Sin embargo, López Istúriz señaló que si finalmente la mayoría de los ciudadanos catalanes se decidiesen por esa independencia y quisieran formar parte de la UE, Cataluña tendría que ser aceptada de forma "unánime" por los estado miembros.

En este sentido, López-Istúriz recordó que en el proyecto de Constitución Europea esto ya aparecía "incluso como norma", de manera que la UE no integrará a aquellas regiones o zonas que se quieran segregar de un país de la UE.

El mismo 14 de setiembre el Secretario de Estado para la Unión Europea, Íñigo Méndez de Vigo, en una visita a Barcelona para dar una conferencia en el Círculo Ecuestre declaraba que Europa "no está para aventuras de nuevos Estados" y que una hipotética independencia de Cataluña no tendría "ni encaje constitucional ni solución a nivel europeo".

"Aquí en Cataluña tenéis el 'seny' (sentido común) y la 'rauxa' (arrebato), a mi me gusta más la primera palabra. No creemos problemas artificiales, Europa no está para aventuras de nuevos Estados, nadie está en eso en Europa; está para que hagamos cosas juntos y resolvamos problemas"


¿Qué dice el Parlamento Europeo?

El Parlamento Europeo como tal no ha emitido ninguna valoración al respecto de la independencia de Cataluña.No obstante, ha habido eurodiputados que han forzado el debate.

A raíz de la manifestación del 11-S de 2012 los eurodiputados catalanes Ramon Tremosa (CiU) y RaülRomeva (ICV) y la gallega Ana Miranda (BNG, en representación de ERC) enviaron una carta a todos los eurodiputados para informarles del seguimiento de la manifestación el día de la Diada y para pedir el apoyo de la Eurocámara a la celebración de un referéndum de independencia en Catalunya.

En el escrito, Romeva, Tremosa y Miranda aseguran que Catalunya "quiere ser plenamente responsable y un socio comprometido en la Unión Europea" y sostienen que "los catalanes tienen el derecho de construir un nuevo estado socialmente justo, económicamente próspero y medioambientalmente sostenible".

Si bien es cierto que ha habido ciertas acciones de los eurodiputados independentistas para exponer su causa al resto de europarlamentarios y sumar adeptos a la cuestión, de momento, no ha logrado nada más que una cierta repercusión mediática en Cataluña.

Asimismo, en agosto de 2011 salió de Vic la llamada “Marxa a Europa” que consistía en un grupo de independentistas que anduvieron a pie desde Vic hasta Estrasburgo para entregar allí un manifiesto independentista y reunirse con los eurodiputados catalanes. La Marcha apenas tuvo efecto en la prensa y no llegó a suscitar ningún interés entre los eurodiputados.


¿Cuál es la vía para una Cataluña independiente dentro de la UE?

Tal y como ha expresado la Comisión Europea y los Tratados de la UE, si Cataluña se independiza de Españaautomáticamente dejaría de formar parte de la UE y debería seguir los pasos de adhesión como cualquier otro Estado.

El primer paso para una Cataluña independiente es presentar su candidatura de adhesión a la UE cumpliendo con el artículo 49 del Tratado de la UE y cumpliendo los requisitos políticos, económicas y de acervo comunitario (criterios de Copenhague).

El Ministro de Asuntos Exteriores y ex eurodiputado, José Manuel García Margallo, explicó en una entrevista el 13 de setiembre, las consecuencias de una hipotética independencia de Cataluña en relación con la UE.

Margallo advirtió al presidente de la Generalitat, ArturMas, de que dentro del ordenamiento constitucional español "no cabe la secesión unilateral" de una comunidad autónoma y que tampoco está previsto en el marco de la Unión Europea pues el Tratado de la UEestipula que "la organización territorial de los estados miembros corresponde a los estados miembros".

En el caso de España, prosiguió, el Artículo 2 de la Constitución deja muy clara la "unidad de la nación española”. Así pues, "en el marco constitucional español no cabe la secesión unilateral, no cabe la declaración de independencia de ninguna región, no cabe la separación de ninguna región". "Y si no cabe en el marco constitucional español, no cabe en el ordenamiento europeo".

En todo caso, "en el supuesto de que haya una secesión" en un Estado miembro de la Unión, "la nación de nuevo cuño tendrá que pedir la adhesión" y "ponerse a la cola" de los países que ya la han pedido. Asimismo, Margalloadvirtió que la entrada de nuevos países en la UE debe ser "aprobada por unanimidad" de los 27 estados miembros, por lo que puede bloquearse por cualquier país de la UE, incluida España.

Más allá del recordatorio de García Margallo de que cualquier nueva adhesión de un Estado miembro debe ser aprobada unánimemente por todos los países de la Unión, existen países como la propia Francia que establece en su Constitución que cuando un país se quiera adherir a la UE y su población represente más del 5% de la poblaciónfrancesa, se deberá convocar un referéndum vinculante sobre su adhesión. Por lo que, si Cataluña, con más de 7 millones de habitantes, se independizase y pidiese la adhesión a la UE, en Francia se convocaría un referéndum sobre su adhesión.

Por otra parte, existen los criterios económicos, políticos y del acervo comunitario que, en principio, podrían pareceruna cuestión menor, pero en una situación de crisis y ante el mal estado de las cuentas catalanas podrían ser un duro obstáculo. Recordemos que Cataluña es la CCAA más endeudada de España, la deuda catalana está calificada como bono basura y la Generalitat afronta graves problemas de liquidez.
Veamos algunos casos similares o que al menos nospuedes ayudar a contextualizar disputas territoriales o secesionistas.



Caso Macedonia

Macedonia es un ejemplo de la importancia de la unanimidad del Consejo Europeo.

La República de Macedonia obtuvo en diciembre de 2005 el estatus de candidato oficial tras haberlo solicitado formalmente en enero de 2004, aunque las negociaciones no han comenzado todavía. Este país debe resolver sus disputas con Grecia antes de que se pueda llegar a una decisión sobre su ingreso a la UE.

Grecia se opone a que Macedonia sea miembro de la UE pues el nombre de Macedonia, Grecia lo da a una de sus regiones, y niega que la República de Macedonia pueda llamarse Macedonia, pues es el nombre de su región.



Caso Groenlandia

Groenlandia se unió a la Unión Europea junto a Dinamarca en 1973. No obstante, tras un referéndum en 1982, de la misma forma que perdió la mayoría de sus vínculos con Dinamarca también abandonó la UE en 1985.

A pesar de que Groenlandia se retiró voluntariamente de la UE, es un ejemplo de la contundencia del artículo 20 y de que la ciudanía europea no es irrevocable.



Caso Kosovo

El acceso de Kosovo a la Unión Europea tras su declaración de independencia de Serbia afronta muchos problemas económicos y políticos, el más grande es el hecho de que varios estados de Unión Europea que tendrían que ratificar su eventual acceso no lo reconocen como estado.

Los miembros de la UE que no reconocen a Kosovo como estado independiente son: España, Eslovaquia, Chipre, Rumanía y Grecia.

El caso de Kosovo es una ejemplificación de la importancia de que el Consejo debe aprobar por unanimidad la candidatura de un país a formar parte de la UE y de las dificultades para ser reconocido como Estado por la comunidad internacional y ser aceptado en las organizaciones internacionales.


A pesar de estos casos, que hemos analizado brevemente, no existe ningún precedente de una secesión en la Unión Europea, por ello no son casos aplicables. No obstante, si atendemos a los artículos de los tratadas, a las declaraciones de la Comisión y de los políticos comunitarios, no hay ninguna duda que la secesión y la independencia de regiones de Estados miembros va en contra de la Unión Europea, lo que cerraría las puertas a la entrada y/o permanencia de una Cataluña independienteen la UE.



Dades Jurídiques amb respecte les declaracions d'independència d'Ajuntaments Catalans





Al respecto de las recientes decisiones adoptadas por los Plenos de los Ayuntamientos de Sant Pere de Torelló y de Calldetenes, que mediante acuerdo plenario se han declarado “territorio catalán libre”, se informa de que estos acuerdos son nulos de pleno derecho de conformidad con lo previsto en varios de los supuestos del artículo 62 de la Ley 30/1992 que regula el Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y el Procedimiento Administrativo Común.


En primer lugar y yendo directamente al núcleo del asunto, el citado acuerdo va en contra de lo previsto en el artículo 2 de la Constitución Española, el cual establece la “indisoluble unidad de la nación española”. Vemos como precisamente en el artículo 62 .2 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, “se establece que serán nulas todas las disposiciones administrativas que vulneren la constitución”, siendo este un caso evidente de acuerdo contrario a la constitución, puesto que ningún territorio puede independizarse de la nación española. 
Para ello sería necesario reformar el artículo segundo de la Constitución, cuestión que como es obvio no está al alcance de un Ayuntamiento, ya que para la reforma constitucional de este artículo recogido en el título preliminar de la constitución, habría que acudir al procedimiento agravado recogido en el artículo 168 de la carta magna. Como bien es sabido, los ayuntamientos sólo tienen potestad reglamentaria, ni siquiera legislativa, y mucho menos iniciativa constituyente de acuerdo con lo recogido en el artículo 87 de la Constitución.

Seguidamente, de la anterior reflexión queda claro que el Ayuntamiento no tiene competencia alguna por razón de la materia para poder declarar la independencia del término municipal. Pero es que además, tampoco en la norma que regula el ámbito competencial de las Entidades Locales y que forma parte del Bloque de Constitucionalidad, como es la Ley 7/1985 de Bases de Régimen Local, ni el RD 

2568/1986 del Reglamento de Organización y Funcionamiento de las Entidades Locales que desarrolla a la anterior, otorgan competencia para declarar la independencia del término municipal respecto de la nación española, ni al Pleno (cuyas competencias se regulan en los artículos 22 y 50 de las normas anteriores respectivamente), ni a ningún otro órgano de la Entidad Local, incurriendo por tanto en el supuesto de nulidad de pleno derecho del artículo 62.1.b) de la Ley de Procedimiento Administrativo Común, que literalmente dice “ Los actos de las Administraciones públicas son nulos de pleno derecho en los casos siguientes: b) Los dictados por órgano manifiestamente incompetente por razón de la materia o del territorio”
En conclusión, podemos señalar que el acuerdo en cuestión es nulo de pleno derecho, según lo previsto en el artículo 62 la Ley 30/1992, por vulnerar el principio de jerarquía normativa al ir claramente contra lo previsto en la Constitución, y por la falta de competencia por razón de la materia del órgano que lo dicta. 

miércoles, 12 de septiembre de 2012

Aprovada per tots els Grups del consistori la moció presentada per el PP Català de Sant Vicenç dels Horts so-licitant a l'Ajuntament la creacio d' una Ordenança municipal per incentivar l'estalvi d'aigua.


 

Desprès de veure com l'organisme que gestiona l'aigua a Sant Vicenç, l’empresa Aigües Ter Llobregat ens fa un increment del 70% al nostre rebut, tenim que pendre messures d´estalvi.
L'estalvi d'aigua és una política efectiva mitjà ambiental. Cuidar el medi ambient també és optimitzar els consums d'aigua. Es pot fer molt més per fer un ús racional de l'aigua com ben escàs.



La protecció del medi ambient és un valor social que s’ha de fomentar des de les administracions públiques. Aquesta protecció, en virtut de les potestats atribuïdes pels municipis en matèria de medi ambient, esdevé servei públic obligatori en les poblacions tal com estableix l’article26.1d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

Dins d’aquest marc s’insereix l’estalvi d’aigua, i és la finalitat d’aquesta Mocio com tambe donar una utilització racional a l’aigua que equival a estalviar, fent extensa aquesta accepció als conceptes d’aprofitament, reaprofitament i reutilització.

D’aquesta manera, per a cada activitat que requereixi consum d’aigua s’ha de destinar aquella amb una qualitat i característiques que corresponguin a l’ús que se’nvol fer.
Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l’aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, amb el benentès que podem trobar usos que no requereixin emprar una aigua d’aquestes característiques (com la destinada al reg de parcs i jardins, a la neteja d’interiors, exteriors i eines de treball, o la pròpia per reomplir els dipòsits dels vàters, entre d’altres).

L’objectiu de la protecció i preservació del medi ambient no pot anar contra simateix, ni en detriment d’un altre com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, sota cap concepte s’ha de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.

La demanda creixent de l’aigua està indissolublement lligada a l’augment del nombre
d’habitants, fet que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics amb el consegüent greuge per al medi ambient. Per això, cal establir una base normativa que permeti el correcte ús i estalvi d’aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació ha d’aplicar-se sobre la base de l’evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi ambient


L’objecte d’aquesta Mocio és regular tant la incorporació com la utilització de sistemes d’estalvi d’aigua als edificis i construccions, i determinar en quins casos i circumstàncies tindria que ser obligatòria.

Cada vegada són més els municipis catalans que disposen d'una Ordenança Municipal d'aquest tipus: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges, Sant Adrià del Besòs, Begues, Sabadell o Castellbisbal etc... 



Solicitem: Aprovar una ordenança municipal per incentivar l'estalvi d'aigua  d'acord amb el contingut de las propostes que s'exposen:

Article 1. Incentivar i regula la incorporació d’instal·lacions i mecanismes estalviadors d’aigua als edificis i construccions amb l’objecte de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati.
Vetllar per l’estalvi eficient i per l’ús racional de l’aigua com a bé escàs que és amb la creacio d´una ordenança.


Article 2.
L’àmbit d’aplicació recau sobre:
a) Tot tipus de noves edificacions i construccions, incloses les sotmeses arehabilitació i/o reforma integral, canvi d’ús de la totalitat o part de l’edificio construcció (tant si són de titularitat pública com privada) inclosos els edificis independents que formin part d’instal·lacions complexes, amb excepció de les enumerades a l’article 18 de la present Ordenança.
b) En especial, cal preveure la incorporació de sistemes d’estalvi d’aigua
per als següents usos:
- habitatge
- residencial, hoteler i similars
- educatiu
- sanitari
- recreatiu
- comercial
- industrial
- esportiu
- qualsevol altre que comporti l’existència d’instal·lacions
destinades al consum d’aigua
Tots aquests usos, i els que es puguin esdevenir, s’han d’entendre en el sentit
que defineixi la normativa urbanística vigent.


Article 3. PERSONES RESPONSABLES
 S’adreça a persones físiques i/o jurídiques que, per la seva condició, han de garantir l’efectiu compliment d’una Ordenança, i en especial les següents:
- Companyies de subministrament d’aigua potable
- Instal·ladors autoritzats d’instal·lacions d’aigua (lampistes...)
- Arquitectes, constructors i promotors immobiliaris
- Propietaris, titulars i arrendataris d’edificis i construccions
- Ciutadans en general que vetllaran per l’ús racional dels recursos naturals per la millora i conservació del medi ambient


Article 4. DEFINICIONS

caldrà entendre per:
Sistemes d’estalvi d’aigua: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin un estalvi eficient del consum d’aigua, així com una reutilització
d’aquesta per a una utilitat diferent.
Sistemes de captació d’aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la recollida i emmagatzematge de l’aigua
procedent de la pluja.
Sistemes d’aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i
instal·lacions que garanteixin la captació i emmagatzematge de l’aigua
procedent dels sistemes de renovació d’aigua de les piscines.
Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el
cabal d’aigua.
Sistemes d’aigües grises: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que
garanteixin la reutilització mitjançant la reconducció i depuració de les aigües
de banyeres i dutxes per a omplir les cisternes dels vàters.


CAPÍTOL II: SISTEMES PER A L’ESTALVI D’AIGUA




Article 5. SISTEMES D’ESTALVI
Sense caràcter limitatiu s’indiquen els següents sistemes d’estalvi d’aigua:
- Reguladors de pressió de l’aigua d’entrada
- Airejadors per a aixetes i dutxes
- Captadors d’aigua de pluja
- Reutilitzadors de l’aigua sobrant de les piscines
- Recirculadors d’aigua de dutxes i banyeres
- Cisternes dels vàters


Article 6. REGULADORS DE PRESSIÓ
S’ha d’instal·lar un regulador de pressió de l’aigua per cada comptador individual d’entrada d’aigua dels edificis i construccions, de manera que es garanteixi una sortida d’aigua potable amb una pressió màxima de 2 quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 Kg/cm²) durant tots els mesos de l’any.



Article 7. AIREJADORS PER A AIXETES I DUTXES
S’han d’instal·lar mecanismes economitzadors d’aigua o similars i/o mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 kg/cm²) tinguin un cabal màxim de vuit litres minut (8 l/min) per a aixetes i de deu litres minut (10 l/min) per a les dutxes.
A banda d’aquests mecanismes, pel que fa a aixetes d’ús públic, aquestes han de disposar de temporitzadors o qualsevol altre mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d’aigua limitant les descàrregues a un litre (1 l) d’aigua.



Article 8. CAPTADORS D’AIGUA DE PLUJA




En aquelles noves edificacions i construccions (tan de caràcter públic com privat) que incloguin el manteniment d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfície superior als 1.000 m², l’aigua de pluja s’ha de captar mitjançant una instal·lació que garanteixi el seu emmagatzematge i consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic. En concret, es recolliran les aigües pluvials de teulades i terrats. En cas que amb aquestes aportacions no es puguin satisfer les necessitats hídriques per al reg i/o altres usos, també s’autoritza la recollida de les aigües del jardí.

1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua provinent de la pluja es pot fer servir per al reg de parcs i jardins,
neteja d’interiors i exteriors...i qualsevol altre ús adequat a les seves
característiques, exceptuant el consum humà.

2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
El sistema de captació d’aigua de pluja ha de constar de:
- les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció de l’aigua de pluja,
- un sistema de decantació o filtratge d’impureses, i
- un aljub o dipòsit d’emmagatzematge.

2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Pel que fa a la senyalització, en els punts de subministrament d’aquesta aigua i al dipòsit d’emmagatzematge, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

2.2.El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha de fer en funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En el cas de l’ús per a reg, s’ha de partir de la base que calen aproximadament quatre-cents litres (400 l) d’aigua per regar cent metres quadrats (100 m2) de gespa. En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions inferiors als 15 m3.

2.3.Les canalitzacions exteriors han d’anar centralitzades en un punt (canal baixant) per facilitar la recollida de l’aigua i la seva entrada dins el dipòsit d’emmagatzematge.

2.4.Per garantir la qualitat de l’aigua emmagatzemada, cal disposar d’un sistema de filtració i decantació. El filtre ha de fer com a màxim 150 micres (150 μ).

2.5.El dipòsit d’emmagatzematge s’ha de soterrar a uns 50 cm
del nivell del terra i ha de ser de poliester i fibra de vidre, ja que són els materials no porosos que garanteixen una millor qualitat de l’aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. Aquest dipòsit ha de comptar amb els següents elements:
- un sobreeixidor que tingui sortida a la xarxa de clavegueram (ha de tenir una mida el doble del conducte d’entrada d’aigua).
- un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el cabal necessari per a cada ús.
- un recobriment d’obra que li serveixi de protecció i en garanteixi l’estat.

2.6.Sense perjudici de l’anterior, es podran utilitzar altres materials i sistemes, sempre que garanteixin les condicions de qualitat i seguretat.

3. En qualsevol cas, caldrà sotmetre’s al que disposa l’article 5.7 referent a
“Depósitos de Reserva” de la Orden de 9 diciembre de 1975 por la que se
aprueban las Normas Básicas para las instalaciones de suministro de agua.
  
Article 9. AIGUA SOBRANT DE PISCINES


En aquelles noves piscines (tant de caràcter públic com privat) que tinguin una superfície de làmina d’aigua superior a 40 m², l’aigua sobrant s’ha de captar mitjançant una instal·lació que en garanteixi l’emmagatzematge i el consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic.

1. Usos aplicables de l’aigua
L’aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i declorada, pot emprar-se per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i exteriors...i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà.

2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
2.1.El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant en els punts de subministrament d’aigua com al dipòsit d’emmagatzematge. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

2.2.El sistema de reutilització d’aigua sobrant de piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge.

2.3.El càlcul del dimensionat d’aquest dipòsit es farà en funció de:
- l’aigua que renovi la piscina,
- l’espai disponible i
- la superfície de reg o l’ús al qual es destinarà.

2.4.Pel que fa a les característiques tècniques del dipòsit caldrà ajustar-se al que disposa l’article anterior amb l’afegit de la incorporació d’un filtre declorador de carbó activat.

2.5.En qualsevol cas, per tal de minimitzar els costos i aprofitar eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua
per mitjà de filtres.

Article 10. REUTILITZACIÓ D’AIGUA DE DUTXES I BANYERES


Tots els edificis residencials amb més de 8 habitatges i les edificacions o construccions per a altres usos en què es prevegi un volum de consum anual d’aigua destinada a dutxes i banyeres superior a 400 m3, han de tenir un sistema de reutilització d’aigües grises.

1. Aquest sistema està destinat exclusivament a reutilitzar l’aigua de dutxes i banyeres amb l’objectiu de reomplir les cisternes dels vàters. Pel que fa als vàters, cal aplicar el que disposa l’article 11 d’aquesta Ordenança, mentre que per a dutxes i banyeres, cal aplicar l’article 7.

2. Queda prohibida la captació d’aigua per aquest sistema d’un lloc diferent al que s’especifica en aquest article, en especial aigües provinents de processos industrials, cuines, bidets, rentadores, rentaplats i qualsevol aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents, productes químics contaminants així com un elevat nombre d’agents infecciosos i/o restes fecals.



3. Instal·lació del sistema d’aigües grises
3.1.S’ha de fer separació de baixants d’aigües residuals i un únic baixant per a la recollida de dutxes i banyeres. El baixant d’aigües grises ha de conduir les aigües fins a una depuradora físico-química i/o biològica compacta que garanteixi la depuració de l’aigua.

3.2.Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la resta, totes les canonades del sistema d’aigües grises han de ser específiques per a aigua no potable i senyalitzades a tal efecte.

3.3.La depuradora ha de tenir un sobreeixidor i unes vàlvules de buidatge connectades a la xarxa de clavegueram, així com d’una entrada d’aigua de xarxa per garantir en tot moment el subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters.

3.4.A l’aigua de la depuradora s’hi ha d’afegir un colorant no tòxic i biodegradable de color que serveix d’indicador de la correcta depuració de les aigües.

3.5.L’aigua depurada es bombeja cap a les cisternes dels vàters. També es podrà distribuir per gravetat quan les cisternes estiguin situades a un nivell inferior al de la depuradora.

4. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant a la depuradora com en els punts de subministrament d’aigua a les cisternes dels vàters. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color
vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

5. El càlcul de la instal·lació d’aigües grises depèn del nombre de persones de cada habitatge i, en qualsevol cas, en funció de l’ús de l’edifici o construcció cal diferenciar les següents tipologies:
- Habitatges unifamiliars
Es pren com a càlcul de referència que el consum d’aigua per a dutxes i/o banyeres és d’un mínim de seixanta litres per persona i dia (60 l/persona/dia) i d’un màxim de cent litres per persona i dia (100l/persona/dia).
- Habitatges plurifamiliars
El càlcul de referència és el mateix que per als habitatges unifamiliars amb l’especificitat que hi ha d’haver un sistema d’aigües grises comú per a tots els veïns.
- Hotels
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és d’un mínim de noranta litres per persona i dia (90 l/persona/dia) i d’un màxim de cent vint litres per persona i dia (120 l/persona/dia).
- Complexos esportius
Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d’aigua per a dutxes i banyeres és, com a màxim, de seixanta litres usuari i dia (60 l/usuari/dia).

6. Caldrà preveure parts comunes als edificis i construccions per allotjar la depuradora, que ha de ser de fàcil accés, per tal de garantir-ne el manteniment i control.
Així mateix, s’ha de preveure el disseny d’aquest sistema d’estalvi d’aigua, junt amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorrin per l’interior dels edificis i construccions, per evitar qualsevol impacte visual.


Article 11. CISTERNES DELS VÀTERS
1. Les cisternes dels vàters d’edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima de sis litres (6 l) i han de permetre la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega.

2. A les cisternes dels vàters de lavabos d’ús públic cal fixar un rètol indicatiu que informi:
- que disposen d’un mecanisme que permet aturar la descàrrega o d’un sistema de doble descàrrega.
- del funcionament del sistema d’estalvi d’aigua de què disposin. Si les cisternes dels vàters empren un sistema d’aigües grises per a reomplirse, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu.



Article 12. IMPACTE VISUAL
Per als sistemes d’aprofitament d’aigua és d’aplicació el que s’estableix a les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità i a les Ordenances Metropolitanes d’Edificació per tal d’impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l’harmonia paisatgística o arquitectònica, i també a la preservació i protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos als corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.


CAPÍTOL III: REQUISITS
Article 13. REQUISITS FORMALS
1. Tots els edificis, construccions i usos de l’article 2 d’aquesta mocio queden sotmesos a l’exigència d’atorgament de la llicència urbanística corresponent (llicència d’obra major o menor, obertura i/o altres, segons el cas).

2. A la sol·licitud de la llicència, cal adjuntar el projecte bàsic amb la determinació de les instal·lacions i els càlculs corresponents que justifiquin el compliment d’una Ordenança.

3. L’atorgament de la llicència i l’autorització de funcionament de les instal·lacions un cop executades les obres, requereix la presentació d’un certificat acreditatiu emès per un tècnic competent, que faci constar que les instal·lacions executades s’ajusten al projecte.



Article 14. MILLORS TECNOLOGIES DISPONIBLES
L’aplicació d’aquesta Ordenança es farà en cada cas d’acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els projectes presentats en cada moment s’hauran d’adaptar als canvis tecnològics que s’hagin produït, i tractar d’incorporar les darreres novetats tècniques.


CAPÍTOL IV: SISTEMES DE CONTROL I MANTENIMENT
Article 15. CONTROL I MANTENIMENT
1. Control
1.1.Els serveis tècnics municipals controlaran la correcta preinstal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d’estalvi d’aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s’estimin convenients.

1.2.A tal efecte, en les inspeccions que realitzin es poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que es considerin necessaris per garantir l’estalvi eficient de l’aigua.

1.3.Si es comprova que una instal·lació o el seu funcionament no s’ajusta a aquesta Ordenança, l’òrgan municipal competent practicarà els requeriments que siguin procedents i, si és necessari, resoldrà la restauració de la realitat física alterada que correspongui per assegurarne el compliment.

1.4.L’òrgan municipal competent pot imposar multes coercitives per tal d’assegurar el compliment dels requeriments i resolucions cursades.

1.5.El Ple de l’Ajuntament pot encomanar la realització
d’inspeccions en edificis i construccions per tal de comprovar el compliment de les previsions d’aquesta mocio.

1.6.L’Àmbit de Gestió Municipal encarregat del compliment d’aquesta Ordenança registrarà i farà el seguiment i control dels sistemes d’aigües grises instal·lats al municipi. Per a cada instal·lació haurà de disposar, com a mínim, de les següents dades:
- l’esquema tècnic,
- dades de l’instal·lador,
- dades del titular, propietari o responsable

2. Manteniment
2.1.El/s titular/s o responsable/s d’edificis i construccions que comptin amb sistemes d’estalvi d’aigua, estarà/n obligat/s a realitzar les operacions de manteniment i reparació per mantenir les instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficiència i eficàcia. En especial, per als
sistemes de reutilització d’aigües caldrà fer neteges periòdiques que consistiran en:
- neteja de filtres un mínim d’una vegada a l’any i llur reposició quan s’esgoti la seva vida útil
- neteja dels dipòsits d’emmagatzematge d’aigua un mínim d’una vegada a l’any

2.2.Els serveis tècnics municipals podran efectuar controls i revisions per assegurar el bon manteniment dels sistemes i prendre les accions oportunes segons es disposa en els punts 3 i 4 de l’apartat anterior.


Article 16. SUSPENSIÓ D’OBRES I ACTIVITATS
1. L’Alcaldia, o l’òrgan delegat a tal efecte, podrà acordar la suspensió de les obres d’edificis i usos en els casos en què s’incompleixi la futura Ordenança.

2. La potestat de suspensió d’obres i usos requerirà la instrucció d’expedient tramitat en els termes previstos en la legislació urbanística i en la de procediment de règim jurídic aplicable a les administracions públiques.
  

Article 17. INFORMACIÓ ALS USUARIS
1. En el moment de la compra o lloguer de l’edifici o construcció cal informar l’usuari mitjançant la facilitació d’instruccions protocolitzades sobre l’estalvi de l’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua.

2. El promotor i/o venedor en cas de successives compra-vendes, serà responsable d’informar el comprador de l’existència dels sistemes d’estalvi d’aigua. Així mateix, el propietari serà responsable d’informar els usuaris en cas que l’edifici o construcció sigui destinat a lloguer.

3. Els instal·ladors autoritzats dels sistemes d’estalvi d’aigua, també han d’informar mitjançant instruccions protocolitzades sobre l’estalvi d’aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions.

Article 18. EXCEPCIONS
En qualsevol cas, queden exceptuats d’instal·lar els sistemes d’aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris, guarderies, llars d’avis...i tots aquells centres que, per les seves condicions i característiques, les aigües grises generades poden contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.


CAPÍTOL V: INFRACCIONS, SANCIONS I PROCEDIMENT SANCIONADOR
Article 19. INFRACCIONS
Són infraccions les previstes a la legislació general sobre habitatge i medi ambient, i en particular:
1. Constitueix una infracció molt greu:
1.1.No instal·lar els sistemes d’estalvi d’aigua quan sigui obligatori i d’acord amb el que preveu aquesta Ordenança.

1.2.Possibilitar que l’aigua potable entri en contacte amb la no potable.

1.3.La no senyalització o senyalització insuficient de la no potabilitat de les aigües, d’acord amb el que disposa aquesta Ordenança.

2. Constitueixen infraccions greus:
2.1.La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions dels sistemes d’estalvi d’aigua que correspon, atenent a les característiques de l’edificació i a les exigències fixades per a cada sistema d’estalvi d’aigua.
13
2.2.La manca de manteniment que comporti la disminució de l’efectivitat de les instal·lacions.

2.3.La no informació degudament protocol·litzada per part de qui correspongui sobre els sistemes d’estalvi d’aigua instal·lats a l’edifici o construcció.

2.4.L’incompliment dels requeriments i ordres d’execució dictats per assegurar el compliment d’aquesta Ordenança.

3. Constitueixen infraccions lleus:
3.1.Impedir l'accés a les instal·lacions als encarregats de la funció d'inspecció habilitats a tal efecte, així com negar-se a presentar la informació sol·licitada. La reiterada pràctica d’aquesta infraccióconstituirà una infracció greu.

3.2.Qualsevol altre incompliment de la present Ordenança nodefinit com a infracció greu o molt greu.


Article 20. SANCIONS
Les sancions que corresponen per a la comissió d’infraccions segons el que disposa el règim d’aquesta Ordenança, amb independència de les actuacions municipals tendents a impedir les utilitzacions a què doni lloc la infracció, són:
1. Per infraccions lleus, multa fins a 1500 €
2. Per infraccions greus, multa fins a 3000 €
3. Per infraccions molt greus, multa fins a 6000 €


Article 21. PROCEDIMENT SANCIONADOR
El procediment sancionador, les circumstàncies de qualificació de les infraccions i les mesures complementàries a les sancions són les que s’estableixen en la legislació urbanística i sobre habitatge de Catalunya.

  
CAPÍTOL VI: ACCIÓ DE FOMENT
Article 22. MESURES DE FOMENT
1. Per facilitar l’aplicació d’aquesta mocio, l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts incorporarà en el pressupost anual municipal una línia de subvencions o ajuts econòmics per incentivar propietaris i promotors.

2. Per a la concessió i efectivitat de les subvencions, se seguirà en allò que sigui d’aplicació el procediment previst a les Normes reguladores per a l’atorgament de subvencions.






Humbert Palafoll
Portaveu del Grup Municipal del PP Catalá a Sant Vicenç dels Horts