“Vull ser la candidata dels milions de catalans que no volen separar-se d’Espanya, perquè creuen que és el millor projecte comú de futur; de tots aquells que no volen creuar fronteres per veure als seus familiars o amics de la resta d’Espanya; la candidata d’un partit que s’ha convertit en l’única esperança de molts catalans”
Alicia Sánchez-Camacho
• Cinc segles de formar part d’un mateix Estat ha creat entre les diferents parts d’Espanya uns lligams familiars, culturals, emocionals i econòmics que no són una realitat artificial com era la Unió Soviètica, Iugoslàvia o Txecolsvolàquia. Trencar aquesta vinculació per crear dos estats diferents suposa que nosaltres envers els nostres familiars i amics de la resta d’Espanya serem considerats estrangers i allò que tenim en comú passarà a ser com una cosa estranya al que som.
• Catalunya avui seria un país molt més pobre i despoblat si no fos per la seva relació intensa amb la resta d’Espanya. Al segle XIX i fins els 60 el mercat espanyol va ser un mercat protegit per a la indústria catalana. I gràcies a això Catalunya va esdevenir al llarg de la història la gran fàbrica d’Espanya, un dels seus motors industrials.
• Convé recordar els intensos fluxos migratoris de treballadors espanyols que van tenir com a destinació Catalunya durant el segle passat. Aquests moviments van comportar que durant el segle XX arribessin a Catalunya 3.000.000 de persones emigrades, i que la població catalana passés d’1.900.000 habitants a principis de segle als 6.100.000 a finals de segle. Aquest creixement va tenir una incidència especial en el període comprès entre els anys 1950 i 1975. Segons la demògrafa Anna Cabré, sense l’aportació de l’emigració espanyola Catalunya només hauria arribat als 2.400.000 habitants a finals del segle XX. Per tant, la diferència respecte als habitants reals seria de 3.700.000, que estarien vinculats directament o indirectament a l’emigració.
• Existeix una vinculació entre aquest creixement demogràfic provinent de l’emigració al desenvolupament econòmic que ha conegut el nostre país durant el segle XX. L’emigració de la resta d’Espanya a Catalunya està al darrere de la puixança econòmica, cultural i política del nostre país dels darrers 100 anys.
• El castellà és la segona llengua més parlada del món, amb més de 440 milions de parlants. El espanyol és la quarta llengua en nombre de premis Nobel de literatura de la historia, amb un total de 14. Gràcies a la nostra pertinença a Espanya som la principal potència editorial del món en llengua castellana. I això també ajuda a la indústria cultural en llengua catalana.
• Catalunya amb la resta d’Espanya han assolit fites molt notables en les darreres dècades: la recuperació de la democràcia, l’establiment de l’autogovern de regions i nacionalitats, els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, l’entrada en la Unió Europea i en el euro. Hem rebut fons europeus per raó de la menor renta promig del conjunt d’Espanya quan la renta catalana estava entre les zones més riques d’Europa. Aquestes ajudes comunitàries - com ara per exemple la relativa a la denominada PAC (Política Agrària Comú) que t’han a servir per el desenvolupament de les vinyes catalanes- que entre 1989 i 2013 deixaran en la regió la no menyspreable xifra de 10.392 milions d'euros.
• L’economia catalana al 2011 té un fort dèficit comercial amb l’estranger que compensa amb un ampli superàvit comercial amb la resta d’Espanya. Certament les vendes catalanes al estranger superen per primer a vegada la resta d’Espanya (49.389 milions de euros a la resta de Espanya i 55.525 de milions a la resta del món, 47% enfront a 53%). El que s’oblida es que Catalunya té un superàvit comercial amb la resta d’Espanya al 2011 de 22.684 milions d’euros i un dèficit comercial amb la resta del món de 15.325 milions. Gràcies a la relació comercial amb Espanya tenim un superàvit comercial de 7.359 milions.
• L’atur català rep 5.000 milions d’euros en forma de prestacions d’atur. Això és pot finançar en els mercats internacionals perquè som el 12% de la Unió Europea. Si Catalunya es separa tindrà que pagar molt més per finançar el seu dèficit. La prima de risc espanyola és molt alta però com reconeix inclús el conseller d’Economia de la Generalitat Andreu Mas Colell Catalunya no té un banc viable més que Espanya.
• Cal recordar que els bons patriòtics catalans a deu anys tenen una prima de risc respecte a Espanya de gairebé 600 punts, i de 1.100 punts respecte a Alemanya, a causa del deteriorament de les despeses i l'acumulació dels venciments, molt per sobre de la demanda. Catalunya hauria de pagar gairebé un 10% d'interès per finançar el seu deute a deu anys.
• La realitat comuna espanyola ha permès que les grans empreses catalanes estiguin sòlidament implantades arreu d’Espanya. La Caixa o Gas Natural tenen gran part del seu negoci i els seus clients en la resta d'Espanya. El 35% dels 20 milions de clients de Gas Natural estan en la resta del país i només el 10% a Catalunya. Mentre, set de cada 10 sucursals de La Caixa se situen fora de Catalunya. Totes les grans empreses catalanes abans de sortir al món han passat pel mercat espanyol.
• Gràcies a formar part d’Espanya la renda per càpita catalana és superior tots els anys un 20% a la mitjana del conjunt d’Espanya.
• Una Catalunya independent hauria de renegociar els tractats europeus i necessitaria el vot unànime dels països membres per a formar part no només de l'Euro sinó de la Unió Europea. Suposant que això s'aconsegueix, hauria un procés de destrucció de les relacions comercials que reduiria la renda per habitant dels catalans i de la resta dels espanyols. En aquest cas, la desviació de comerç a altres mercats reduiria aquest efecte, però el resultat seria una menor renda per habitant i major malestar dels ciutadans.
• D’acord amb els actuals Tractats, no es preveu una incorporació automàtica de Catalunya a la Unió Europea si es declarés la seva independència. En el millors dels casos, es podria incorporar al cap d’uns anys, després de realitzar el procés d’incorporació com han fet els països membres. Durant aquest temps, sectors econòmics importants deixaren de rebre les ajudes europees comportant posant en perill la seva supervivència com en el cas del sector agrari i ramader.
• La realitat de cinc segles de convivència ha generat el fonament d’una gran nació plural que és l’Espanya actual. Malgrat les singularitats entre les regions i nacionalitats d’Espanya podem entendre que som una realitat nacional en el que els diferents governs autonòmics amb pogut gaudir d’un alt grau d’autogovern, amb institucions pròpies. A més, les CCAA han pogut assolir un ampli marc competencial gràcies al desenvolupament constitucional. Així doncs, en el marc d’Espanya, Catalunya ha assolit el major nivell de reconeixement, de prosperitat i d’autogovern de la seva història.
• No oblidem una significativa dada que aporta l'estudi del CEO: solament un 23% dels ciutadans de Catalunya se senten solament catalans i un 71% combina en canvi, en diferent grau i intensitat, ambdues identitats, catalana i espanyola.
• Una Catalunya independent hauria de sostenir 1,2 milions de pensionistes i 821.000 desocupats (21,5%, enfront del 24,63% de tota Espanya), segons la EPA del segon trimestre de 2012. I tot amb una població activa de 3,7 milions de persones. El nostre sistema de pensions es deficitari i necessita de les aportacions del conjunt d’Espanya. Avui els treballadors espanyols que cotitzen paguen els jubilats espanyols i cobreixen un dèficit de 1.371 milions d'euros a l'any entre el que paguem en cotitzacions a Catalunya i el que cobren els pensionistes catalans. La diferència entre ingressos i pagaments té a veure, fonamentalment, amb la relació entre afiliats i pensionistes , però també amb altres factors com són les bases de cotització a la Seguretat Social, els complements de mínims (el que ‘subvenciona’ l'Estat per a arribar a la pensió legal de jubilació) o la política de prejubilacions o jubilacions anticipades aplicades en una comunitat autònoma. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb majors desequilibris entre el que paguen els seus treballadors per cotitzacions i el que es reben les seves ciutadans via pensions. Catalunya no podria sostenir la Seguretat Social per si sola i per això l'Estat li concedeix 2.000 milions per a compensar aquests numeros vermells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario