MOCIO SOBRE EL FINANÇAMENT LOCAL CATALÀ Mocio per predre mesures (que afecten al finançament local)

 
 
ANTECEDENTS
 
 
El Partit Socialista va incomplir la promesa realitzada per Zapatero el 2004 d’aprovar una nova llei de finançament i administració local.
 
Els ajuntaments viuen una situació d’asfíxia financera en que molts no poden pagar els serveis essencials i a sobre han de retornar diners de les liquidacions que reben de l’Estat.
 
El Govern ha limitat la capacitat d’endeutament dels ajuntaments i ha variat el criteri d’accés a l’endeutament fins a tres ocasions:
 
• Abril de 2009, autoritzant de forma extraordinària per pagar proveïdors
• Maig de 2010 quan d’un dia per l’altre els va prohibir l’accés al crèdit públic i privat fins el 2012, que després amb una correcció d’errors al BOE es va limitar al 2011.
• En la llei de pressupostos del 2011 en que es va excloure només a uns ajuntaments.
 
Els crèdits ICO per la morositat han estat objecte de rectificació permanent.
 
El Govern també ha obligat a que els ajuntaments liquidin abans del 31 de desembre de cada any totes les pòlisses de crèdit de finançament a curt termini que tinguin subscrites, el que crea tensions financeres als ajuntaments a finals d’any.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
VOLEM INSTAR A:
 
Abordar en la pròxima legislatura l'actualització del marc legal de les corporacions locals, tant de les seves normes organitzatives com de la seva estructura de finançament.
 
Millorar l'articulació política, competencial i financera dels ens locals, per garantir el seu correcte encaix dins de l'arquitectura territorial de l'Estat.
 
Definir amb major eficiència i precisió l'àmbit de responsabilitat local superant competències impròpies, i el dotar de recursos suficients. Donar suport des de l'administració de l'Estat la segona descentralització.
 
Traslladar amb rapidesa i eficàcia a l'àmbit municipal totes les reformes s'implantin en matèria de transparència, austeritat, avaluació i control per al conjunt de les administracions públiques.
 
Desenvolupar  instruments de col·laboració entre municipis per facilitar que els més petits disposin de les capacitats necessàries per oferir als ciutadans uns serveis públics de qualitat i de forma eficient. Fomentar la seva agrupació voluntària per tal de donar millors serveis públics.
 
Aprovar una nova llei bàsica del govern i administració local que, partint del ple respecte a l'autonomia dels ens locals, atribueixi amb major precisió les competències d'aquestes administracions i els doti de instruments més adequats per a la gestió. Impulsant la seva tramitació conjunta amb un  nou model de finançament local.
 
Col·laborar  amb les administracions locals a l'hora de posar en marxa polítiques d'austeritat, garantir la prestació de serveis públics fonamentals i coordinar actuacions que permetin complir els límits de dèficit i endeutament previstos.
 
Millorar els instruments de control financer i operatiu exigint l'elaboració d'auditories a la corporacio local.
 
Impulsar una modificació simultània i vinculada de la llei reguladora de les hisendes locals i de la LOFCA (llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes) per evitar solapaments, definir bé els límits competencials, fomentar la cooperació i garantir els recursos necessaris per a la prestació adequada dels serveis públics.
 
Reforçar els instruments de col·laboració i cooperació entre les diferents administracions, introduint els canvis normatius necessaris i estimulant els acords en el nou model de finançament.
 
 
 
 
 
Instar el Govern de la Generalitat a iniciar un procés de diàleg amb el Govern de l’Estat per tal de millorar el finançament de Catalunya i també dels Governs locals sobre els següents principis:
 
 
 
Catalunya necessita una millora del seu finançament, que asseguri mantenir la mateixa posició relativa anterior a les aportacions de solidaritat envers la resta de territoris de l’Estat.

 
El compliment del principi de solidaritat interterritorial establert en l’article 138 de la Constitució no pot provocar que Catalunya perdi posicions en termes de renda per càpita  amb la resta de Comunitats Autònomes.

 
La solidaritat interterritorial ha d’anar lligada a partides amb uns objectius i finalitats que assegurin el desenvolupament dels territoris receptors de solidaritat entre CCAA i a la suficiència de serveis socials bàsics.

 
La solidaritat interterritorial no pot anar destinada a donar un millor tracte en termes de tipus de gravamen per als contribuents de les Comunitats Autònomes receptores de solidaritat.

 

La modificació del model de finançament ha de comportar una millora substantiva en el grau de participació dels municipis i conjunt d’ens locals en els ingressos de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat, que asseguri la suficiència d’ingressos per fer front al conjunt de serveis que presten.